OPINIÓ
23 desembre 2017 2.00 h

La resposta de l’Estat: més repressió

Les eleccions catalanes celebrades dijous van reeditar la majoria absoluta independentista del 27-S al Parlament de Catalunya. De fet, els resultats, percentualment, són gairebé clavats, tot i una participació rècord, i l’independentisme ja supera els dos milions de vots. Les eleccions del 21-D són una derrota inapel·lable del 155 i una demanda de restitució del govern legítim del país. Ahir, fidel a la seva trajectòria, l’independentisme va tornar a oferir, a través del president legítim, Carles Puigdemont, diàleg. Puigdemont va demanar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, una reunió “sense condicions prèvies” per cercar una sortida política a la situació. La resposta de Rajoy, en roda de premsa, va ser que ell havia de parlar amb la guanyadora de les eleccions, la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas.

La resposta de Rajoy no ha de sorprendre ja que és la mateixa, la negació de la realitat, dels darrers mesos i anys. Però no és només això, l’Estat espanyol va incrementar ahir el seu nivell de repressió en fer-se públic que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, ha afegit a la causa per rebel·lió un seguit de líders independentistes més, com per exemple l’expresident Artur Mas, dirigents del PDeCAT, com ara Marta Pascal o Neus Lloveras; d’ERC, Marta Rovira, o de la CUP, Anna Gabriel o Mireia Boya. Es tracta d’un intent més per indicar que qualsevol que es posi al capdavant del moviment pot acabar a la presó sota una acusació tan inexistent com la violència que se li atribueix. I això l’endemà que se sabés que la Guàrdia Civil considera les manifestacions, massives i festives, dels darrers anys com a part de la rebel·lió perquè es feien per generar odi contra l’Estat espanyol. Unes respostes fora de lloc a una proposta política.