POLÍTICA
BARCELONA - 23 desembre 2018 2.00 h

JÈSSICA ALBIACH 

PRESIDENTA DEL GRUP DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM

“El 21-D va ser un èxit, si algú hi va perdre és Cs”

 “Fem un esforç per rebaixar la tensió, no pot ser que el primer partit de l’oposició siga el que no vol parlar”

 “Cal treballar a partir d’una proposta real, però fins ara hem vist que estem molt lluny”

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
Està molt bé defen­sar el dret a somiar de la gent, però també el dret a tenir una vida digna
El PSC hau­ria de ser valent i recu­pe­rar el dret a deci­dir que en el seu moment també va defen­sar

L’aritmètica al Par­la­ment, amb els dipu­tats sus­pe­sos de JxCat i Toni Comín sense votar i la CUP a l’opo­sició, dona als comuns la clau de la gover­na­bi­li­tat, i la seva líder allà és Jèssica Albi­ach.

Tenen cap mena d’acord amb l’exe­cu­tiu per a l’esta­bi­li­tat?
És cert que hem arri­bat a ser la clau, però és impor­tant des­ta­car-ne el motiu, perquè forma part de l’excep­ci­o­na­li­tat democràtica que estem vivint, que és la situ­ació de judi­ci­a­lit­zació de la política, i lamen­tar que hi hagi dipu­tats a la presó o fora de Cata­lu­nya. No hem par­lat en aquests ter­mes amb les for­ces que donen suport al govern, ens hi rela­ci­o­nem en els eixos on sem­pre hem estat, que són el blin­datge dels drets soci­als i la rei­vin­di­cació d’una sor­tida dia­lo­gada al con­flicte naci­o­nal, que hau­ria de ser un referèndum acor­dat amb l’Estat que tinga reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal i que compte amb totes les garan­ties per poder apli­car el resul­tat. Donada la situ­ació, també cre­iem que cal un front anti­re­pres­siu per posar fi a la reta­llada de drets i lli­ber­tats i el retrocés democràtic que vivim.
També insis­tiu en la pro­posta d’un front pro­gres­sista. Vin­dria a ser una ree­dició del tri­par­tit?
No par­lem tant de sigles com de grans con­sen­sos, i a Cata­lu­nya ara mateix n’hi ha tres: con­si­de­rar la monar­quia una ins­ti­tució caduca i anti­de­mocràtica; plan­tar cara a la reta­llada de drets i lli­ber­tats, con­tra la política repres­siva de judi­ci­a­lit­zació i terra cre­mada del PP, i la neces­si­tat d’un referèndum acor­dat. A par­tir d’aquí, i insis­tint sem­pre a posar fi a la prin­ci­pal frac­tura, que és la desi­gual­tat després d’una dècada de polítiques d’aus­te­ri­tat, ens podrem tro­bar amb qui estiga d’acord en això. Però vull insis­tir en la neces­si­tat de plan­tar cara a l’amenaça cons­tant i a la petició de deter­mi­nats par­tits que volen una apli­cació per­ma­nent del 155, que en defi­ni­tiva és una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal per la porta del dar­rere i sense comp­tar amb la volun­tat popu­lar: no estem par­lant només d’una apli­cació que no s’ajusta a la rea­li­tat, i que és inne­cessària, il·legítima i il·legal tal com està redac­tat el 155. Per això vam plan­te­jar un recurs al TC, que per cert encara no han resolt, cosa que també ens pre­o­cupa.
Aquests tres grans con­sen­sos són els que rei­vin­dica Torra...
Sí, però hi ha una diferència impor­tant, i és que a més insis­tim en la neces­si­tat d’eli­mi­nar la frac­tura social de la desi­gual­tat. Per tant neces­si­tem uns pres­su­pos­tos soci­als i expan­sius. El pre­si­dent ha dit que n’havia fet una pro­posta, i li dic clara­ment que no n’han fet cap: o ens està enga­nyant o l’han enga­nyat, o no sap què és, que estic segura que ho sap.
Després de la reunió de fa tres set­ma­nes, no us han pre­sen­tat encara un docu­ment?
En aque­lla reunió vam par­lar de les nos­tres pro­pos­tes, vam pre­sen­tar deu eixos bàsics, pilars de les rei­vin­di­ca­ci­ons que es veien als car­rers, als cen­tres edu­ca­tius i de salut, a les uni­ver­si­tats... Més enllà d’això, vam par­lar de tres vies de finançament per a uns pres­su­pos­tos soci­als i expan­sius: la lluita con­tra el frau fis­cal, una reforma fis­cal i els pres­su­pos­tos de l’Estat. Són les tres úniques vies que conei­xem per uns pres­su­pos­tos que tin­guin pre­sent les rei­vin­di­ca­ci­ons del car­rer; si ells en conei­xen alguna altra serà ben­vin­guda. Ells ens van par­lar de les nos­tres pro­pos­tes i dels grans eixos macro­e­conòmics i dels pro­ble­mes pres­su­pos­ta­ris de la Gene­ra­li­tat.
D’aques­tes con­di­ci­ons n’hi haurà de més inne­go­ci­a­bles que d’altres
És que no són els nos­tres pres­su­pos­tos, en aques­tes deu pro­pos­tes reco­llim coses tan bàsiques que el govern haurà de renun­ciar a alguna cosa, si ens diu que no hi arriba. I ens haurà de dir a què està dis­po­sat a renun­ciar: al finançament de les esco­les bres­sol? A un habi­tatge per a una dona mal­trac­tada que no vol viure amb l’agres­sor? A una plaça en una residència per a una per­sona gran? A què estan dis­po­sats a renun­ciar? Perquè nosal­tres no hi renun­ci­a­rem...
No hi ha hagut cap avenç en aques­tes set­ma­nes?
Ens van pas­sar un power­point, no tenim cap altre docu­ment, i això qual­se­vol per­sona que haja tre­ba­llat uns pres­su­pos­tos sap que no és una pro­posta. A més hi ha diferències de model subs­tan­ci­als: per exem­ple pla­ces de residència. Ara hi ha 20.000 per­so­nes en espera a Cata­lu­nya i dema­nem que com a mínim es pre­ve­gin 3.000 pla­ces noves i ells ens diuen que pre­fe­rei­xen l’assistència domi­ciliària, perquè la finan­cen els ajun­ta­ments. A les esco­les bres­sol fins ara la Gene­ra­li­tat no hi ha posava un sol euro i una petita part la posa­ven les dipu­ta­ci­ons; ara diu que arri­ba­ria al terç que li toca­ria per llei sumant-hi l’apor­tació de les dipu­ta­ci­ons, però la sor­presa és que aques­tes ja han apro­vat pres­su­pos­tos que no hi pre­ve­uen cap par­tida, i ens tro­baríem amb una apor­tació fins i tot més baixa de la Gene­ra­li­tat que la que feien fins ara elles. Per això diem que no pot ser, perquè lide­rem els set podis de la ver­go­nya: en edu­cació, sani­tat, dependència, habi­tatge, renda garan­tida...
Els demanàveu la pre­visió d’ingres­sos a par­tir de les vos­tres pro­pos­tes fis­cals. La teniu?
No, ens ho han comen­tat però no tenen res pre­vist per l’IRPF i el que pro­po­sen en suc­ces­si­ons és un 10% del que neces­si­taríem per tirar enda­vant polítiques mínima­ment dig­nes.
El vice­pre­si­dent Ara­gonès s’ha obert a par­lar de suc­ces­si­ons, IRPF i fis­ca­li­tat verda...
De les bones parau­les i les inter­pel·laci­ons cons­tants que ens fan per par­lar del pres­su­post esta­ria bé que posa­ren negre sobre blanc i comen­cem a tre­ba­llar a par­tir d’una pro­posta real.
Hi ha cap reunió con­vo­cada?
No, aquests dies hem d’aca­bar de par­lar de quan en fem una altra, però ja ani­rem cap al gener. Abans de Nadal ja és impos­si­ble.
Podrien per­me­tre que es tra­mi­tin al Par­la­ment per després seguir nego­ci­ant i deci­dir el vot?
El govern va tres mesos tard, entra­rem en pròrroga pres­su­postària. Hem d’espe­rar a veure quina pro­posta ens fa, fins que no la tin­guem no podrem fer cap valo­ració. El que hem vist fins ara és que estem molt lluny.
JxCat i ERC han votat per apu­jar el límit de dèficit. Apro­va­ran els pres­su­pos­tos de l’Estat?
No hem per­dut mai l’espe­rança, hem bata­llat per l’apro­vació del pres­su­post de l’Estat com no ho ha fet el govern de Sánchez; ha pas­sat igual que amb la moció de cen­sura. Si una qüestió queda clara és que pror­ro­gar el de Rajoy, que no pot ser més aus­ter, no bene­fi­ci­a­ria Cata­lu­nya.
Ada Colau va vin­cu­lar els pres­su­pos­tos de l’Estat, Gene­ra­li­tat i Bar­ce­lona. Tra­ient els pri­mers, els dos últims poden anar vin­cu­lats i ser moneda de canvi?
No ho hem plan­te­jat mai com un inter­canvi de cro­mos, i no ho és. Volem veure quina és la pro­posta de la Gene­ra­li­tat, perquè cre­iem que Cata­lu­nya no neces­sita un pres­su­post sinó tres: el de l’Estat, el de Cata­lu­nya i el de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, perquè som els pri­mers a Europa en els rànquings de desi­gual­tat i hem de veure com ho solu­ci­o­nem. Que les tres admi­nis­tra­ci­ons esti­guen impli­ca­des és la manera de demos­trar que per damunt de les ide­o­lo­gies de cadascú som res­pon­sa­bles i volem el millor per a la ciu­ta­da­nia.
Hi ha mol­tes lec­tu­res de la jor­nada del 21-D. Quina és la seva?
Era molt impor­tant garan­tir el dret de reunió i el de pro­testa, i es va acon­se­guir; per tant, per nosal­tres és un èxit. És cert que hi ha va haver alguns alda­rulls, però pun­tu­als i molt excep­ci­o­nals, anecdòtics per la quan­ti­tat de gent que va sor­tir. Aques­tes excep­ci­ons no es poden aga­far pel tot i topen amb el relat que a Cata­lu­nya no es pot man­te­nir l’ordre públic, perquè el movi­ment inde­pen­den­tista és pacífic en gene­ral.I cal des­ta­car la res­pon­sa­bi­li­tat dels mani­fes­tants dema­nant que es tran­quil·lit­zes­sin als que inten­ta­ven pro­vo­car alda­rulls.Hem de fer un esforç per rebai­xar la tensió, i el 21-D va ser posi­tiu, les per­so­nes dis­po­sa­des a con­for­mar un bloc democràtic poden estar satis­fe­tes. No pot ser que el pri­mer par­tit de l’opo­sició, amb més d’un milió de vots, siga el que no vol par­lar; si algú hi va per­dre és Cs.
En la cimera a Pedral­bes es va pac­tar una decla­ració de mínims. És una base per al diàleg?
És un pri­mer pas. Era una jor­nada molt arris­cada, on podrien haver-se dina­mi­tat tots els ponts, i ens hem de feli­ci­tar que no fos així. És cert que només s’han ins­tat a par­lar al gener, i això en un con­text de nor­ma­li­tat seria del tot insu­fi­ci­ent, però per­met avançar cap al diàleg bila­te­ral i cap al que hi ha d’haver dins, que també és fona­men­tal. A més, vull des­ta­car la reunió d’una hora i mitja de Pedro Sánchez amb l’alcal­dessa Ada Colau, que li va acon­se­guir arren­car el com­promís que els ajun­ta­ments tin­dran capa­ci­tat per fixar el preu del llo­guer, un punt fona­men­tal per nosal­tres.
Fins ara hi ha hagut un diàleg de sords entre els governs. De què creu que han de par­lar?
Torra ja ha dit que vol par­lar de dret a l’auto­de­ter­mi­nació i de com superar la judi­ci­a­lit­zació, i són qüesti­ons essen­ci­als, però també és fona­men­tal posar sobre la taula les rei­vin­di­ca­ci­ons soci­als que han recla­mat els tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res públi­ques en les mobi­lit­za­ci­ons de la tar­dor calenta. Si no ho fa, aca­ba­ran entrant per la fines­tra. Està molt bé defen­sar el dret a somiar de la gent, però també el dret a tenir una vida digna.
Què n’espera de la taula del diàleg anun­ci­ada per al febrer?
És posi­tiu que tin­guem una nova reunió, no podia que­dar blo­que­jada i que­dar en una foto. Ja vam insis­tir després de l’ante­rior en la neces­si­tat d’un pacte de la clare­dat; per tant, pro­pose que el pla de tre­ball d’aquesta taula vin­gue amb un ordre del dia i uns objec­tius clars, i faça seu aquest pacte per veure com ha de ser el referèndum que Cata­lu­nya mereix i neces­sita: qui­nes podrien ser les pre­gun­tes, el calen­dari, els pas­sos, les garan­ties, com inter­pre­tem els resul­tats... Tot això serà defi­ni­tiu per veure com el duem a terme.
El Pacte per la Clare­dat s’ins­pira en la llei cana­denca pel referèndum que el PSC va pro­po­sar un temps. És un ham per a ells?
El procés de Canadà pot ser una ins­pi­ració, però en lloc de par­lar tant d’altres vies voldríem par­lar d’una pròpia de cata­lana, i per això ens hauríem de fer nos­tre aquest pacte. I aquí el PSC hau­ria de ser valent i recu­pe­rar el dret a deci­dir que en el seu moment també va defen­sar.
I que sem­bla que defen­sen la majo­ria dels seus votants...
Encara millor.
Són crítics amb el paper d’ERC al govern. Què li retre­uen?
ERC ha de ser valenta i deci­dir si vol demos­trar que és una força pro­gres­sista capaç d’aglu­ti­nar i fer avançar Cata­lu­nya al vol­tant de noves i grans majo­ries, i està per les polítiques soci­als i el referèndum acor­dat, o si vol seguir jugant a la via uni­la­te­ral i ser la CDC del segle XXI: jugar a una cosa a Madrid i a una altra a Cata­lu­nya. ERC ha dit que la seva no és la via eslo­vena, que és l’esco­cesa, però no ha dema­nat una rec­ti­fi­cació clara a Torra, que és el pre­si­dent del govern del qual for­men part.
Quan es pro­po­sen eixam­plar la base com a fita, ho veu com una opa hos­til?
Però quina se suposa que és la base que s’ha d’eixam­plar? Nosal­tres estem a favor del dret a deci­dir, però la nos­tra pro­posta no és inde­pen­den­tista; estem a favor d’un estat plu­ri­na­ci­o­nal que tinga una relació de bila­te­ra­li­tat amb Cata­lu­nya.
ERC creu que cada vegada més el front per les lli­ber­tats s’iden­ti­fi­carà amb la inde­pendència, perquè no hi haurà alter­na­tiva.
Si el que vol és aglu­ti­nar grans majo­ries a favor d’un referèndum acor­dat, és la pro­posta que hem defen­sat sem­pre, a diferència d’ells. Per nosal­tres no ha estat mai una pan­ta­lla pas­sada, ens ale­grem que hi tor­nin però en qual­se­vol cas no cre­iem que es puguen sepa­rar els drets naci­o­nals dels drets soci­als.
Van impul­sar al Par­la­ment una repro­vació del rei que Sánchez ha dut al TC, pot­ser és l’únic fins ara. Com s’ho pre­nen?
Crec que va ser un error de Sánchez, perquè, per començar, el Par­la­ment ha de poder par­lar de tot; ho hem defen­sat en tots els temes, i també aquest. És un debat que és al car­rer i que por­tem a les ins­ti­tu­ci­ons, que és la nos­tra obli­gació com a polítics. A uni­ver­si­tats de tot l’Estat també s’han fet referèndums sobre monar­quia o república... A més, és una evidència que la monar­quia està tacada de cor­rupció, i per tant llui­tar-hi o plan­te­jar un règim alter­na­tiu també és par­lar d’un nou sis­tema que ha de ser trans­pa­rent. I Sánchez ho va fer la vigília de la des­fi­lada del 12-O. A ningú li agrada que l’escri­das­sen, però és un error, per evi­tar-ho, con­ti­nuar la tea­tra­lit­zació i la judi­ci­a­lit­zació d’una rea­li­tat que ni tan sols enten­drien molts dels seus votants. Hau­ria de ser una mica més sagaç.
Vostè ocupa el lloc de Xavier Domènech al Par­la­ment, que va ple­gar a l’estiu. Pot expli­car per què?
No se li han de bus­car tres peus al gat, ell ja va expli­car que estava esgo­tat: cal apren­dre dels errors, i el prin­ci­pal va ser sobre­car­re­gar-lo amb mol­tes tas­ques i res­pon­sa­bi­li­tat. Venia de gua­nyar dues elec­ci­ons al Congrés, es va pre­sen­tar a les cata­la­nes i era coor­di­na­dor de Cata­lu­nya en Comú, una força nova i per tant més com­plexa que un par­tit ja con­so­li­dat, i a més era secre­tari gene­ral de Podem. Hem de refle­xi­o­nar com a espai i començar a dis­tri­buir més tas­ques, ja ho estem fent, i apro­fi­tar més la intel·ligència col·lec­tiva. Hem esde­vin­gut la pri­mera força al Par­la­ment, i diria que a tot l’Estat, que té tres dones als llocs de màxima res­pon­sa­bi­li­tat, i això és un gran avenç.
L’esgo­ta­ment de Domènech ve per llui­tes inter­nes? La fins fa poc por­ta­veu Eli­senda Ala­many diu que no aca­ben de superar les inèrcies de par­tit...
Una de les prin­ci­pals rique­ses del nos­tre espai és la diver­si­tat i plu­ra­li­tat, i totes sumem i som necessàries. Des dels par­tits com ICV i EUiA amb una tra­dició ante­rior, les per­so­nes que venen de l’acti­visme o les que eren al sofà i van deci­dir fer el pas. És la prin­ci­pal for­ta­lesa i hem d’apro­fi­tar-la bé.
Ala­many va ple­gar o la van des­ti­tuir de por­ta­veu per lide­rar Sobi­ra­nis­tes?
Va ser una decisió per­so­nal, feia tres set­ma­nes que havia estat rati­fi­cada com a por­ta­veu.
Vostè milita a Podem. Quin pes té dins del grup?
No ho veig tant en ter­mes de pes, for­ces o poder, per mi totes som com­pa­nyes, totes som necessàries i crec que estem tre­ba­llant molt bé i de manera molt cohe­si­o­nada, estem fent una bona feina i s’està veient.
Qui és la líder de l’espai dels comuns, vostè o Ada Colau? Qui prendrà, per exem­ple, l’última decisió sobre el pres­su­post?
Són dues coses dife­rents: jo soc la pre­si­denta del grup par­la­men­tari; Ada Colau, amb Ramon Arna­bat i Can­dela López són els tres coor­di­na­dors de Cata­lu­nya en Comú, i Noe­lia Bail és la secretària gene­ral de Podem. Tre­ba­llem des de la col·labo­ració; l’última decisió sem­pre l’acaba pre­nent el grup par­la­men­tari, però una tan impor­tant com la del pres­su­post serà tre­ba­llada amb els dos espais.
Va ser rival en unes primàries a Podem d’Albano Dante Fac­hin. Hi manté cap relació?
No, fa temps que no el veig, no hi he tin­gut relació. Va ple­gar de Podem i ja no forma part dels cer­cles ni de la militància.
I amb Lluís Rabell i Joan Cos­cu­bi­ela, que eren els líders en l’ante­rior legis­la­tura?
Ells sí que són al mateix espai polític, Cos­cu­bi­ela segueix a ICV, que forma part de Cata­lu­nya en Comú, i Rabell també, tot i que no estan en cap òrgan.
I de quin sec­tor se sent vostè més a prop?
No m’han agra­dat mai les eti­que­tes, vinc de Podem i allí també n’hi havia, i mai vaig voler dir ‘soc d’aquest o de l’altre’. Jo res­ponc a un pro­jecte polític pel qual m’he il·lusi­o­nat, i soc aquí per defen­sar els interes­sos de la ciu­ta­da­nia. Em sento molt a gust amb tots els com­panys i com­pa­nyes, i no crec tant en els cor­rents com en repre­sen­tar els interes­sos comuns que tenim, que per això ens diem així.