“El 21-D va ser un èxit, si algú hi va perdre és Cs”

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Tenen cap mena d’acord amb l’exe­cu­tiu per a l’esta­bi­li­tat?

És cert que hem arri­bat a ser la clau, però és impor­tant des­ta­car-ne el motiu, perquè forma part de l’excep­ci­o­na­li­tat democràtica que estem vivint, que és la situ­ació de judi­ci­a­lit­zació de la política, i lamen­tar que hi hagi dipu­tats a la presó o fora de Cata­lu­nya. No hem par­lat en aquests ter­mes amb les for­ces que donen suport al govern, ens hi rela­ci­o­nem en els eixos on sem­pre hem estat, que són el blin­datge dels drets soci­als i la rei­vin­di­cació d’una sor­tida dia­lo­gada al con­flicte naci­o­nal, que hau­ria de ser un referèndum acor­dat amb l’Estat que tinga reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal i que compte amb totes les garan­ties per poder apli­car el resul­tat. Donada la situ­ació, també cre­iem que cal un front anti­re­pres­siu per posar fi a la reta­llada de drets i lli­ber­tats i el retrocés democràtic que vivim.

També insis­tiu en la pro­posta d’un front pro­gres­sista. Vin­dria a ser una ree­dició del tri­par­tit?

No par­lem tant de sigles com de grans con­sen­sos, i a Cata­lu­nya ara mateix n’hi ha tres: con­si­de­rar la monar­quia una ins­ti­tució caduca i anti­de­mocràtica; plan­tar cara a la reta­llada de drets i lli­ber­tats, con­tra la política repres­siva de judi­ci­a­lit­zació i terra cre­mada del PP, i la neces­si­tat d’un referèndum acor­dat. A par­tir d’aquí, i insis­tint sem­pre a posar fi a la prin­ci­pal frac­tura, que és la desi­gual­tat després d’una dècada de polítiques d’aus­te­ri­tat, ens podrem tro­bar amb qui estiga d’acord en això. Però vull insis­tir en la neces­si­tat de plan­tar cara a l’amenaça cons­tant i a la petició de deter­mi­nats par­tits que volen una apli­cació per­ma­nent del 155, que en defi­ni­tiva és una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal per la porta del dar­rere i sense comp­tar amb la volun­tat popu­lar: no estem par­lant només d’una apli­cació que no s’ajusta a la rea­li­tat, i que és inne­cessària, il·legítima i il·legal tal com està redac­tat el 155. Per això vam plan­te­jar un recurs al TC, que per cert encara no han resolt, cosa que també ens pre­o­cupa.

Aquests tres grans con­sen­sos són els que rei­vin­dica Torra...

Sí, però hi ha una diferència impor­tant, i és que a més insis­tim en la neces­si­tat d’eli­mi­nar la frac­tura social de la desi­gual­tat. Per tant neces­si­tem uns pres­su­pos­tos soci­als i expan­sius. El pre­si­dent ha dit que n’havia fet una pro­posta, i li dic clara­ment que no n’han fet cap: o ens està enga­nyant o l’han enga­nyat, o no sap què és, que estic segura que ho sap.

Després de la reunió de fa tres set­ma­nes, no us han pre­sen­tat encara un docu­ment?

En aque­lla reunió vam par­lar de les nos­tres pro­pos­tes, vam pre­sen­tar deu eixos bàsics, pilars de les rei­vin­di­ca­ci­ons que es veien als car­rers, als cen­tres edu­ca­tius i de salut, a les uni­ver­si­tats... Més enllà d’això, vam par­lar de tres vies de finançament per a uns pres­su­pos­tos soci­als i expan­sius: la lluita con­tra el frau fis­cal, una reforma fis­cal i els pres­su­pos­tos de l’Estat. Són les tres úniques vies que conei­xem per uns pres­su­pos­tos que tin­guin pre­sent les rei­vin­di­ca­ci­ons del car­rer; si ells en conei­xen alguna altra serà ben­vin­guda. Ells ens van par­lar de les nos­tres pro­pos­tes i dels grans eixos macro­e­conòmics i dels pro­ble­mes pres­su­pos­ta­ris de la Gene­ra­li­tat.

D’aques­tes con­di­ci­ons n’hi haurà de més inne­go­ci­a­bles que d’altres

És que no són els nos­tres pres­su­pos­tos, en aques­tes deu pro­pos­tes reco­llim coses tan bàsiques que el govern haurà de renun­ciar a alguna cosa, si ens diu que no hi arriba. I ens haurà de dir a què està dis­po­sat a renun­ciar: al finançament de les esco­les bres­sol? A un habi­tatge per a una dona mal­trac­tada que no vol viure amb l’agres­sor? A una plaça en una residència per a una per­sona gran? A què estan dis­po­sats a renun­ciar? Perquè nosal­tres no hi renun­ci­a­rem...

No hi ha hagut cap avenç en aques­tes set­ma­nes?

Ens van pas­sar un power­point, no tenim cap altre docu­ment, i això qual­se­vol per­sona que haja tre­ba­llat uns pres­su­pos­tos sap que no és una pro­posta. A més hi ha diferències de model subs­tan­ci­als: per exem­ple pla­ces de residència. Ara hi ha 20.000 per­so­nes en espera a Cata­lu­nya i dema­nem que com a mínim es pre­ve­gin 3.000 pla­ces noves i ells ens diuen que pre­fe­rei­xen l’assistència domi­ciliària, perquè la finan­cen els ajun­ta­ments. A les esco­les bres­sol fins ara la Gene­ra­li­tat no hi ha posava un sol euro i una petita part la posa­ven les dipu­ta­ci­ons; ara diu que arri­ba­ria al terç que li toca­ria per llei sumant-hi l’apor­tació de les dipu­ta­ci­ons, però la sor­presa és que aques­tes ja han apro­vat pres­su­pos­tos que no hi pre­ve­uen cap par­tida, i ens tro­baríem amb una apor­tació fins i tot més baixa de la Gene­ra­li­tat que la que feien fins ara elles. Per això diem que no pot ser, perquè lide­rem els set podis de la ver­go­nya: en edu­cació, sani­tat, dependència, habi­tatge, renda garan­tida...

Els demanàveu la pre­visió d’ingres­sos a par­tir de les vos­tres pro­pos­tes fis­cals. La teniu?

No, ens ho han comen­tat però no tenen res pre­vist per l’IRPF i el que pro­po­sen en suc­ces­si­ons és un 10% del que neces­si­taríem per tirar enda­vant polítiques mínima­ment dig­nes.

El vice­pre­si­dent Ara­gonès s’ha obert a par­lar de suc­ces­si­ons, IRPF i fis­ca­li­tat verda...

De les bones parau­les i les inter­pel·laci­ons cons­tants que ens fan per par­lar del pres­su­post esta­ria bé que posa­ren negre sobre blanc i comen­cem a tre­ba­llar a par­tir d’una pro­posta real.

Hi ha cap reunió con­vo­cada?

No, aquests dies hem d’aca­bar de par­lar de quan en fem una altra, però ja ani­rem cap al gener. Abans de Nadal ja és impos­si­ble.

Podrien per­me­tre que es tra­mi­tin al Par­la­ment per després seguir nego­ci­ant i deci­dir el vot?

El govern va tres mesos tard, entra­rem en pròrroga pres­su­postària. Hem d’espe­rar a veure quina pro­posta ens fa, fins que no la tin­guem no podrem fer cap valo­ració. El que hem vist fins ara és que estem molt lluny.

JxCat i ERC han votat per apu­jar el límit de dèficit. Apro­va­ran els pres­su­pos­tos de l’Estat?

No hem per­dut mai l’espe­rança, hem bata­llat per l’apro­vació del pres­su­post de l’Estat com no ho ha fet el govern de Sánchez; ha pas­sat igual que amb la moció de cen­sura. Si una qüestió queda clara és que pror­ro­gar el de Rajoy, que no pot ser més aus­ter, no bene­fi­ci­a­ria Cata­lu­nya.

Ada Colau va vin­cu­lar els pres­su­pos­tos de l’Estat, Gene­ra­li­tat i Bar­ce­lona. Tra­ient els pri­mers, els dos últims poden anar vin­cu­lats i ser moneda de canvi?

No ho hem plan­te­jat mai com un inter­canvi de cro­mos, i no ho és. Volem veure quina és la pro­posta de la Gene­ra­li­tat, perquè cre­iem que Cata­lu­nya no neces­sita un pres­su­post sinó tres: el de l’Estat, el de Cata­lu­nya i el de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, perquè som els pri­mers a Europa en els rànquings de desi­gual­tat i hem de veure com ho solu­ci­o­nem. Que les tres admi­nis­tra­ci­ons esti­guen impli­ca­des és la manera de demos­trar que per damunt de les ide­o­lo­gies de cadascú som res­pon­sa­bles i volem el millor per a la ciu­ta­da­nia.

Hi ha mol­tes lec­tu­res de la jor­nada del 21-D. Quina és la seva?

Era molt impor­tant garan­tir el dret de reunió i el de pro­testa, i es va acon­se­guir; per tant, per nosal­tres és un èxit. És cert que hi ha va haver alguns alda­rulls, però pun­tu­als i molt excep­ci­o­nals, anecdòtics per la quan­ti­tat de gent que va sor­tir. Aques­tes excep­ci­ons no es poden aga­far pel tot i topen amb el relat que a Cata­lu­nya no es pot man­te­nir l’ordre públic, perquè el movi­ment inde­pen­den­tista és pacífic en gene­ral.I cal des­ta­car la res­pon­sa­bi­li­tat dels mani­fes­tants dema­nant que es tran­quil·lit­zes­sin als que inten­ta­ven pro­vo­car alda­rulls.Hem de fer un esforç per rebai­xar la tensió, i el 21-D va ser posi­tiu, les per­so­nes dis­po­sa­des a con­for­mar un bloc democràtic poden estar satis­fe­tes. No pot ser que el pri­mer par­tit de l’opo­sició, amb més d’un milió de vots, siga el que no vol par­lar; si algú hi va per­dre és Cs.

En la cimera a Pedral­bes es va pac­tar una decla­ració de mínims. És una base per al diàleg?

És un pri­mer pas. Era una jor­nada molt arris­cada, on podrien haver-se dina­mi­tat tots els ponts, i ens hem de feli­ci­tar que no fos així. És cert que només s’han ins­tat a par­lar al gener, i això en un con­text de nor­ma­li­tat seria del tot insu­fi­ci­ent, però per­met avançar cap al diàleg bila­te­ral i cap al que hi ha d’haver dins, que també és fona­men­tal. A més, vull des­ta­car la reunió d’una hora i mitja de Pedro Sánchez amb l’alcal­dessa Ada Colau, que li va acon­se­guir arren­car el com­promís que els ajun­ta­ments tin­dran capa­ci­tat per fixar el preu del llo­guer, un punt fona­men­tal per nosal­tres.

Fins ara hi ha hagut un diàleg de sords entre els governs. De què creu que han de par­lar?

Torra ja ha dit que vol par­lar de dret a l’auto­de­ter­mi­nació i de com superar la judi­ci­a­lit­zació, i són qüesti­ons essen­ci­als, però també és fona­men­tal posar sobre la taula les rei­vin­di­ca­ci­ons soci­als que han recla­mat els tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res públi­ques en les mobi­lit­za­ci­ons de la tar­dor calenta. Si no ho fa, aca­ba­ran entrant per la fines­tra. Està molt bé defen­sar el dret a somiar de la gent, però també el dret a tenir una vida digna.

Què n’espera de la taula del diàleg anun­ci­ada per al febrer?

És posi­tiu que tin­guem una nova reunió, no podia que­dar blo­que­jada i que­dar en una foto. Ja vam insis­tir després de l’ante­rior en la neces­si­tat d’un pacte de la clare­dat; per tant, pro­pose que el pla de tre­ball d’aquesta taula vin­gue amb un ordre del dia i uns objec­tius clars, i faça seu aquest pacte per veure com ha de ser el referèndum que Cata­lu­nya mereix i neces­sita: qui­nes podrien ser les pre­gun­tes, el calen­dari, els pas­sos, les garan­ties, com inter­pre­tem els resul­tats... Tot això serà defi­ni­tiu per veure com el duem a terme.

El Pacte per la Clare­dat s’ins­pira en la llei cana­denca pel referèndum que el PSC va pro­po­sar un temps. És un ham per a ells?

El procés de Canadà pot ser una ins­pi­ració, però en lloc de par­lar tant d’altres vies voldríem par­lar d’una pròpia de cata­lana, i per això ens hauríem de fer nos­tre aquest pacte. I aquí el PSC hau­ria de ser valent i recu­pe­rar el dret a deci­dir que en el seu moment també va defen­sar.

I que sem­bla que defen­sen la majo­ria dels seus votants...

Encara millor.

Són crítics amb el paper d’ERC al govern. Què li retre­uen?

ERC ha de ser valenta i deci­dir si vol demos­trar que és una força pro­gres­sista capaç d’aglu­ti­nar i fer avançar Cata­lu­nya al vol­tant de noves i grans majo­ries, i està per les polítiques soci­als i el referèndum acor­dat, o si vol seguir jugant a la via uni­la­te­ral i ser la CDC del segle XXI: jugar a una cosa a Madrid i a una altra a Cata­lu­nya. ERC ha dit que la seva no és la via eslo­vena, que és l’esco­cesa, però no ha dema­nat una rec­ti­fi­cació clara a Torra, que és el pre­si­dent del govern del qual for­men part.

Quan es pro­po­sen eixam­plar la base com a fita, ho veu com una opa hos­til?

Però quina se suposa que és la base que s’ha d’eixam­plar? Nosal­tres estem a favor del dret a deci­dir, però la nos­tra pro­posta no és inde­pen­den­tista; estem a favor d’un estat plu­ri­na­ci­o­nal que tinga una relació de bila­te­ra­li­tat amb Cata­lu­nya.

ERC creu que cada vegada més el front per les lli­ber­tats s’iden­ti­fi­carà amb la inde­pendència, perquè no hi haurà alter­na­tiva.

Si el que vol és aglu­ti­nar grans majo­ries a favor d’un referèndum acor­dat, és la pro­posta que hem defen­sat sem­pre, a diferència d’ells. Per nosal­tres no ha estat mai una pan­ta­lla pas­sada, ens ale­grem que hi tor­nin però en qual­se­vol cas no cre­iem que es puguen sepa­rar els drets naci­o­nals dels drets soci­als.

Van impul­sar al Par­la­ment una repro­vació del rei que Sánchez ha dut al TC, pot­ser és l’únic fins ara. Com s’ho pre­nen?

Crec que va ser un error de Sánchez, perquè, per començar, el Par­la­ment ha de poder par­lar de tot; ho hem defen­sat en tots els temes, i també aquest. És un debat que és al car­rer i que por­tem a les ins­ti­tu­ci­ons, que és la nos­tra obli­gació com a polítics. A uni­ver­si­tats de tot l’Estat també s’han fet referèndums sobre monar­quia o república... A més, és una evidència que la monar­quia està tacada de cor­rupció, i per tant llui­tar-hi o plan­te­jar un règim alter­na­tiu també és par­lar d’un nou sis­tema que ha de ser trans­pa­rent. I Sánchez ho va fer la vigília de la des­fi­lada del 12-O. A ningú li agrada que l’escri­das­sen, però és un error, per evi­tar-ho, con­ti­nuar la tea­tra­lit­zació i la judi­ci­a­lit­zació d’una rea­li­tat que ni tan sols enten­drien molts dels seus votants. Hau­ria de ser una mica més sagaç.

Vostè ocupa el lloc de Xavier Domènech al Par­la­ment, que va ple­gar a l’estiu. Pot expli­car per què?

No se li han de bus­car tres peus al gat, ell ja va expli­car que estava esgo­tat: cal apren­dre dels errors, i el prin­ci­pal va ser sobre­car­re­gar-lo amb mol­tes tas­ques i res­pon­sa­bi­li­tat. Venia de gua­nyar dues elec­ci­ons al Congrés, es va pre­sen­tar a les cata­la­nes i era coor­di­na­dor de Cata­lu­nya en Comú, una força nova i per tant més com­plexa que un par­tit ja con­so­li­dat, i a més era secre­tari gene­ral de Podem. Hem de refle­xi­o­nar com a espai i començar a dis­tri­buir més tas­ques, ja ho estem fent, i apro­fi­tar més la intel·ligència col·lec­tiva. Hem esde­vin­gut la pri­mera força al Par­la­ment, i diria que a tot l’Estat, que té tres dones als llocs de màxima res­pon­sa­bi­li­tat, i això és un gran avenç.

L’esgo­ta­ment de Domènech ve per llui­tes inter­nes? La fins fa poc por­ta­veu Eli­senda Ala­many diu que no aca­ben de superar les inèrcies de par­tit...

Una de les prin­ci­pals rique­ses del nos­tre espai és la diver­si­tat i plu­ra­li­tat, i totes sumem i som necessàries. Des dels par­tits com ICV i EUiA amb una tra­dició ante­rior, les per­so­nes que venen de l’acti­visme o les que eren al sofà i van deci­dir fer el pas. És la prin­ci­pal for­ta­lesa i hem d’apro­fi­tar-la bé.

Ala­many va ple­gar o la van des­ti­tuir de por­ta­veu per lide­rar Sobi­ra­nis­tes?

Va ser una decisió per­so­nal, feia tres set­ma­nes que havia estat rati­fi­cada com a por­ta­veu.

Vostè milita a Podem. Quin pes té dins del grup?

No ho veig tant en ter­mes de pes, for­ces o poder, per mi totes som com­pa­nyes, totes som necessàries i crec que estem tre­ba­llant molt bé i de manera molt cohe­si­o­nada, estem fent una bona feina i s’està veient.

Qui és la líder de l’espai dels comuns, vostè o Ada Colau? Qui prendrà, per exem­ple, l’última decisió sobre el pres­su­post?

Són dues coses dife­rents: jo soc la pre­si­denta del grup par­la­men­tari; Ada Colau, amb Ramon Arna­bat i Can­dela López són els tres coor­di­na­dors de Cata­lu­nya en Comú, i Noe­lia Bail és la secretària gene­ral de Podem. Tre­ba­llem des de la col·labo­ració; l’última decisió sem­pre l’acaba pre­nent el grup par­la­men­tari, però una tan impor­tant com la del pres­su­post serà tre­ba­llada amb els dos espais.

Va ser rival en unes primàries a Podem d’Albano Dante Fac­hin. Hi manté cap relació?

No, fa temps que no el veig, no hi he tin­gut relació. Va ple­gar de Podem i ja no forma part dels cer­cles ni de la militància.

I amb Lluís Rabell i Joan Cos­cu­bi­ela, que eren els líders en l’ante­rior legis­la­tura?

Ells sí que són al mateix espai polític, Cos­cu­bi­ela segueix a ICV, que forma part de Cata­lu­nya en Comú, i Rabell també, tot i que no estan en cap òrgan.

I de quin sec­tor se sent vostè més a prop?

No m’han agra­dat mai les eti­que­tes, vinc de Podem i allí també n’hi havia, i mai vaig voler dir ‘soc d’aquest o de l’altre’. Jo res­ponc a un pro­jecte polític pel qual m’he il·lusi­o­nat, i soc aquí per defen­sar els interes­sos de la ciu­ta­da­nia. Em sento molt a gust amb tots els com­panys i com­pa­nyes, i no crec tant en els cor­rents com en repre­sen­tar els interes­sos comuns que tenim, que per això ens diem així.