Eleccions que motiven a votar

Les expectatives de continuïtat o canvi dels votants fan preveure un creixement de la participació en les municipals

El 1987 es va registrar el màxim històric, un 68,5%, i el mínim, un 53,8%, va quedar gravat el 2007

24/05/15 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA
El governiniciarà de manera imminent una campanya per incentivar el vot el 27-S
Les cridesa la participació han estat minses durant la campanya del 24-M

Una crisi multifactorial. Aquest és el context en què avui se celebren les eleccions municipals a tot l'Estat espanyol. Uns comicis que, a més a més, estan d'aniversari, ja que enguany arriben a un número rodó, el 10, des que van quedar restablertes, el 1979. Així doncs, en plena convocatòria de les desenes eleccions municipals, els votants decideixen avui el seu pròxim alcalde i alguna cosa més.

En aquest escenari polític marcat per factors diversos com ara la proximitat del 27-S i el procés sobiranista, la desconfiança creixent envers els polítics, l'aparició de noves candidatures que aposten per fórmules noves de fer política i una crisi econòmica que encara colpeix el ciutadà corrent, les eleccions municipals es perceben com un punt d'inflexió que pot comportar continuïtat o canvi en el sistema polític. És en aquest context, segons expliquen els experts, en què es registren les xifres més altes de participació. “El valor que l'elector dóna al seu vot creix i, per tant, fa més fàcil que s'atansi a l'urna”, explica el professor de ciències polítiques Josep Maria Reniu. “El votant el considera un vot decisiu”, afegeix. A priori, aquestes eleccions vénen amanides amb els ingredients de “competitivitat” i “incertesa”, la qual cosa fa pensar que augmentarà la participació, explica el també professor de ciències polítiques Jordi Matas.

En aquest cas, el context juga a favor d'una participació més elevada, però a quins partits beneficiarà el creixement del nombre de votants? Tot indica que els electors més motivats i esperonats a dipositar el vot a l'urna serien els que estan disposats a emetre un vot de canvi, la qual cosa beneficiaria partits com ara Ciutadans, llistes de confluència de moviments d'esquerres com Barcelona en Comú i les candidatures d'unitat popular (les CUP). Tanmateix, com assenyala Matas, és molt difícil calcular un resultat, ja que aquest mateix escenari podria esperonar els votants més conservadors a anar a les urnes per impedir un relleu en les institucions.

Creixement moderat

Els experts consultats aposten per un increment que podria vorejar el 60% de participació tenint en compte que en les últimes eleccions municipals es va registrar un 55%. Els primers càlculs no preveuen trencar el sostre de participació, que està marcat en un 68,5%. Un percentatge que es va assolir el 1987. Què va passar aquell any?

Aquell 10 de juny es van concentrar dues eleccions alhora: locals i europees. De fet, aquell any eren les primeres eleccions al Parlament Europeu i els partits van posar tota la carn a la graella per obtenir plaça en aquest nou escenari. La majoria dels partits van triar figures de pes polític dins de la formació com a cap de cartell per donar rellevància a la cita electoral. A més a més, i a excepció de Catalunya, Andalusia i el País Basc, també hi havia eleccions autonòmiques. L'escenari polític a Catalunya estava dominat aleshores per un fort bipartidisme entre el PSC i CiU, que semblava que s'havien repartit el poder en funció de la contesa electoral: autonòmiques per a CiU i estatals i ajuntaments importants per al PSC.

Jocs Olímpics a Barcelona

A Catalunya, un element important va fomentar l'alt índex de participació: Barcelona havia estat designada seu olímpica dels Jocs del 1992. Els ànims estaven exaltats, ja que uns i altres aprofitaven la cita electoral per alabar o atacar la decisió de fer de la ciutat la futura seu olímpica. Pasqual Maragall es presentava a la reelecció com a alcalde, seguit de prop per Josep Maria Cullell (CiU) en el que es va anomenar la “batalla de Barcelona”.

Pel que fa a les europees, figures com ara Manuel Fraga (AP), Francisco Morán (PSOE) i Santiago Carrillo (Unitat Comunista) protagonitzaven les candidatures al Parlament Europeu enmig de contínues bregues entre Carrillo i la incipient Iniciativa per Catalunya, que era qualificada de “giny conjuntural” pel comunista. CiU presentava Carles Gasòliba a Europa.

La importància de les locals

A més del context polític en què s'enclaven les municipals d'aquest any, també cal tenir en compte el valor que els ciutadans donen a unes eleccions i a unes altres. Històricament, i per ordre d'importància, sempre han estat les eleccions a les Corts Generals les que han generat més participació i, per tant, les que han tingut més rellevància entre els ciutadans de Catalunya, seguides de lluny per les catalanes. El cicle electoral a Catalunya és diferent que a la resta de l'Estat, ja que aquí les municipals no es trepitgen amb les autonòmiques com sol passar a la resta de comunitats, la qual cosa podria afavorir la participació allà on se celebren dues votacions. Pel que fa a l'interès ciutadà, les que es troben a més distància de la resta són les eleccions al Parlament Europeu.

Els baixos índexs de participació sempre han estat una nota dominant en les intervencions que els dirigents polítics fan després d'una cita electoral. I, tot i així, les xifres continuen a la baixa. Els experts coincideixen que no s'ha fet prou per incentivar la participació malgrat els senyals que ja es podien entreveure a partir del 1999, quan va començar a créixer el nombre de vots en blanc.

El vot en blanc, un senyal

“És un vot que està relacionat directament amb la malfiança vers els partits”, assenyala Reniu, partidari de tenir en compte aquest vot, ja que, juntament amb el nul, “és un indicador clar de l'evolució del clima polític”. Actualment, els vots en blanc van assolir el màxim històric l'any passat, amb un 4,1% respecte al total emès, mentre que els nuls van ser d'un 1,72%. Les crides a la participació han passat desapercebudes aquest mandat, un fet que podria variar de cara a les eleccions del 27-S, per a les quals el govern ja escalfa motors i prepara una campanya institucional per incentivar el vot en uns comicis en què el triomf de la continuïtat o del canvi en el sistema polític actual estarà més disputat que mai.

Darrera actualització ( Diumenge, 24 de maig del 2015 02:00 )