ELS MOSSOS HAN DE TENIR INTERLOCUCIÓ
AMB LES POLICIES EUROPEES

Política cega i crim organitzat

24/05/15 02:00 JOAN QUERALT
S'ha agreujat fins a límits insospitats la tradicional tasca obstruccionista de l'executiu espanyol en la projecció i relacions dels Mossos amb l'exterior

És evident, una obvietat, que per afrontar el problema de les màfies transnacionals, l'acció dels estats ha d'afrontar el repte de globalitzar-se i difondre xarxes que promoguin la cooperació internacional i, complementàriament, dinamitzin l'acció de les institucions i dels moviments de participació de la societat civil. També, per descomptat, la cooperació policial dins de cada nació, i en primer lloc entre els seus diversos cossos i organismes de seguretat.

Per la seva incidència en el tràfic mundial de drogues, per la seva condició de refugi de pròfugs i capacitat receptora de capitals il·legals, per l'arrelada i àmplia implantació d'organitzacions internacionals al país, i per la seva proximitat a realitats criminals com la italiana, Espanya és un país estratègic en la lluita europea contra les màfies. Una simple dada: som el país amb més implantació del crim organitzat i l'únic del món –a excepció, és clar, de la mateixa Itàlia– en el qual estan implantades les quatre organitzacions criminals d'aquest país, segons un informe europeu sobre el projecte de seguretat 2007-2013 realitzat per la Universitat del Sacro Cuore de Milà i el Ministeri de l'Interior italià. En aquest escenari, Catalunya suposa una geografia clau per al trànsit i la logística de les activitats de la criminalitat organitzada. Per aquestes i moltes altres raons, la cooperació entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat, i la d'aquests amb els organismes policials i judicials europeus i internacionals, constitueix, doncs, un element essencial per aprofundir les vies de contrast contra una de les més importants fonts de finançament dels clans, reduir els perills de la seva internacionalització i agredir la seva ingent potència econòmica. Millorar l'eficàcia d'aquests objectius suposaria un increment substancial en la seguretat de la societat espanyola, i també en la dels nostres aliats europeus. La informació dels organismes policials europeus és imprescindible per al nostre país –on hi ha una greu manca d'estudis analítics sobre el fenomen i, en particular, sobre l'abast real de la implantació criminal–, en la mateixa mesura que ho és la informació dels diversos cossos policials espanyols, inclosos els Mossos d'Esquadra, per als seus col·legues europeus.

Malgrat aquests antecedents, en les últimes setmanes, el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, han denunciat públicament en repetides ocasions el setge al qual en matèria d'informació, intel·ligència i cooperació nacional i internacional està sotmesa la policia catalana, exigint el respecte a la seva capacitat real d'interlocució amb les policies europees. L'última reivindicació va tenir lloc durant l'acte central del Dia de les Esquadres a l'Auditori Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, on Trapero i Espadaler van tornar a reclamar la normal autonomia del cos policial de Catalunya,
responsable de la seguretat del territori, evidenciant que la paciència dels seus comandaments mostra clars símptomes d'esgotament després de la llarga i creixent cadena de traves, limitacions i pressions internacionals impulsades des del govern de Madrid. Episodis d'una guerra bruta –unilateral– que, sense transcendir a l'opinió pública, condiciona greument l'activitat quotidiana del Mossos i dificulta l'operativitat i eficàcia de les seves obligacions, en particular en una qüestió tan delicada com la de la batalla contra la criminalitat.

Les denúncies i reclamacions de les autoritats catalanes no són gratuïtes. El conflicte entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya pel procés sobiranista ha agreujat fins a límits insospitats la tradicional tasca obstruccionista de l'executiu espanyol –sempre recelós respecte a la policia catalana– en la projecció i relacions dels Mossos amb l'exterior, incloses per descomptat les més elementals funcions de cooperació internacional.

La política del govern espanyol no només condemna Catalunya a una major colonització criminal, reduint la seguretat dels seus ciutadans; obstaculitza també la tasca policial a tot l'Estat i dificulta l'operativitat de la lluita contra la criminalitat organitzada en el marc europeu. Esdevé una política cega, oposada a les seves obligacions constitucionals en matèria de seguretat, aliada
inconscient del crim organitzat i els seus interessos. Una opció inadmissible, difícil d'entendre enfront dels perills reals d'aquesta altra forma de terrorisme que des del punt de vista de la violència, l'economia, la legalitat i la convivència social, representa el fenomen de les màfies transnacionals. Aquí, a Espanya i a Europa.

Darrera actualització ( Diumenge, 24 de maig del 2015 02:00 )