LA JORNADA ELECTORAL

Indignació a examen

Avui sabrem com es tradueix a les urnes el malestar amb la política tradicional i si els grans partits resisteixen els emergents acords. Els pactes seran imprescindibles per governar en la majoria de ciutats.

DIUMENGE, 24 DE MAIG DEL 2015

Les urnes tornaran a ser avui protagonistes de la jornada.

La incògnita d'aquestes eleccions és saber com la indignació que fa quatre anys omplia places es traduirà ara en càrrecs electes, tant en ajuntaments com en governs autonòmics. Podem i Ciutadans, no necessàriament per aquest ordre, s'erigeixen en representants de l'anomenada nova política (que en aquesta campanya s'ha demostrat que sovint no és tan diferent de la tradicional), i esperen donar la campanada en ciutats com Barcelona, on la coalició d'Ada Colau disputa l'alcaldia al convergent Xavier Trias, o ser decisius en comunitats com la valenciana o Madrid. Capítol a part serà la lectura que es faci del resultat global que les diferents forces obtinguin a Catalunya, ja que serà també un termòmetre de la vitalitat del procés sobiranista.

BARCELONA

Continuïtat o canvi radical

CiU va aconseguir en les últimes municipals prendre l'alcaldia de Barcelona als socialistes, que sumaven 32 anys governant, des de Narcís Serra i Pasqual Maragall. Sense un soci estable i jugant a la geometria variable, Xavier Trias ha aconseguit completar la legislatura sense massa problemes. Ha remodelat la Diagonal, ha enderrocat el tambor de les Glòries, ha millorat el passeig de Gràcia i insisteix que ha augmentat la partida destinada a polítiques socials. Per alguns, una mostra de bona gestió. Per altres, un exemple que ha prioritzat els barris benestants de la ciutat. Però el seu maldecap ha arribat a l'hora d'intentar revalidar la victòria. La coalició Barcelona en Comú, encapçalada per l'activista i mediàtica Ada Colau, li trepitja els talons fins al punt que alguns sondejos, el primer, el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la donen com a guanyadora dels comicis. Colau, que té com a proposta més destacada desallotjar Trias de l'alcaldia, pretén convertir la gestió municipal en un model més participatiu i prioritzar la lluita contra la pobresa. Juga a favor seu que presenti un projecte nou i, per a molts, il·lusionant. En contra seu, la falta d'experiència en la gestió pública.

El tercer lloc també està més que disputat. Si Ciutadans aconsegueix obtenir-lo, podrà interpretar-se com un altre punt per al vot indignat, en aquest cas, procedent de la dreta, però també d'un socialisme en hores baixes. Avui sabrem si tan baixes com per convertir-se en una força irrellevant. Sigui quin sigui el guanyador, el que és clar és que estarà obligat a pactar per sobreviure. I, segons els sondejos, sigui Trias o Colau, necessitarà més d'una crossa per governar. Vaja, que s'acosten quatre anys complicats.

CATALUNYA

Una altra revàlida per al sobiranisme

Descomptat el molt influent factor local, que acaba decidint alcaldes en funció de la seva gestió i no de les seves sigles, avui a Catalunya no només estan en joc 947 ajuntaments. També s'examina el vigor del procés sobiranista. Si CiU perd l'alcaldia de Barcelona serà un fort cop a les aspiracions de la federació nacionalista, que anhela, com ERC, guanyar terreny als municipis de l'àrea metropolitana. Els sondejos apunten que més aviat serà tot al contrari i que qui ampliarà la seva presència en aquests ajuntaments seran Ciutadans i les coalicions vinculades a Podem. El PSC, si la demoscòpia no s'equivoca, aconseguirà mantenir els seus bastions metropolitans, de fet, el seu únic propòsit en aquestes eleccions. Aspira a preservar, entre altres ciutats, l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, així com Lleida i Tarragona, on segurament es veurà obligat a buscar aliats per governar. Tot fa preveure que Girona seguirà controlada pel convergent Carles Puigdemont. Mentrestant, el PP continuarà sent residual als municipis catalans. Això sí, té assegurada Badalona, però, en canvi, no és clar que pugui mantenir la seva altra gran plaça actual: Castelldefels.

A partir de demà, les relacions entre CiU i ERC, millorables des de fa setmanes, es posaran a prova en els pactes postelectorals. Els nacionalistes desconfien dels republicans, que en molts municipis han concorregut en coalició amb marques blanques d'exsocialistes o amb Moviment d'Esquerres (MES), una escissió del PSC. Superades les municipals, Catalunya, que viu instal·lada en una campanya electoral permanent, ja encararà les autonòmiques del 27-S, la data anunciada per Artur Mas, encara que a la cúpula nacionalista no tots comparteixin la decisió. El president fia el seu futur polític al resultat que obtingui a la tardor si finalment acaba convocant les eleccions. En aquesta campanya, per primera vegada, ha parlat d'anar-se'n a casa.

ESPANYA

¿El final de l'hegemonia blava?

Fa quatre anys Espanya es va tenyir de blau. Els socialistes van obtenir en la suma global el pitjor resultat de la història. O sigui que, aquesta vegada, difícilment els podrà anar molt pitjor. Avui hi ha dos territoris clau: la Comunitat Valenciana i Madrid (en els dos casos, tant a nivell autonòmic com municipal). Però no només caldrà estar atents a aquests resultats. S'ha de veure si José Antonio Monago és capaç de retenir Extremadura i si María Dolores de Cospedal aguanta a Castella-la Manxa. S'hi juga la presidència i veurem si també la secretaria general del PP. El resultat dels populars, per més que segueixin al capdavant de les principals capitals espanyoles i de la majoria de les comunitats, pot ser de complexa administració, ja que en més d'una plaça estarà condicionada als acords amb Ciutadans (descomptades evidentment les aliances amb Podem). El resultat que obtingui la força que lidera Pablo Iglesias és una altra de les grans incògnites de la cita d'avui. A nivell municipal serà difícil calcular-ho perquè les seves coalicions són diferents segons els municipis. Una de les revelacions ha sigut l'exjutge Manuela Carmena, candidata de Podem a l'alcaldia de Madrid. És molt probable que no aconsegueixi batre la incombustible Esperanza Aguirre, però ningú podrà negar-li que ha fet una de les millors campanyes
.