Emma Riverola

EMMA RIVEROLA

Escriptora

I una més

@emmariverola


DIVENDRES, 24 DE JUNY DEL 2016

Hi ha notícies que neixen velles. Amb tuf de ranci, de viciat, de podrit. A escassos dies de les eleccions ha esclatat l'últim escàndol del PP. En aquest cas, tot un ministre de l'Interior conspirant al seu despatx amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya contra partits independentistes. El cas fa fàstic, por i vergonya a parts iguals. Un autèntic torpede al sistema democràtic, propi de règims dictatorials. Que la conversa filtrada fos gravada al despatx del ministre afegeix unes riallades d'incredulitat davant de tanta ineptitud. Però fins i tot sent un cas diferent dels anteriors, fins i tot resultant d'una gravetat extrema, intolerable… fa pudor de vell. Com aquelles cançons de les quals ja coneixem el ritme la primera vegada que les sentim o aquella pel·lícula amb un final que som capaços d'endevinar en els primers minuts.

La utilització dels aparells de l'Estat per a fins partidistes és un escàndol, però no ens sorprèn gaire. El cas tan sols afegeix una nova pàgina al gran llibre de la corrupció escrit pel PP durant els últims anys. Ha governat Espanya amb ànim de cacic, premiant els amics i abusant dels ciutadans. Ha dinamitat la convivència, ha qüestionat els drets i ha laminat els serveis. La nova-vella notícia només té una virtut: combat la desmemòria. Avui és una mica més difícil que qualsevol partit que es digui demòcrata caigui en la temptació de pactar amb el PP i portar-lo de nou al Govern
.