OPINIÓ
24 agost 2016 2.00 h

FULL DE RUTA

El temps és relatiu

DAVID MARÍN
Per a alguns el procés va molt ràpid i per a d'altres avança amb la lentitud d'un equilibrista sobre la corda

La teoria diu que res no pot viatjar més ràpid que la llum, però cada vegada que arriba l'estiu sabem de forma empírica que això no és així. Encara no hem començat a fer vacances que ja s'han acabat, i en tornar a la feina trobem les coses del despatx i els companys de feina una mica estranys, tot al mateix lloc i el cap de secció amb les mateixes manies, sí, però d'una manera tan exacta que resulta artificial i inquietant, com si s'hagués produït una alteració en el continu espaitemps i tothom mirés de dissimular-ho amb converses sobre viatges llampec dels quals no hi ha hagut temps de gaudir i gintònics nocturns vora la platja consumits abans de poder-los assaborir i retenir-ne el nom.

Llavors arriben els dies previs a l'Onze de Setembre, obrim els diaris i la teoria torna a anar-se'n en orris: el procés s'accelera, un cop més els articulistes savis anuncien una tardor política candent, els de l'ANC munten un admirable sidral multitudinari en un temps rècord, i abans que la llum de l'experiència ens arribi a il·luminar, molts catalans tornem a ser allà comentant que sí, que aquest cop sí, que és l'última Diada que cal sortir a manifestar-se i que tot serà un tancar i obrir d'ulls. D'altres, en canvi, sentiran el déjà-vu de cada any.

El temps és relatiu. La crisi econòmica va esclatar el 2008 i a alguns els va fulminar a la velocitat de la llum, d'altres no se'n van adonar fins que al cap de dos anys els van voler retallar la paga extra i llavors sí que van voler fer una vaga general, i encara n'hi ha uns quants que n'han acabat fent negoci. La crisi institucional que ha portat ja molts catalans cap a la independència quan abans no hi apostaven fa temps que rodola i alguns van trigar a veure-la i d'altres des del primer dia que volen resultats immediats. La diferència és que això no són unes vacances sinó un procés polític complex i arriscat, i per a uns avança a la velocitat de la llum i per a d'altres, amb la lentitud d'un equilibrista novell que camina sobre una corda que no ha trepitjat mai.