El bon veí

La Vanguardia en català | 24/09/2014 - 00:00h


Jordi Llavina


Ara que hem viscut una autèntica allau d'informació escocesa -una veritable dutxa escocesa, en podríem dir: raig del sí, raig del no...-, m'ha sorprès molt no llegir l'opinió de cap poeta sobre la qüestió. Hi ha hagut de tot, a una banda i l'altra: tronades estrelles del rock que van reconèixer que se'ls trencava el cor quan pensaven que Escòcia se'n podia anar (ai, la beneita nostàlgia, hagis o no menyspreat el teu veí!), músics pop que van abraçar, enfervorits, la causa de la llibertat no culminada, una escriptora d'èxit, futbolistes, capellans, economistes... però cap poeta. La qual cosa, tractant-se del país de Robert Burns, no deixa de ser estrany.

Un dels poetes escocesos actuals més reconeguts és John Burnside, que, ves per on, té un llibre titulat The good neighbour (2005). Els seus poemes, plens d'històries quotidianes i de sàvies lliçons, d'ànima -un concepte que fa servir sovint-, dotats d'una mirada molt sensible per a les coses petites que transcendeixen, no es refereixen pas al veí polític; per bé que, en el proemi del llibre, recull uns versos de Robert Frost en què un personatge acaba dient: "Bones tanques fan bons veïns". M'hauria agradat molt saber el parer de Burnside i d'altres poetes respecte al referèndum.

A Catalunya estem vivint una etapa saturadament històrica. Jo, que fa 46 anys que sóc independentista, ja n'estic fart, que l'únic debat concebible sigui, avui dia, el de la consulta. Fart de la doble propaganda. Fart, sí, però esperançat: desitjo que el país que es construeixi sigui molt millor que aquest (tot i que tampoc no sóc gaire optimista respecte d'això). Estic literalment fart del nacionalisme espanyol, d'esperit substancialment imperialista: de la seva pertinaç ceguesa, de la seva obstinada sordesa, de la seva obsoleta hidalguía. ¿Però és que realment hi ha algú que cregui de debò que es farà callar els centenars de milers de catalans que pretenem exercir el nostre dret al vot amb l'amenaça sistemàtica i amb l'aplicació de la llei? ¡Ah, aquesta eina de la legalitat que, tan sovint, caduca d'un any a l'altre...!

Rajoy, que és un home que es refereix a les regions i que no m'estranyaria gens que, en la intimitat, parlés encara de las Vascongadas, ho té molt cru, molt més que el president Mas, que, a parer meu, està actuant impecablement. Ja cal que els poetes ens il·luminin!