EL DEBAT CATALÀ

Joaquim Coll

JOAQUIM COLL

Historiador

¿Un pas enrere? És millor fer-ne dos

@joaquimcoll

És xocant que alguns sectors sobiranistes advoquin ara per tornar a l'objectiu del referèndum


DIJOUS, 24 DE DESEMBRE DEL 2015

Sorprèn constatar com els mateixos intel·lectuals que durant mesos han defensat amb ardor guerrer el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S han tornat les últimes setmanes a la casella del dret a decidir amb una naturalitat increïble. L'intel·ligent blog de l'advocat Javier Soria, Cita Falsa, dóna compte en una entrada recent (L'ètica i els valors morals de la secessió) del cas paradigmàtic de Salvador Cardús, sociòleg, articulista habitual als mitjans sobiranistes, membre de l'oficial Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), integrant de la llista de JxSí, entre moltes altres coses. Aquest prestigiós professor ha passat de sostenir la inevitabilitat de la secessió -particularment exultant es va mostrar davant la resolució rupturista del Parlament- a reconèixer que els partits independentistes es troben en un carreró sense sortida, que unes noves eleccions al març són gairebé inevitables i, sobretot, a acceptar que «l'única ruptura legítima vindrà de la convocatòria d'un referèndum i no de fanfarronades ridícules». El cas de Cardús no és l'únic exemple de viratge en aquests mesos d'incertesa en el camp separatista. Altres articulistes pròxims a Artur Mas també consideren el referèndum com una cosa «inevitable», i l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa especulava recentment amb l'amenaça no d'una DUI sinó d'una RUI, la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència. Una altra sigla més per afegir a l'argot del procés.

En aquestes setmanes d'enorme confusió després de la fallida investidura de Mas, la veu més influent del separatisme als mitjans, Pilar Rahola, que seu també al CATN, ha conclòs que era inevitable fer «un pas enrere per avançar amb més força en la pròxima etapa». Una vegada acceptat el final de l'«actual» procés, es tractaria de reinventar-lo tornant a una pantalla anterior. Hem de subratllar el terme «actual», perquè sembla que el procés sobiranista és com l'energia de l'univers: ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Del que es tracta, és clar, és de fer que duri tant que permeti ocupar de forma indefinida el poder a Catalunya.

La victòria el 20-D d'En Comú Podem contrasta amb els desastrosos resultats obtinguts per Democràcia i Llibertat, que no es podran començar a compensar amb el notable augment d'Esquerra Republicana. L'èxit del desideràtum refrendatari defensat per Ada Colau i Pablo Iglesias és un factor que el separatisme no esperava ara que ja s'havia dictaminat unilateralment el canvi de pantalla. Durant la recent campanya alguns analistes favorables al sobiranisme van alertar que deixar la idea del referèndum en mans de Podem era un greu error. Però es van equivocar al no valorar que aquest error era inherent a l'estratègia plebiscitària que havia utilitzat a fons l'independentisme per caldejar el 27-S, fins al punt que feia fins i tot incongruent el fet mateix de participar en les eleccions generals espanyoles. Ara bé, no tinc cap dubte que si finalment es tanqués un pacte d'investidura amb la CUP, els mateixos que han escrit en les últimes setmanes a favor de tornar al confortable terreny del dret a decidir acabarien beneint la nova accelerada l'endemà. Sorprèn tant la doble cara de molts profetes del separatisme com la credulitat de les seves audiències.

Sorprèn que els que ara mateix s'apunten a un referèndum amb el suport de Podem i les seves confluències recolzessin la interpretació que les eleccions autonòmiques del 27- S eren un plebiscit. O llavors estaven enganyant els catalans, o haurien de començar reconeixent que van perdre el seu plebiscit i que, per tant, el que ara demanen és una segona oportunitat. D'entrada, això significaria admetre el caràcter il·legítim de l'inici del procés de secessió que el Parlament va aprovar el 9-N i que ha sigut anul·lat pel Tribunal Constitucional. Evidentment, res de tot això passarà. El separatisme no farà cap acte de contrició. Si no hi ha acord per investir Mas, negativa que sembla reforçar-se dins la CUP després dels resultats del 20-D, anem a noves eleccions. Tornar a les urnes té obvis inconvenients, però també l'avantatge que mostrarà de manera clara el fons oportunista del desafiament que es va activar el 2012 quan el líder convergent va avançar els comicis per obtenir una majoria excepcional. Algun dia s'haurà d'escriure la història del procés com la d'un personalisme fallit.

MEnTRESTANT, seria convenient que en lloc d'un pas enrere, com suggereixen algunes veus, se'n fessin dos o, millor encara, uns quants més. Que en lloc de tornar al dia de la marmota amb la idea d'un referèndum políticament impossible i socialment indesitjable el nacionalisme català abandonés el discurs del greuge i participés de forma exigent però lleial en el projecte d'Espanya.

 Historiador
.