POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 25 gener 2017 2.00 h

“La UE ha de ser part de la solució”

 Puigdemont demana a Europa que s'impliqui en la resolució democràtica del procés català cap a la independència

 El govern insisteix a Brussel·les que intentarà negociar fins al final amb l'Estat la convocatòria del referèndum

 Adverteixen que la consulta es farà aquest 2017

ALBERT SEGURA/LAURA POUS - BRUSSEL·LES
Romeva destaca la vocació europeista de Catalunya
Junqueras recorda a Europa el desgavell inversor de l'Estat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va interpel·lar directament ahir la Unió Europea perquè deixi d'amagar el cap sota l'ala i es converteixi en “part de la solució” al conflicte català. En el seu discurs al Parlament Europeu, on va aconseguir aplegar mig miler de persones i va fer petita la sala més gran de l'edifici, Puigdemont va advertir que Brussel·les “no pot mirar cap a una altra banda” perquè Catalunya s'ha convertit en “un problema europeu”. “El que està en joc no és la independència, sinó la democràcia”, va remarcar el president, després de descriure l'actitud “obstinada” del govern espanyol, que es nega a permetre un referèndum i només respon a la crida catalana per la independència obrint processos judicials com els que pateixen Mas, Ortega, Forcadell, Coma o d'altres polítics catalans.

En un missatge dirigit als líders europeus –la Comissió Europea va admetre, hores abans, que estava “al cas” de la conferència–, Puigdemont va dir que “és evident” que la “noció de democràcia convencional” que es defensa des de la UE i la que “demostra tenir l'Estat espanyol” en realitat “disten molt”. El president, flanquejat pel vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va lamentar que el Tribunal Constitucional, que “idealment hauria de ser un àrbitre neutral”, s'hagi convertit, a l'Estat espanyol, “en un actor que juga descaradament a favor d'una de les parts”.

“Jutgin vostès mateixos si l'actitud del govern espanyol és normal, si és acceptable i si és pròpia d'un estat seriós i realment democràtic”, va demanar Puigdemont després de despertar les rialles del públic en fer ironia sobre els motius que han dut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a judici: “Una cosa molt perillosa, haver permès que es discutís i es votessin al ple les conclusions d'una comissió d'estudi.”

El president de la Generalitat va reiterar una vegada més que vol aconseguir un “referèndum pactat amb el govern espanyol” perquè “és l'opció més plausible per a tothom”. “Aquesta oferta de diàleg i de cerca de consens seguirà oberta fins al darrer dia”, va remarcar Puigdemont, conscient que Europa prefereix, al davant de res, un pacte. El president fins i tot va indicar que està disposat a negociar-ho “tot”, des de “la pregunta fins a la data, els requisits de participació o el percentatge necessari de l'opció guanyadora”.

Precisament per contrarestar les acusacions del PP a l'eurocambra, que havia qualificat el referèndum d'acte “il·legal” i “d'amenaça” contra els principis democràtics de la Unió Europea, Puigdemont va assenyalar que consultar els ciutadans és “el mecanisme més clar, més potent i més acceptat internacionalment”. “És la manera democràtica d'abordar les coses”, va subratllar, lamentant que, si bé els independentistes volen que tant els partidaris del sí com els del no puguin decidir el futur del país, el govern espanyol “no és que defensi la posició del no, sinó que defensa que no es voti, que no se'n pugui parlar”. “El contrast és flagrant”, hi va afegir. Tot i que va recordar que l'any 2014 el Congrés dels Diputats “ni tan sols s'havia dignat a estudiar la sol·licitud” d'un referèndum que hi van presentar els diputats catalans, Puigdemont va repetir la crida al diàleg que tan bé sap que li recomanaria Europa: “Estem asseguts a la taula de negociació i no ens n'aixecarem fins al darrer dia. L'oferta de diàleg és permanent.” Això sí, va enviar, també, un avís per a navegants: “Volem deixar clar que no ens aturarem si el govern espanyol continua obstinat en el no a tot i es nega a qualsevol negociació.”

En aquest sentit, Puigdemont va proclamar a Brussel·les, al cor de la democràcia europea, que “Catalunya celebrarà un referèndum vinculant sobre la independència” aquest 2017. “Si és pactat, molt millor, així ho preferim. Si no pot ser, manifestem que l'organitzarem igualment”, va defensar. “No pot ser que la intransigència sempre s'imposi”, va dir, conscient que Catalunya fa anys que topa contra un mur. Puigdemont va criticar l'actitud espanyola i, a la seu del Parlament Europeu, va destacar que “només pot tenir por de votar qui tingui por de conèixer el resultat i no estigui disposat a acceptar-lo”.

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va advertir que la Unió Europea “es juga la seva credibilitat” a Catalunya, un país molt europeista, perquè “ha de decidir” com es pronuncia i “seria impensable que no escollís la democràcia”. Brussel·les, va dir Romeva, “ha de demostrar que les reclamacions dels ciutadans d'arreu de la UE són escoltades i enteses”. “En cas contrari, seria vista com una part del problema, i no de la solució”, hi va afegir el conseller, que va ser durant deu anys eurodiputat a Brussel·les.

El vicepresident Junqueras va centrar la seva intervenció en el vessant econòmic de les reivindicacions independentistes, assenyalant que els catalans són “tan responsables” que volen assumir “la mateixa responsabilitat que qualsevol estat membre”. Junqueras va remarcar el potencial econòmic català, però va denunciar, també, “l'enorme” dèficit fiscal i els retards “injustificables” de l'Estat en projectes estratègics com ara el corredor mediterrani. “Volem votar”, va defensar el també exeurodiputat, remarcant que un referèndum seria la “millor garantia d'unes polítiques econòmiques eficients i de major justícia social”. El vicepresident va recordar el desgavell inversor de l'Estat, amb casos com els del TAV o projectes com el magatzem Castor.

Gran acte pel referèndum a l'abril

El Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) planteja la celebració d'un “gran acte” polític a favor d'una consulta vinculant sobre la independència de Catalunya a l'abril, pels volts de Sant Jordi, va explicar ahir el líder de CSQP, Lluís Rabell. Des del comitè executiu del PNR, però, van voler deixar clar que aquesta és només una de les dates possibles, ja que el vessant cultural de Sant Jordi i el que pugui passar fins aleshores podria fer-los canviar d'opinió. Rabell també va explicar que la pròxima trobada del PNR està prevista per l'1 de febrer, data en què es dibuixarà “un pla de treball, unes activitats i uns objectius”, i hi va afegir que ha proposat al president Puigdemont presentar el referèndum a ciutats de l'Estat per buscar suports.