POLÍTICA
BARCELONA - 25 maig 2016 2.00 h

La reducció del cost del deute dóna un nou oxigen

 El govern pagarà 850 milions menys per interessos que el 2015

 La liquidació de la bestreta del 2014 amb l'Estat i la millora de l'entorn econòmic també impulsen els recursos disponibles

BERTA ROIG - BARCELONA

La clau del pressupost no està tan sols en el que entra de més, sinó també en el que surt de menys. O en d'altres paraules: el que permet al vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, inflar el pit parlant dels comptes amb més accent social és bàsicament que el govern s'haurà de gastar considerablement menys a pagar els interessos del deute l'any que ve.

Aquesta despesa es redueix en 850,1 milions d'euros (un 49,6%) fins als 863,1 milions. Una xifra que de fet encara podria millorar, ja que s'hi podrien afegir 150 milions d'estalvi extra si el Partit Popular aconsegueix formar govern després del 26-J i si té a bé complir la seva promesa de tornar a deixar a zero l'interès pels diners que presta amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) a les Comunitats Autònomes.

Però com que això és molt suposar, l'executiu ha preferit no introduir aquests diners de més als comptes que ha portat al Parlament reforçant el missatge que el pressupost no té ni un cèntim que depengui de la negociació amb Madrid.

Més capacitat per gastar

La important reducció dels interessos a pagar permet, va explicar ahir el conseller, que “si bé en el seu conjunt el pressupost creix de manera moderada (1,5%) la disponibilitat de recursos creix en un 5,3%”. Tot i això el volum del deute continua creixent, si bé ho fa a un ritme molt més baix al dels anys anteriors. Concretament la previsió del govern és que s'incrementi en un 6% enguany, la meitat que el 2015 i molt per sota del salt del 39% de fa sis anys: “L'increment de l'endeutament en termes de PIB se situa per primer cop en nivells anteriors a la crisi”, va destacar ahir Junqueras. Així el projecte de pressupost situa el deute per al 2016 en 76.610 milions d'euros, (el 36% del PIB). D'aquests prop d'un 60% és deute amb l'Estat a través del FLA.

Més enllà d'aquesta reducció significativa de la factura del deute, la Generalitat comptabilitza un augment dels recursos disponibles per la liquidació de la bestreta amb l'Estat corresponent a l'exercici del 2014. En total, 1.407 milions d'euros de més que entren, va lamentar ahir Junqueras, “amb dos anys de retard”, als quals cal afegir-n'hi 724 més de les bestretes que arriben enguany.

El pes d'aquests capítols serà superior previsiblement a la capacitat que tingui la Generalitat per generar més recursos tot i el millor escenari macroeconòmic que es dibuixa en el projecte de pressupost. L'executiu treballa amb una previsió d'increment del PIB del 2,9% per a aquest any i d'un 2,7% per al 2017, per sota del 3,4% del 2015 però encara sensiblement per sobre de la mitjana espanyola i de la majoria de les economies de l'entorn europeu. Una fortalesa que se sustenta sobretot en l'increment de la demanda interna i en el bon comportament de les exportacions, que per a aquest 2016 es preveu que continuïn pujant un 4,5% i un 4,9% per al 2017.

A més el govern confia que la millora de l'entorn econòmic tingui el seu impacte en l'ocupació. Les xifres que va indicar ahir el conseller d'Economia recullen la previsió d'acabar l'any que ve amb una taxa d'atur del 15% contra el 18% actual.

A pesar de la recuperació de l'activitat econòmica, Junqueras es va lamentar ahir que “aquesta millora no es trasllada en ritme i volum a l'augment dels ingressos de la Generalitat”. Això és així per l'efecte d'un model de finançament superat i perjudicial per a Catalunya pel que aporta i el que rep però també per les traves que l'Estat ha anat posant a Catalunya en els seus intents per incrementar els ingressos per la via fiscal. El govern xifra en 886 milions d'euros l'impacte del fre del Tribunal Constitucional sobre iniciatives com ara l'impost sobre dipòsits en entitats de crèdit i el nou impost sobre la producció d'energia nuclear.

En tot cas el projecte de llei de mesures fiscals, administratives i financeres, més coneguda com a llei d'acompanyament, inclou entre altres accions la creació de tres noves taxes de caràcter mediambiental i la recuperació del gravamen de protecció civil per a les centrals nuclears –per compensar el nou impost frenat al Constitucional–, i que sumat al conjunt de mesures del projecte de llei d'acompanyament preveu aportar 23,9 milions d'euros.

LA XIFRA

5,3
per cent més de recursos
tot i un augment general del pressupost de l'1,5% gràcies a la reducció del cost del deute.

Inversió sense artificis

Caldria retrocedir fins als comptes del 2003 per veure una xifra d'inversió ajustada a les possibilitats dels comptes públics, és a dir, sense recórrer a finançament diferit, com la que es va presentar ahir en el projecte de pressupost per al 2016.

El projecte de pressupost per 2016 recull una xifra d'inversió molt moderada, 1.401,1 milions d'euros, pràcticament en línia amb la inversió dels anteriors pressupostos i molt per sota d'aquells 5.000 i 6.000 milions d'euros de fa uns anys –fins i tot ja amb la crisi iniciada. Junqueras va refermar ahir que deixar de banda els models de pagament diferit “és fonamental per tal d'anar reduint els condicionaments futurs”. El conseller d'Economia va destacar ahir que la inversió amb finançament estructurat “s'ha acabat”.