La història ensenya que als partits d'esquerres els costa molt més que als de dretes formar llistes electorals conjuntes. De tota manera, les anàlisis dels experts en ciència política demostren que la majoria de les vegades en què aquesta unió es produeix els beneficis són evidents; és a dir, que els grups pactants obtenen més vots junts que per separat. I aquesta és també la conclusió que s'extreu de l'últim baròmetre del GESOP davant les transcendentals eleccions catalanes del 27 de setembre. La dada que una hipotètica Catalunya en Comú (ICV. Podem i Procés Constituent) obtindria gairebé els mateixos escons que la candidatura d'Artur Mas (ja sigui la famosa llista del/amb el president, o una llista convencional de CDC) és de primera magnitud, i explica els durs termes amb els quals el líder nacionalista es va referir al «sí que es pot» en el seu míting de dissabte a Molins de Rei. L'aliança d'aquests grups d'esquerres es contraposaria políticament i estèticament a la divisió amb què les dues principals forces del sobiranisme, CDC i ERC, aniran a les urnes si no hi ha pel mig un improbable cop de teatre durant les pròximes setmanes. Per més que s'invoquin grans principis, el 27-S significa també lluita partidista, i per això no ha quallat una candidatura conjunta de Convergència i Esquerra. I per això també, entre altres motius, Mas intenta que les entitats sobiranistes compensin la falta d'unitat dels partits del sí-sí amb el suport a una llista desvestida de les sigles de CDC i en què entrarien personalitats ideològicament transversals. En tot cas, el baròmetre confirma que el 27-S significarà un nou descens de la llista de Mas i CDC, que passarien dels 50 diputats del 2012 a uns 35. La ruptura amb Unió no treu ni aporta vots a CDC, i la modesta presència dels democristians en el nou Parlament seria a costa de Ciutadans, el PSC i el PP, partits, aquests dos, amb els quals UDC compartiria les últimes posicions d'una Cambra bastant diferent de l'actual. El panorama polític català és extremadament fluid, però les possibilitats -fins i tot com a especulació teòrica- d'una Catalunya en Comú permeten assegurar que el partit del 27-S probablement es disputarà no només en clau nacional sinó també social, i que el debat esquerra/dreta no ha mort sinó que adquireix noves formes |
|
|