Ficció contra ficció

La Vanguardia en català | 25/08/2015 - 00:00h


Sergi Pàmies


La propaganda de l'independentisme és més dinàmica que la dels seus detractors perquè apel·la a arguments racionals però també a intuïcions li­ricoemocionals. Ahir, a El matí deCatalunya Ràdio, Lluís Llach va comparèixer com a polític actualitzant les homilies que, quan cantava, deixava anar entre cançó i cançó. "Els cantants somiem truites", va dir. En les darreres setmanes, s'ha subratllat, com si fos un defecte, la incertesa del que podria passar si Catalunya fos independent. És curiós que de cop i volta alguns polítics apel·lin al realisme i el confrontin amb la fantasia de la ficció. La tàctica alimenta l'estratègia de la por, que ara es fa servir amb una recíproca falta d'escrúpols. Uns afirmen que la independència és satànica i els altres proclamen que és gairebé obligatòria.

Fa temps que l'amenaça ha deixat de funcionar amb l'eficàcia totalitària d'altres èpoques. Quant a la ficció, forma part de la història. El problemano és tant això que l'estatalisme en­rigidit redueix a l'etiqueta de disparate o ­quimera sinó la corrupció global de la realitat. Com més desesperació genera la realitat, més comprensible és la projecció cap a estadis imaginaris de millora (aquest mecanisme és la base del manteniment de moltes parelles que, mentre forniquen, imaginen que estan amb algú altre). En el context de de­valuació salvatge dels últims anys, la quimera ha tingut un paper terapèutic. La caricatura del català emprenyat va substituir l'agror fiscalment servil i va abraçar el somiatruitisme de què parla Llach.

Com més intens és l'idealisme plantejat com a evasió, més fràgils són els vincles amb la realitat que es pretén abandonar. I els polítics no independentistes s'haurien d'esmerçar a oferir alternatives versemblants no solament en l'àmbit de la realitat perfectible, sinó també de la ficció. Però insisteixen a combatre la ficció amb una suficiència que reactiva el desig de practicar-la. Totes les realitats polítiques són la conseqüència d'una ficció prèvia. Per bé o per mal, la benzina de l'evolució és la ficció. És més: la realitat és una ficció envellida. Els antídots més eficaços contra la inversemblança de segons quines ficcions són l'estabilitat, la prosperitat i la justícia. Per això és tan important que els partits que pretenen representar els que no volen que Catalunya sigui independent no perdin energia a desprestigiar una estratègia de la ficció que s'alimenta en bona part dels errors comesos pels que es limiten al descrèdit. Mentre sembli més versemblant i guai assolir l'objectiu dels somiatruites que can­viar una realitat immobilista, guanyarà la ficció. Per això cal un gir argumentalradical. Proposta: que aquesta tarda Rajoy, Margallo, Albiol i Sánchez-Camacho demanin l'ingrés a l'ANC ipengin un vídeo a YouTube amb la samarreta oficial de la Via Lliure de la Meridiana i cantant País petit de Lluís Llach. L'independentisme no podria superar un cop d'efecte com aquest.