LA CLAU

Juancho Dumall

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

Baralla pels seients del Congrés

@JuanchoDumall


DIJOUS, 25 D'AGOST DEL 2016

Mentre els dotze homes sense pietat del PP i Ciutadans negocien grans qüestions d'Estat relacionades amb la regeneració democràtica, les millores socials i els canvis constitucionals, als passadissos del Congrés té lloc una batalla soterrada a propòsit d'un assumpte molt més prosaic: qui ocuparà els escons desallotjats pels nacionalistes del Partit Demòcrata Català, que han anat a parar al grup mixt.

Es tracta d'una qüestió menor, però que parla de fins a quin punt els partits no donen ni una pilota per perduda. I el fet d'aparèixer en un lloc més o menys visible de l'hemicicle és una qüestió que es lluita fins al final. Concretament, ho estan fent Podem i Esquerra Republicana, els grups parlamentaris dels quals aspiren a tenir més presència a la primera fila, darrere del banc blau del Govern, que és la que té més prestància. Una mena de primera línia de mar del parlamentarisme. En files privilegiades s'han situat sempre portaveus de l'extinta CiU, des de Pujol i Roca fins a Duran Lleida. Ara Homs es veu relegat al galliner de la Cambra i el seu grup deixa vacants uns escons que es veuen molt als telediaris, com els seients del córner des dels quals els aficionats al futbol saludaven la família.

Panoràmiques al Parlament

La Mesa del Congrés decidirà avui on seuen ses senyories, éa a dir, quins diputats seran més visibles quan les càmeres que registren el senyal institucional dels debats del Parlament ofereixin una panoràmica de la sala. Podem esgrimeix la seva condició de tercera força, mentre que Esquerra s'aferra a la tradició que el grup majoritari català ha estat a la graderia d'ombra des de la Transició.

Un dels atractius de la nova política (¿recorden?) era que se superarien els gastats tics que imposava la parafernàlia institucional. Al final, aquest prometedor programa ha quedat en el retrocés de la corbata. La comunicació és un ingredient molt important en la política democràtica en el segle XXI, fins al punt que aparèixer a la tele en quarta o cinquena fila de l'hemicicle pot ser un missatge demolidor
.