OPINIÓ
25 octubre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

El pas decisiu

MIQUEL RIERA
A hores d’ara ja no queda cap més opció que implementar els resultats del referèndum i defensar les institucions

Des que dissabte el PP va donar a conèixer el seu pla per governar Catalunya sense haver rebut l’aval de les urnes, sembla que tots plegats estem més pendents de les conseqüències –gravíssimes, d’altra banda– de l’aplicació del cop d’estat del 155 que no pas de com hi podem fer front. Confiança en el govern, sobretot, i malgrat tot.

El PP, amb la complicitat del PSOE –i, per tant, del PSC, quina vergonya!– i de Cs –d’aquest partit ja no ens estranya res, perquè va néixer per posar fi a l’autogovern català–, ha decidit, finalment, no donar cap opció al diàleg. Potser perquè ja ho veuen tot perdut –francament, dubto molt que tinguin la força per aplicar el 155– o, simplement, perquè l’ànima espanyola els porta sempre a voler imposar la seva raó com sigui, l’Estat ha dinamitat tots els ponts amb Catalunya. Si és que algun cop n’hi havia hagut.

Al govern català, que ha volgut tenir la porta oberta al diàleg fins al final, amb un termini raonable d’uns dos mesos per rebaixar la tensió i obrir una negociació, Espanya li ha posat en safata la declaració d’independència. A hores d’ara ja no queda cap més opció que implementar definitivament els resultats del referèndum i defensar les institucions catalanes i la nova legalitat amb tota la força que el poble va expressar l’1 d’octubre. Una convocatòria d’eleccions tampoc és ara mateix una opció. Des d’Espanya ja s’han encarregat també de tombar-ho en les últimes hores, assegurant que això no aturarà el 155.

Naturalment que no l’aturarà, ni aquesta setmana, ni la passada, ni mai. L’Estat espanyol és capaç d’empassar-se tots els gripaus que se li posin al davant –corrupció, terrorisme, crisi econòmica–, però no pot tolerar res, ni el més mínim debat polític, que suposi tocar la unidad de la patria. Davant això, que, d’altra banda, fa temps que tots sabem, l’únic camí és fer via cap a la república. Forts i units. Amb el poble ferm al darrere. El poble salva el poble. Així ha estat al llarg de la història. I així serà en els propers dies. Com ho va ser el 20-S i l’1-O.