Nou cop de destral del TC a la sobirania

26/02/15 02:00 MADRID - MONTSE OLIVA

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet seu l'argumentari de l'executiu espanyol i declara la nul·litat d'una part la llei de consultes del 2014 i del decret del 9-N firmat pel president Artur Mas per considerar que encobria un referèndum il·legal. La tesi esgrimida és que només l'Estat és competent per autoritzar aquest tipus de cites electorals, i davant d'això fulmina els articles del text aprovat pel Parlament el setembre de l'any passat –amb els únics vots en contra del PP i Ciutadans– que fan referència a les consultes generals, alhora que, en una segona resolució, es deixa sense cap mena d'efecte el document pel qual el cap de l'executiu català feia una crida als ciutadans a pronunciar-se a les urnes sobre la independència.

El TC només accepta mantenir les anomenades “consultes sectorials”, que també havien estat impugnades per l'advocacia de l'Estat per ordre de La Moncloa, amb l'advertència, però, que qualsevol convocatòria s'ha de circumscriure a assumptes que no afectin tot el cos electoral català.

L'alt tribunal esgrimeix que, sota el concepte de consultes populars no referendàries, el text català en realitat emmascara un veritable referèndum pel qual es crida al conjunt de la ciutadania amb dret a vot. De fet, la circumstància que la consulta del 9-N s'hagués fet si extensible a altres col·lectius com ara els menors de 18 anys o a ciutadans de la UE residents a Catalunya és considera un subterfugi. En aquest sentit, afegia que el registre de participació constituïa “materialment un cens”. La sentència sobre la llei de consultes especifica que un referèndum afecta el conjunt de ciutadans que tenen reconegut el dret de sufragi en un territori, sense que el cos electoral es pugui confondre “amb el titular de la sobirania”, que s'insisteix que correspon al conjunt del poble espanyol. És per això que s'insisteix que queden fora de l'àmbit territorial plantejar consultes que, tot i no ser referendàries, afectin a “qüestions fonamentals”.

Unanimitat

En una reunió que va durar menys d'una hora, el ple de l'òrgan judicial acceptava per unanimitat els textos de les dues sentències que ja havien anat perfilant els dos ponents, Pedro García-Trevijano, adscrit al sector conservador, i Juan Antonio Xiol Ríos, considerat de l'alta progressista. La tasca dels dos magistrats, però, ha estat la d'aconseguir un acord tancat per tombar la norma i el decret català acceptant les tesi de Rajoy, que el setembre passat va reclamar al TC la seva suspensió cautelar, que es va produir en una trobada exprés del TC el mateix dia que l'executiu espanyol va plantejar el litigi. Això va provocar que el grups proconsulta haguessin d'improvisar una cita alternativa per la qual es va demanar la col·laboració de la societat civil.

Aquesta és la segona ocasió en què el TC es pronuncia sobre la sobirania del poble català. El març de l'any passat ja va decidir anul·lar el document sobiranista aprovat pel Parlament el gener del 2013. Tot i que en un primer moment es va considerar un text polític sense cap mena d'efecte jurídic, l'alt tribunal finalment va acceptar les pressions de l'executiu espanyol perquè es declarés nul amb la tesi que Catalunya en cap cas és un “subjecte sobirà”. La sentència es va fer coincidir amb la proximitat del debat al Congrés pel qual la Generalitat reclamava les competències per organitzar un referèndum perquè l'interès de Rajoy en aquell moment era revaloritzar, des de l'àmbit jurídic, el seu cop de porta a la petició dels catalans. En tot cas, en la resolució d'ahir, es recordava la crida al “diàleg” institucional que va fer el TC en la sentència del març i que en alguns àmbits es va voler interpretar com una apel·lació a l'entesa a través d'una reforma constitucional per encabir-hi el dret a decidir.

Davant el nul recorregut d'aquesta reclamació i, sobretot, després del no rotund del Congrés, el següent pas per impulsar la consulta va ser, precisament, la negociació de la llei de catalana per tal de disposar d'un instrument legal que ara també ha quedat desmantellat.

LES FRASES DE LES SENTÈNCIES DEL TC

El cos electoral
d'un determinat
àmbit territorial no
es pot confondre
amb el titular de la sobirania nacional
El decret incorre
en les mateixes infraccions constitucionals
que les de la llei
de consultes
Per tant, declarem que el decret del
27 de setembre i els seus annexos són inconstitucionals
i nuls
La llei analitzada regula, amb la denominació de consultes generals, una veritable consulta referendària
Queden fora
de la competència autonòmica qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent
Les consultes sectorials són canals de participació per la qual la regulació, pel legislador català, resulta possible
Darrera actualització ( Dijous, 26 de febrer del 2015 02:00 )