TANT
X

Un camí sense retorn

26/05/15 02:00 JOSEP MARIA LLAURADOR

Un empresari davant d'un problema no pot romandre impassible, perquè sap que no es resoldrà tot sol, ans al contrari; tampoc no pot prometre allò que no pensa complir, perquè perdria credibilitat davant de
socis, proveïdors, clients i empleats; tampoc no es pot enrocar en una posició o venjar-se d'algú per sempre més, perquè les coses canvien i l'adaptabilitat i la flexibilitat són clau per sobreviure. Ser empresari, en aquest sentit, és més arriscat que ser polític, perquè el preu a pagar és molt més alt.

Ara comença el compte enrere per a eleccions, les del setembre, unes eleccions de tot o res. Si avui dia ser català implica passar penúries pressupostàries en sanitat i educació, suportar infraestructures obsoletes i insuficients, pagar peatges, patir més inspeccions fiscals, ser l'objectiu d'investigacions constants que altres ciutadans de l'Estat espanyol desconeixen, sofrir atacs continuats a la llengua pròpia que només comparteixen valencians i illencs, tenir banderes prohibides, ser objecte d'acudits, comentaris i piulades que mai no semblen delictes, viure amb menys qualitat de vida però amb més cost, entre d'altres; si això passa ara a les institucions i persones radicades al país, amb independència de com se senten, de la llengua que parlen o del partit que voten, quines plagues cauran fins al setembre?

Si les forces sobiranistes acaben guanyant, se'ns girarà molta feina, certament; les amenaces es multiplicaran, però hi haurà molt a guanyar al final del camí. Ara bé, si perden, la venjança pot ser furibunda, no pas dels empresaris, clients, proveïdors, usuaris o consumidors espanyols, que són prou intel·ligents per ser adaptables i flexibles, sinó dels seus polítics, perquè es resistiran tant com puguin a canviar el seu modus vivendi i ens faran pagar –encara més– la gosadia a tots, tant si som sobiranistes com si no ho som.

Darrera actualització ( Dimarts, 26 de maig del 2015 02:00 )