POLÍTICA
MADRID - 26 agost 2017 2.00 h

Rajoy no veu urgent que els Mossos accedeixin a l’Europol

 El president espanyol no canviarà per ara el marc de la policia catalana tot i que l’Ertzaintza ja hi té accés des del juny pel sí del PNB al pressupost

 S’obre a endurir el Codi Penal per tercer cop

DAVID PORTABELLA - MADRID

Vuit dies després dels atemptats a les Rambles i a Cambrils, el president espanyol, Mariano Rajoy, va oferir ahir la primera compareixença oberta a preguntes i ho va aprofitar per intercedir en el debat sobre l’accés directe dels Mossos a l’Europol, una reclamació de la Generalitat que el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, s’obria a estudiar i que companys de gabinet com ara Rafael Catalá (Justícia) ja han descartat d’entrada. “En matèria antiterrorista, prendre decisions en calent no condueix enlloc”, va advertir Rajoy, que va desviar la qüestió a un grup de treball sorgit de l’última junta de seguretat celebrada al juny perquè ho debati sense urgència.

La determinació del govern de Rajoy a l’hora de no alterar l’actual marc de la policia catalana parteix de negar la primera asseveració. Segons La Moncloa, els Mossos ja tenen accés a l’Europol pel fet de tenir una cadira a la Unitat Nacional Europol (UNE) a Madrid, liderada pel cos de policia espanyol. El reglament europeu, però, permet als estats membres com ara l’Estat espanyol habilitar un cos policial perquè tingui accés directe a la informació i les bases de dades de la seu de l’Europol a l’Haia, que és el que vol la Generalitat i el que Rajoy va concedir a l’Ertzaintza al juny coincidint amb el sí del PNB al pressupost del 2018.

“Menys debats públics”

Amb la policia catalana, però, el president espanyol no només no es planteja ara un canvi, sinó que se sent incòmode amb el simple debat obert. “Com menys debats públics sobre l’operativa policial, millor”, advertia Rajoy. I, després de prometre avaluar què pot millorar perquè “la informació sigui com més àgil millor”, va deixar clar que l’actual model centralitzat no es tocarà: “En cada país de la UE hi ha una oficina nacional i aquí és a Madrid, i allà hi estan representats la policia, la Guàrdia Civil, els Mossos, l’Ertzaintza.” “El que sí que fa el govern, perquè és la seva obligació i respon a la lògica i al sentit comú, és millorar de manera continuada els instruments que té per lluitar contra el terrorisme”, va concedir.

Adaptar-se al terror

Tot i que ell mateix havia receptat la necessitat de no prendre decisions en calent, Rajoy sorprenia en la compareixença posterior al Consell de Ministres obrint la porta –sense que ningú li ho preguntés– a aprovar un nou enduriment del Codi Penal, que ja seria el tercer en els últims anys. Si bé l’actual codi és el sorgit del pacte antigihadista del 2015 i que ja va causar el distanciament dels partits no firmants –Podem, el PDeCAT, ERC– perquè instaurava a l’Estat la cadena perpètua –amb l’eufemisme de “presó permanent revisable”–, Rajoy invoca una reforma per adaptar-se al terror. “Hem revisat el Codi Penal en dues ocasions i, si és necessari, ho tornarem a fer en un futur, els terroristes modifiquen els seus comportaments i nosaltres hem de fer el mateix”, va defensar sense explicar quin punt del codi actual és insuficient davant uns atemptats com els de la Rambla i Cambrils.

Després d’una setmana en què els Mossos han guiat la investigació –des del primer moment fins a la neutralització de Younes Abouyaaqoub– i en la qual alguns sectors del PP han trobat a faltar la visibilitat de l’Estat, Rajoy va fer una crida a acudir en massa avui a la manifestació de Barcelona i ho va fer citant Lorca i la seva oda a les Rambles (“el carrer on viuen juntes alhora les quatre estacions de l’any, l’únic carrer de la terra que jo desitjaria que no s’acabés mai”). Per Rajoy, a més, la inèdita presència d’un rei com Felip VI en la manifestació d’avui permet que s’hi sentin “representats tots els espanyols que no hi poden anar”.

Com menys debats públics del dispositiu policial, millor. Hi ha un grup de treball i prendre decisions en calent no va enlloc
A la manifestació, el rei Felip VI representa tots els espanyols que no hi poden assistir, fa que molts espanyols en segueixin l’exemple
L’hem canviat dos cops i si cal canviarem de nou el Codi Penal contra el gihadisme; el terrorista canvia d’hàbits i nosaltres també

Puigdemont: “L’Estat fa política amb la seguretat”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, adreça un retret a Mariano Rajoy sobre l’ús de la seguretat en la disputa política. “Els vam demanar no fer política amb la seguretat. Desafortunadament, el govern espanyol tenia altres prioritats”, deplora el president Puigdemont en una entrevista al diari britànic Financial Times.

Puigdemont basa el retret al govern de Rajoy en l’afany de la Generalitat de contractar 500 nous agents aquest any dels Mossos per pal·liar un dèficit estructural que el cos ha tingut els últims anys. El govern català havia inclòs l’ampliació dels agents en els pressupostos d’aquest any, però el ministeri d’Hisenda qüestiona la seva idoneïtat per raons comptables.

En l’entrevista al Financial Times, el president reivindica la feina dels Mossos i del seu govern davant els atemptats del 17 d’agost a les Rambles i a Cambrils. “La policia catalana, fins i tot sense tenir totes les eines que necessita i a pesar d’estar mal finançada, ha gestionat la crisi excepcionalment”, elogia Puigdemont. “Mostrem cada dia que estem preparats per actuar com un estat independent, no només en moments excepcionals”, rebla. El retret de Puigdemont arriba el mateix dia que Rajoy instava els partits no firmants del pacte antigihadista a deixar de ser observadors i signar-lo perquè “la unitat no ha de ser una foto de dolor compartida”.