VUITS I NOUS

Pujol i el PSUC

26/09/14 02:00 MANUEL CUYÀS
ANTHONY GARNER
Altres articles de l'autor

En el primer llibre de les memòries Jordi Pujol hi diu: “Hi ha dues menes de partits: els que construeixen i els que destrueixen. El PSUC va pertànyer a la primera categoria. Va ser un constructor de Catalunya, i jo sempre respectaré qualsevol organització amb aquesta característica. Ho diu un anticomunista convençut perquè m'entenguin els que coneixent-me o pensant-se que em coneixen no s'expliquen les deferències que he tingut amb aquest partit. El PSUC va ser fonamental en la integració dels immigrants i en la creació d'una eina de país tan imprescindible com un sindicat, Comissions Obreres. Qui va fundar l'Assemblea de Catalunya? El PSUC. Qui va formular el gran eslògan ‘Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia' que tots vam cridar? El PSUC. Durant uns anys el PSUC va anar tan al davant, va tenir tanta capacitat d'iniciativa i d'organització, que alguns partits d'esquerres, com el socialista, es van sentir engelosits d'un lideratge tan potent. El PSUC va ser respectuós amb persones i iniciatives que no encaixaven en la seva manera de fer i de pensar però que participaven en l'objectiu comú de lluitar contra el franquisme i en favor del govern de Catalunya.” I segueix: “La persona clau, el gran impulsor i ordenador de la política catalana va ser Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti... Un dia de l'any 2005, quan jo ja no era president, vam coincidir en un acte en favor del nou Estatut. Se'm va acostar per dir-me que estava preocupat, que les coses no anaven bé, que veia la situació de la llengua en greu perill. Vam decidir que ens havíem de veure, i que ja ens trucaríem. Van passar els dies. Jo m'anava dient ‘has de trucar al Guti, has de trucar al Guti'. I un dia em van dir que el Guti s'havia mort.” De fet es veien sovint. Un dia em va confessar: “Jo, qui més enyoro és el Guti.”

Ahir, Rafael Wirth, autor de la primera biografia de Jordi Pujol, explicava al diari Catalunyaplural.cat que a Banca Catalana hi havia una caixa B “per fer oposició”, i que “Pujol donava diner negre a tots els opositors detinguts”. Entre ells, gent del PSUC i de Comissions Obreres. Tot i la meva insistència, Pujol no en parla a les memòries, no perquè tingués res a amagar, sinó pel pudor dels generosos.

Avui Pujol compareix al Parlament per sotmetre's a l'examen dels partits després de la seva inculpació del 25 de juliol. Joan Herrera, el líder d'ICV, formació hereva del PSUC, ha fet una crida perquè la gent li suggereixi quines preguntes li pot fer i què li pot dir. Les aportacions que ha rebut han tingut un caràcter molt punxant. Jo hi faig la meva, extensiva a altres.

Darrera actualització ( Divendres, 26 de setembre del 2014 02:00 )