POLÍTICA
Barcelona - 26 novembre 2015 2.00 h

L'Estat fiscalitzarà tot el pastís

 El ministeri fixa un llistat de prioritats també per als fons que rep la Generalitat del model de finançament, el gran gruix

 L'ordre, inclosa al decret del BOE, fa perillar el pressupost de cultura, agricultura o comunicació

ÒSCAR PALAU - barcelona

Les condicions específiques que el govern de l'Estat ha imposat al de la Generalitat per rebre els imports pendents del fons de liquiditat autonòmica (FLA) el 2015, destinats bàsicament a pagar venciments de deute amb la banca i factures de proveïdors de l'àmbit social, són només la punta de l'iceberg d'una intervenció en tota regla que serà gairebé integral al conjunt de les finances de l'administració catalana. L'ordre del Ministeri de la Presidència que publicava dissabte el Butlletí Oficial de l'Estat amplia, amb nocturnitat i traïdoria, la intervenció anunciada públicament divendres després del Consell de Ministres, amb una mesura que tindrà efectes molt més enllà, i que limita de facto tota capacitat de maniobra del govern.

L'epígraf C de les condicions addicionals que es fixen a Catalunya amplia la seva afectació als “recursos mensuals assignats a la Comunitat Autònoma de Catalunya en concepte de recursos del sistema de finançament subjectes a liquidació”. És a dir, a les bestretes que rep la Generalitat en virtut del 50% que li toca de la recaptació d'impostos com ara l'IRPF o l'IVA, que conformen la part més important del pressupost anual d'ingressos, i que han oscil·lat entre els 17.000 i els 21.000 milions els últims sis anys. Segons l'edicte, aquests diners s'hauran de destinar a partir d'ara “prioritàriament” als serveis públics previstos a l'annex I i II de l'acord (vegeu el gràfic). És a dir, bàsicament, primer a sanitat, educació i serveis socials, i després a l'àmbit de la justícia, la seguretat ciutadana, les infraestructures, els fons municipals i el deute públic. Es desprèn de la norma que només quan s'hagi cobert el pressupost en aquestes àrees es podran destinar fons a la resta. Per tant, la Generalitat deixarà de ser autònoma ja ni tan sols per decidir sobre el gran gruix del seu propi pressupost.

I és que la resta no és poca cosa, perquè tal com recorda el diputat de Junts pel Sí Pere Aragonès, el llistat, aprovat divendres per la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics, a proposta dels ministeris d'Hisenda i Economia, oblida àmbits sencers com els departaments d'Agricultura, de Cultura o els mitjans de comunicació, amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al capdavant, que d'aquesta manera veuen perillar el seu pressupost anual. “Una simple ordre ministerial deixa en paper mullat els acords sobre el model de finançament dels últims vint anys”, lamenta Aragonès.

També el FLA ordinari

Fonts d'Economia admetien ahir la preocupació per la mesura, de la qual se'n van assabentar pel BOE, tot i que ara mateix la prioritat al departament és com fer front a les limitacions al cobrament del FLA. Unes limitacions, per cert, que la mateixa ordre ministerial imposa no tan sols als 3.035 milions que té concedits des de principi d'estiu i que estan pendents d'arribar enguany per cobrir l'excés de dèficit del 2014 –del fons extraordinari de 7.889 milions procedent del romanent del FLA previst l'any passat–, sinó que també serviran per aspirar a la part ordinària del fons (que enguany haurà aportat 8.258 milions més a Catalunya), des d'ara i fins que l'Estat no consideri que ha desaparegut “la situació de risc per a l'interès general”. La conselleria està pendent que li concretin “tècnicament” com ha de complir les condicions extra, que imposen un control exhaustiu, factura a factura per via telemàtica, de les operacions del govern i de la seva situació financera en general, a través de certificats mensuals de l'interventor general; fixen que el Consell de Ministres hagi d'autoritzar qualsevol endeutament a llarg termini i donen empara als funcionaris que vulguin delatar possibles desviacions.

El mecanisme imposa que els diners s'hagin de destinar “exclusivament” a les partides de l'annex 1, tot i que el govern tampoc tindria altra opció perquè en cap moment disposa dels diners, ja que passa les factures pendents a l'Estat i és aquest qui les paga directament als proveïdors. La Generalitat ha pagat ja uns 1.900 milions en interessos del FLA des del 2012, i tot i que enguany no en generarà, n'ha pagat uns 400 d'anys anteriors. El 2016 se li imposarà un tipus del 0,83%.

LES XIFRES

8.258
milions
ha rebut la Generalitat del FLA ordinari el 2015: 1.440 pel 0,7% de dèficit permès i la resta per venciments.
1.900
milions
ha pagat ja la Generalitat a l'Estat en interessos pels imports rebuts del FLA des del 2012, 400 enguany.

Mas: “L'autonomia s'ha acabat”

Artur Mas es va refermar ahir en les crítiques cap a l'Estat pel nou sistema imposat, perquè els recursos del FLA “ja es destinen als serveis fonamentals, i ells ho saben perfectament”. “L'autonomia, tal com l'havíem conegut, s'ha acabat, no existeix”, denunciava a Catalunya Ràdio. El president va acusar el govern espanyol de voler convertir la Generalitat en un “negociat” del Ministeri d'Hisenda, i va denunciar l'actitud de Montoro, que ha amenaçat de retardar els pagaments del FLA si el govern du a la justícia les noves condicions. “És que no et pots defensar en aquest país?”, va ironitzar Mas. Per a ell, l'únic “pla B” possible és la creació d'un projecte propi, un estat independent, perquè l'alternativa és “la residualització”. Per això va fer una crida específica a la reflexió a Catalunya Sí que es Pot, i va advocar per accelerar el procés i anar “el més de pressa possible”. “La llibertat té un preu, que s'ha de pagar, però la subordinació en què estem té un cost molt alt”, concloïa.