Entrevistem Xavier Domènech a pocs dies que Podem hagi proposat al PSOE formar govern i el mateix dia que Ada Colau hagi llançat la idea de convertir en partit per aspirar a la presidència de la Generalitat el projecte d'En Comú Podem que ell mateix ha encapçalat i que ha guanyat les eleccions estatals a Catalunya.
Es dóna per descomptat que la nació del segle XXI ja està feta i només cal tirar endavant
És inassumible per nosaltres un pacte amb el PSOE que també inclogui Ciutadans
Iniciar un procés constituent que ja té la independència com a final prefixat no és obrir el debat
Hi ha barons del PSOE que no estan interessats a construir una majoria d'esquerres
La victòria d'En Comú Podem anima a crear un nou subjecte polític català
Potser parlarem amb la CUP, però mai per furgar en possibles tensions internes
Colau va dir dilluns que el projecte de fer un nou partit no està acordat amb els socis d'ICV-EUiA o Podem però, per exemple, la marxa al seu dia d'Herrera i Camats fan pensar en una predisposició de les parts.
Sí. Venim de diversos processos de confluència. L'origen l'hem de trobar al 15-M, a partir del qual es planteja el doble debat de les noves formes de fer política i de la crisi de legitimitat del sistema polític. Gent que havia estat en àmbits socials es planteja fer el pas cap a les institucions. Paral·lelament, una part de les esquerres fa la reflexió que cal fer un pas més enllà dels que havien fet fins aleshores.
Aquestes confluències han tingut diverses expressions. Quan tens una acumulació d'expressions, la reflexió que s'introdueix entre els protagonistes és que potser es tracta de buscar un espai més estable. És un debat obert des de fa temps. El que passa és que els resultats de les municipals i del 20-D ho posen sobre la taula de manera més apressant. I també la idea de construcció d'un subjecte polític català. La victòria d'En Comú Podem evidencia clarament que hi ha un espai per construir a Catalunya.
Parlen de confluència d'esquerres però difícilment hi veurem ERC o el PSC.
ERC ha seguit els darrers anys un camí molt determinat: aconseguir l'hegemonia dins de l'independentisme i no ha entrat en aquest debat. La seva estratègia ha estat molt clara i ben legítima. El PSC s'ha plantejat més una època d'afermament intern enfront de les successives crisis que ha patit. I, a més, no ho oblidem: al 15-M hi ha una reflexió sobre el fracàs de moltes coses, entre elles, el social-liberalisme o la socialdemocràcia, si es vol dir així. Ni ells s'han sentit interpel·lats ni tampoc nosaltres ho hem fet. Ens semblaria fins a cert punt contradictori. Una cosa és que puguis parlar amb tothom i una altra és la construcció d'un nou espai polític.
Ni els interpel·laran.
No. Això no vol dir que no hi hagi gent de l'àmbit del PSC que s'hagi presentat. És normal en la mesura que representem un espai sobiranista, de transformació social, de nova política i de ciutadania. El projecte ha de permetre la participació plena dels ciutadans que no pertanyen a cap dels partits o grups organitzats. L'experiència que tenim durant la campanya és que molta gent s'apropa per dir-te que volen treballar en aquest espai.
ERC i la CUP seran socis preferents d'aquest partit que, en vista del 20-D, pot guanyar a Catalunya?
L'escenari d'unes eleccions a Catalunya ara mateix no ens passa pel cap. És veritat que fins al mes de gener estava molt obert i que, en aquest país passen coses extraordinàries i res és descartable, però plantejar escenaris de possibles aliances de futur seria molt agosarat. Evidentment, tenim molta afinitat amb el sobiranisme d'esquerres.
Aniran a buscar la part de la CUP que no té clar l'acord amb Junts pel Sí? No la cridaran a la confluència?
No ho sé. Aquest debat encara no s'ha produït. Potser sí que parlarem amb la CUP però, en tot cas, mai per furgar en possibles tensions internes.
La seva victòria al 20-D s'explica, en part, per votants de la CUP.
Encara no he pogut analitzar els transvasaments de vot. Almenys les enquestes deien que la majoria de votants de la CUP del 27-S havien anat a En Comú Podem. Però això no vol dir que haguem d'anar a furgar cap ferida. Vam tenir vots de moltes bandes perquè, si no, no hauríem estat majoritaris a Catalunya. No hi ha cap intenció de fer una opa a cap espai polític ni de trencar res ni ningú.
El 20-D, En Comú Podem ocupa el paper històric de guanyador del PSC-PSOE.
Són eleccions extraordinàries que requereixen una anàlisi que nosaltres encara no hem fet. Ciutadans, que era la segona força política al 27-S, passa a ser cinquena. CDC, que havia guanyat fa quatre anys, passa a ser quarta. I el PSC passa a ser tercera amb els seus pitjors resultats. La sensació que tinc jo és que hem aconseguit fer una proposta que ha aplegat moltes voluntats que venien de camps diversos i que poden conformar un nou espai polític.
A Catalunya, els resultats històrics al Parlament són una cosa i al Congrés, una altra. El 20-D no pot ser un miratge per a En Comú Podem?
Jo crec que no. És veritat que les eleccions tenen diversos estadis i que estem vivint un terratrèmol polític a diversos nivells. Dic això perquè, entre les diverses raons per no convocar unes noves eleccions catalanes, hi havia també el temor que no es repetís el resultat del 27-S a la vista del resultat del 20-D, que no era només el tradicional resultat en clau d'eleccions espanyoles.
Vostè estaria disposat a ser candidat a la presidència de la Generalitat?
No m'ho he plantejat en cap moment. Al juny de l'any passat vaig entrar a l'Ajuntament perquè se'm va demanar. Jo era professor universitari, pare i parella de la meva parella. Sí que feia molts anys que estava en la formulació de la nova política i en lluites socials, però no m'havia vist a mi mateix entrant a les institucions. I el 20-D se'm fa saber que seria un bon candidat i creia molt en el projecte. Nosaltres tenim un codi ètic de dos mandats però la meva intenció és complir el codi ètic de la CUP, d'un sol mandat. No tinc intenció d'anar més enllà. No em projecto a mi mateix sent president de la Generalitat.
Això és compatible amb què d'aquí a 18 mesos o 20 pugui ser candidat a unes eleccions catalanes. Vostè ha guanyat les eleccions a Catalunya el 20-D.
No m'ho he plantejat i no és la meva intenció. Tinc una feinada enorme en aquests moments.
Quin horitzó veu en el nou govern català i en el full de ruta de divuit mesos?
La sensació des de fora és que s'ha viscut una etapa molt intensa, amb punts de dramatisme molt forts els darrers mesos, i que ara arriba certa distensió un cop superada aquesta etapa. El fet que el mandat es pugui allargar més enllà dels divuit mesos o que el president Puigdemont reiteri que no hi haurà declaració unilateral dóna la sensació que s'ha pogut consolidar allò que estava en perill i ara es vol adoptar perspectiva. Això dels divuit mesos em sembla molt difícil si no es treballa en diversos escenaris. Assolir la independència té tres condicionants que un s'ha de plantejar i respondre. El primer és el mandat democràtic que, tot i el resultat extraordinari de l'independentisme, no val com a substitutiu d'un plebiscit. Però, a més, com es fa viable la independència, com es fa la desconnexió? Només amb lleis de transició i elaborant una constitució no acabo de veure com es fa efectiva la independència. En un tercer nivell, jo crec que la construcció d'un nou país, la construcció nacional i social de Catalunya passa per una obertura més àmplia i des de bases d'entrada diferents que les que planteja el procés tal com està encarnat ara.
Aquesta és l'anàlisi de la CUP. Fins a quin punt això pot fer-los confluir. Veig difícil que la CUP deixi de ser la CUP.
La CUP continuarà sent la CUP. No en tinc cap dubte. Aquí hi ha una crisi i un reclam de sobirania de fa anys, un procés de recentralització i un debat que s'està produint poc en l'independentisme: què és aquesta realitat que anomenem Catalunya al segle XXI? Es dóna per descomptat que la nació ja està construïda i només cal tirar endavant. I jo crec que aquest debat dels processos constituents s'ha d'afrontar i les respostes no poden ser mai les del passat. Penso que, després del resultat del 27-S, iniciar un procés constituent que ja té la independència com a final prefixat no és obrir el debat al conjunt de la població. Això és un problema de base: en un procés constituent has de poder discutir-ho tot.
Vostè defensa que es pugui parlar de tot en la negociació amb el PSOE. També el PSOE pot demanar-los que renunciïn al referèndum.
Sí, però per arribar a aquest escenari ens hem d'asseure en una taula. Hi ha aspectes claus com posar fi a la desigualtat social i la corrupció, reconstruir la democràcia i la qüestió de la plurinacionalitat, dins de la qual hi ha el referèndum. Nosaltres el considerem l'instrument més bo per resoldre el debat de la confrontació de projectes legítims. Si hi ha una contraproposta del PSOE per convèncer els catalans, no la coneixem. Cal recordar que la proposta de referèndum és la que va guanyar a Catalunya.
El PSOE vol una reforma federal de l'Estat.
Primer s'hauria de veure quin nivell de federalisme plantegen. Però una cosa és això i l'altra és que a Catalunya hi ha una majoria del 80% que volen aquest referèndum. I, a més, a nivell de l'Estat, les eleccions demostren que cada cop hi ha més gent que hi està disposada. Per tant, no entenem aquesta por.
Iceta defensa que un referèndum espanyol sobre la reforma federal que es perdés a Catalunya obre la porta a la via quebequesa.
Si el que planteja és un referèndum tipus Quebec en podem parlar. O que el no al referèndum vagi lligat a una reforma constitucional? De tot això se n'hauria de parlar, però no abans d'asseure'ns a la taula.
Des de la perspectiva d'un pacte de centreesquerra, unes noves eleccions els poden beneficiar?
Les enquestes apunten que ens beneficiarien, però no estem pensant en aquest escenari. Estem pensant en l'escenari de construir alternatives. Només ens plantejarem noves eleccions si ens trobem davant d'un govern tècnic, en funcions, no votat per ningú. De fet, a nivell de Congrés ja hi ha una majoria per derogar la llei Wert, la llei mordassa i altres que han afectat els drets i les llibertats.
El PSC també aposta per un pacte de progrés i en contra d'investir Rajoy.
El que passa és que la seva proposta ideal a nosaltres se'ns fa difícil: un govern progressista de PSOE amb Podem i, al mateix temps, reformista amb Ciutadans. No ens hi veiem. Les paraules ho aguanten tot però els programes són més complicats. Ciutadans té un programa econòmic, laboral i social antitètic amb el que representem nosaltres. Jo, aquesta proposta d'Iceta no la vaig entendre i se'm fa encara més incomprensible des de Catalunya, on Ciutadans ha quedat cinquena força. Per tot el que sigui impulsar una alternativa al PP per fer un govern de canvi, benvingut sigui l'esforç del PSC. Ara bé, amb Ciutadans això és inassumible per nosaltres.
Qualsevol escenari de reforma profunda requereix majories que van més enllà del PSOE i Podem.
Tenim una Constitució que ha quedat buida per dins perquè s'ha utilitzat políticament. A més, en moments de crisi no ha operat com a garant i la majoria de ciutadans de l'Estat no l'han votada per edat. Per això plantegem obrir el debat sobre la Constitució. Si al referèndum hi hagués una majoria de la ciutadania favorable al canvi constitucional, és imparable més enllà de les majories parlamentàries.
Vol dir un doble referèndum?
Sí, sobre Catalunya i sobre el canvi constitucional.
Es poden fer paral·lelament?
No els hem vinculat. La qüestió de Catalunya és clara. Primer ha de decidir si vol buscar un encaix amb Espanya. Després vindria el de la reforma constitucional.
En cas que hi hagi un pacte del PP i el PSOE, creu sostenible continuar el xoc de trens amb el govern independentista de Catalunya?
Nosaltres creiem que la solució és el referèndum. Si no ve ara, haurà de venir més endavant.
Sembla que tothom espera que es cansi l'altre, potser electoralment.
Però l'intent de part del sistema polític espanyol de guanyar temps fins que l'independentisme punxés, primer no em sembla gaire democràtic. I segon, no s'ha demostrat gaire afinat. No té recorregut perquè, per més que es vulguin negar, el referèndum i la plurinacionalitat acabaran caient pel seu propi pes. Que pot passar ara, vinculat a la construcció d'una alternativa per a les classes populars i mitjanes per assolir majors quotes d'igualtat, benestar i garantir els drets socials? Millor. Segur que no ho podem fer sols.
Alguns barons del PSOE han dit que la proposta de vostès és tàctica per fer veure que es vol un pacte.
Hi ha barons del PSOE que no estan interessats a construir una majoria d'esquerres. Esperem que no s'imposin en el debat intern.
Creu que Pedro Sánchez té la voluntat de formar govern amb vostès?
Crec que ell hi està interessat i vol explorar la via, però hi ha un debat intern al PSOE que s'ha de resoldre. Fins que no es resolgui no sabrem què tenim sobre la taula.
