LA CLAU

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

La nova agenda política

@Enric_Hernandez

    DIMECRES, 27 DE MAIG DEL 2015

    Deixem de banda les lectures més superficials (i esbiaixades) de l'escrutini del 24-M: que si la garrotada al PP anticipa una patacada a les generals, que si el PSOE frena la seva caiguda però no agafa impuls, que si les forces emergents floten sense acabar d'e-mergir, que si el sobiranisme guanya perdent o perd guanyant... Perquè la gran novetat d'aquestes eleccions, municipals per sobre de tot, és que per primera vegada en democràcia Barcelona i Madrid estaran regides per dues alcaldesses alienes a la disciplina de partit. El fenomen d'Ada Colau obeeix més al seu full de serveis com a activista antidesnonaments que a les sigles que sostenien la seva candidatura, de la mateixa manera que Manuela Carmena li deu més a la seva dilatada trajectòria i als moviments socials que a la marca Podem.

    Els partits, els agents econòmics i la premsa hauríem de diagnosticar correctament el que comporta la irrupció de Carmena i Colau com a alcaldesses de Madrid i Barcelona. Encara que la primera no guanyés a les urnes i la segona ho fes per la mínima, totes dues encarnen el radical canvi de paradigma que està experimentant la política espanyola, que va més enllà de la mera substitució de les sigles de la transició per les nascudes de la recessió.

    De la moqueta a l'asfalt

    Fins ara, les forces polítiques explotaven en règim de monopoli la representativitat democràtica, dictaven com volien l'agenda del debat públic i, a l'empara de les institucions, transmetien a la ciutadania -a través dels mitjans de comunicació-els missatges que més els convenien. Però les llistes d'unitat popular trenquen aquest guió i introdueixen a l'agenda pública els assumptes que verdaderament preocupen els votants, sense el tamís dels interessos creats en la fosca connivència entre poders públics i privats.

    La novetat no sempre és sinònim de bona nova, però estimula canvis saludables. La política ja no es fa només a les seus dels partits, ni la informació política a les redaccions dels diaris. És urgent que polítics i periodistes canviem la moqueta per l'asfalt abans que la nova realitat ens arrossegui definitivament.