L'àrbitre

Com confiar en un TC que creu que militar en un partit no minva la independència d'un dels seus membres?

La Vanguardia en català | 27/09/2014 - 00:00h


Carles Casajuana


Si alguna cosa necessitem en aquests moments és un Tribunal Constitucional independent dels partits polítics, capaç de trobar una sortida al laberint de legitimitats i legalitats que ens hem endinsat, una sortida democràtica acceptable per a tots, per als catalans i per a la resta dels espanyols. El tenim?

Segons l'article 159.5 de la Constitució, "els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat". Són independents els actuals membres del Tribunal Constitucional? Són de veritat aquest àrbitre imparcial previst per la Carta Magna?

El mateix article, en el paràgraf 4, diu que els membres del Tribunal Constitucional no poden exercir funcions directives en un partit polític i que, a part d'això, "tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial". De quines incompatibilitats es tracta? L'article 127 de la Constitució s'hi refereix en els termes següents: "1. Els jutges i magistrats i també els fiscals, mentre es trobin en actiu, no podran exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei establirà el sistema i modalitats d'associació professional dels jutges, magistrats i fiscals. 2. La llei establirà el règim d'incompatibilitats dels membres del poder judicial, que haurà d'assegurar la seva total independència".

Per mi, la lectura d'aquests dos articles no deixa marge de dubte: els membres del Tribunal Constitucional, igual que els jutges, magistrats i fiscals, no poden pertànyer a partits polítics o sindicats. El Tribunal Constitucional no pot estar contaminat per la política perquè té una funció arbitral que exigeix imparcialitat. Michael Ignatieff, el politòleg canadenc que es va presentar de candidat a primer ministre del seu país, ho explicava a les pàgines d'aquest diari, no fa gaire, amb un bon exemple: "És com si en un partit de futbol, l'àrbitre, que ha d'imposar les regles, intervé en el joc per afavorir un dels equips".

La imparcialitat exigeix plena independència respecte a les parts en conflicte, i és clar que els partits polítics són amb gran freqüència part en els litigis que arriben al Tribunal Constitucional. El sentit comú i el text de la Carta Magna coincideixen: la independència dels membres de l'alt tribunal exigeix que no pertanyin a partits polítics ni sindicats.

No obstant això, aquest no és el parer de l'actual president, Francisco Pérez de los Cobos, que va ser afiliat del Partit Popular entre el 2008 i el 2011, ni de la majoria del Tribunal Constitucional. Pérez de los Cobos entén que la incompatibilitat només es donaria si ell tingués una funció directiva en un partit polític, però no per ser afiliat. Amb aquest criteri, es va negar a dir si seguia sent militant del Partit Popular i es va tancar en banda. La recusació promoguda per la Generalitat de Catalunya va ser rebutjada el mes de setembre de l'any passat pel Tribunal per nou vots contra dos. Ell no va participar en la votació, lògicament.

Un Tribunal Constitucional que pensa així, ¿té la legitimitat necessària per trobar una sortida al conflicte actual? La funció del Tribunal Constitucional, segons la Carta Magna, consisteix a vetllar per la constitucionalitat de les lleis i disposicions normatives, emparar els ciutadans en els casos de violació dels seus drets i llibertats i resoldre els conflictes de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes. Això exigeix que interpreti i apliqui la Constitució, com és lògic. Doncs bé, ¿amb quin criteri hem d'esperar que interpreti i apliqui la Constitució un tribunal que entén, contra la lletra de la Constitució i contra el sentit comú, que militar en un partit polític no minva la independència d'un dels seus membres, en aquest cas del president? Si el tribunal que ha de llegir i interpretar la Constitució per nosaltres i aplicar-la a un conflicte de tan difícil solució com l'actual pensa d'aquesta manera, ¿com pot esperar que hi confiem?

La Constitució de 1978 ha presidit els millors anys de la història d'Espanya i de Catalunya. Subestimar el valor que té avui per a la majoria dels espanyols és un error. En el seu si hi caben totes les posicions polítiques, inclosa la dels partidaris a la independència de Catalunya, i segur que el seu text permet trobar la sortida al conflicte actual. Però malauradament els membres del Tribunal Constitucional, que podrien ajudar-nos a trobar-la mirant una mica més enllà de les posicions dels partits polítics, del Govern espanyol i de la lletra del Butlletí Oficial de l'Estat, no compten amb tota la confiança que cal, perquè en un tema tan clar com el de la seva pròpia independència mantenen un criteri que xoca amb el de molts ciutadans.

És molt trist dir-ho, però aquesta és la situació: quan més necessitem un Tribunal Constitucional respectat per tots, menys el tenim. Quan més necessitem l'àrbitre, menys hi podem comptar.