OPINIÓ
27 novembre 2018 2.00 h

QUADERN D’ECONOMIA

 

FRANCESC CABANA

Pobresa d’idees (i II)

FRANCESC CABANA
L’estat català faria més visi­ble el talent econòmic, cul­tu­ral i social de Cata­lu­nya

Les idees, o venen del poble o dels par­tits polítics. Si venen dels par­tits polítics són aquests els que han de convèncer que les seves idees són les millors, d’acord amb un pro­grama que pre­sen­ten. Deia la set­mana pas­sada que hi havia una man­cança d’idees en els par­tits polítics i que sovint els elec­tors vota­ven pen­sant més en unes per­so­nes que els ins­pi­ra­ven con­fiança que no en un pro­grama poc ela­bo­rat.

En el cas del movi­ment sobi­ra­nista, aquest ve de baix més que de dalt. Hi ha par­tits que han assu­mit el sobi­ra­nisme en veure que no hi havia alter­na­tiva vàlida. L’Esta­tut del 2010 va ser escapçat pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i del con­cert econòmic a la basca, ni par­lar-ne. Aques­tes acti­tuds es man­tin­dran, mani qui mani a Madrid. Ales­ho­res l’onada que arriba de baix empeny els par­tits a dema­nar l’auto­de­ter­mi­nació. Si el resul­tat fos favo­ra­ble, la sor­tida seria la cre­ació d’un estat propi, amb la força sufi­ci­ent per cap­gi­rar la força de l’Estat espa­nyol i convèncer els estats de la Unió Euro­pea.

Els sobi­ra­nis­tes tenim un sen­ti­ment fona­men­tat en argu­ments històrics, cul­tu­rals, econòmics i soci­als per dema­nar un estat propi. Difícil­ment es poden negar. Par­laré només dels argu­ments econòmics.

D’entrada, vol­dria recor­dar un fet, si com­pa­rem la relació Escòcia-Gran Bre­ta­nya amb la de Cata­lu­nya-Espa­nya, que es posa sovint com a exem­ple. S’oblida una cosa prou impor­tant. Escòcia és un país rela­ti­va­ment pobre, que només dis­posa del petroli –l’scot­tish oil, amb uns jaci­ments mig esgo­tats–, el whisky, el con­junt indus­trial de Glas­gow, els ramats que pas­tu­ren les high-lands i l’atrac­tiu turístic del mons­tre del llac Ness. El resul­tat és que la Gran Bre­ta­nya ha de pagar anu­al­ment molts diners per equi­li­brar el balanç amb Escòcia. Total­ment a l’inrevés de la relació Cata­lu­nya-Espa­nya. Aquesta treu molts diners de Cata­lu­nya en forma de balança fis­cal deu­tora, de pro­jec­tes econòmics obli­dats que depe­nen de l’Estat, de com­pro­mi­sos que no es com­plei­xen, d’apli­ca­ci­ons del 155 –des­co­ne­gut pels cata­lans fins fa tres anys i més cone­gut que la Monyos en l’actu­a­li­tat–, i en defi­ni­tiva d’un estat cen­tra­lit­zat. La inde­pendència de Cata­lu­nya faria molt de mal a l’eco­no­mia espa­nyola.

Enyoro un estat inde­pen­dent català per un motiu ben clar –per­do­neu el rodolí–. Per pri­mera vegada a la història Cata­lu­nya podria con­fi­gu­rar una eco­no­mia pròpia, al ser­vei dels seus habi­tants, sense neces­si­tat d’auto­rit­za­ci­ons admi­nis­tra­ti­ves madri­lenys, ni d’adap­tació a “pla­nes naci­o­na­les españoles”, i dis­po­sar dels seus diners. El que sí hau­rem de tenir en compte és que la inde­pendència –que arri­barà tard o d’hora– s’haurà de ras­car la but­xaca durant un temps per a com­pen­sar el mal que pot supo­sar per a Espa­nya la sobi­ra­nia cata­lana. Els lli­gams amb Espa­nya con­ti­nu­a­ran essent inten­sos, tant a nivell per­so­nal com comer­cial.

No tinc cap dubte que els cata­lans sor­tiríem gua­nyant amb un estat inde­pen­dent. S’acaba de publi­car una història mun­dial de Cata­lu­nya. Estic con­vençut que l’estat català mag­ni­fi­ca­ria i sobre­tot faria més visi­ble el talent econòmic, cul­tu­ral i social de Cata­lu­nya. Ja em per­do­na­ran la falta de modèstia, però és que penso en la Cata­lu­nya del futur, la dels meus fills, dels meus nets i dels altres, cata­lans d’arrel o immi­grats. Cata­lu­nya sem­pre ha estat un país mestís i això és bo.