Girona contra el Rei?

És sabut que el ple de l’ajuntament de Girona ha instat la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) a abjurar del seu nom per complaure el pensament dels regidors. D’això, en temps del dictador, se’n deia “democracia orgánica”. Una democràcia que no escolta els ciutadans: dóna per fet que pot interpretar-los. Els arguments contra la monarquia dels regidors són opinables, però el fons de la qüestió és un altre: ¿el fet que opinin el que opinen sobre la monarquia els dóna poder per amenaçar de trencar les ­relacions amb una fundació privada que in­verteix dos milions anuals a la nostra ciutat i que treballa per trobar solucions a dos dels grans problemes del país, com són l’educació i l’emprenedoria?

El rei Felip va cometre un error polític: no convocar la presidenta del Parlament, però aquest error, usat en l’argumentari del regidor Salellas (CUP), no pot eclipsar, si el debat està net de prejudicis, la feina que, en el marc de les possibilitats del seu paper institucional, ha fet el Rei d’ençà que va ser investit. En el seu discurs de proclamació, quan tot Espanya s’oposava a les reclamacions catalanes, Felip VI va distingir entre unitat i uniformitat, distinció que, si es traduís políti­cament, permetria, com a mínim, descongestionar la qüestió catalana. Doncs bé: quina resposta van donar en aquell moment els partits que ara a Girona han avalat la moció? La gran xiulada del Camp Nou.

Una de les raons del conflicte actual és el menyspreu de la llengua catalana. Doncs bé, el Rei cada vegada que ha vingut a Catalunya ha parlat amb respecte, afecte i competència la nostra llengua. Fins que no ha aparegut Ínigo Errejón (Podem), que també s’expressa en un molt bon català, Felip VI era l’única figura d’àmbit espanyol que el parlava. Quina resposta ha tingut? El rebuig simbòlic,
les mocions excloents. En plena crisi eco­nòmica, el Rei, a través de la FPdGi, posa l’accent en l’emprenedoria i fa pinya amb les empreses gironines. Quina resposta ha tingut? La por dels empresaris de la Cambra a defensar-lo i el menyspreu d’uns regidors que fan perillar una fundació descrita per ells mateixos com a modèlica.

Segurament la Casa Reial i els patrons de la fundació no han calibrat bé la realitat gironina. En un article (“Puigdemont davant del castell de Kafka”) vaig explicar les causes de l’ascens de l’independentisme entre els empresaris. Tot i això, l’encert de la FPdGi és indiscutible, així com l’èxit de les iniciatives i trobades que ha promogut. No donaré consells als que pretenen ampliar la base del sobiranisme però es dediquen a afalagar els convençuts. Ara bé, amb un mapa polític tan complicat com el que va sortir el 27-S, sorprèn que l’enemic a batre sigui l’únic que podria ajudar a descongestionar la situació catalana. Es pensi el que es pensi sobre la monarquia, Felip VI és la figura que, en la mesura de les seves possibilitats, ha treballat més decididament per desbloquejar la situació. Bombardejar aquest objectiu, quin bene­fici aporta a Catalunya? No és una pregunta adreçada als republicans de sempre, sinó als que s’abstenen o s’amaguen per por del què ­diran. I també als que, com el flamant alcalde Ballesta, diuen una cosa al ple i després, quan vingui el Rei, en faran una altra.