EDITORIAL

El jutge Vidal com a símptoma

28/01/2017 00:28 | Actualizado a 28/01/2017 02:49

Santiago Vidal, senador per ERC, redactor de l’ esborrany d’una futura Constitució catalana i, arran d’aquesta tasca, inhabilitat com a jutge pel Consell General del Poder Judicial, va viure ahir una jornada negra. Dijous es va difondre a través de les xarxes el contingut de les xerrades que en els últims mesos ha fet en diverses poblacions catalanes. Xerrades en les quals, entre altres coses, va dir que la Generalitat havia obtingut de manera il·legal les dades fiscals dels catalans. Aquesta i altres afirmacions preocupants del jutge han desencadenat una tempesta política a Catalunya, d’una intensitat que fonts sobiranistes han comparat amb la registrada després de la confessió de Jordi Pujol sobre el capital que va ocultar a Andorra.

Vidal va intentar ahir treure ferro a les seves paraules. Va afirmar que les havia pronunciat en to col·lo­quial, provant de ser didàctic, però tot seguit les va esmenar i va admetre que, si es prenien al peu de la lletra, no s’ajustaven a la realitat. Aquesta rectificació va tenir efectes limitats entre els de la seva corda. ERC va forçar la “renúncia voluntària” de Vidal a la seva acta de senador, segons va fer saber mitjançant un comunicat, ­sense que el líder republicà, Oriol Junqueras, cregués oportú donar altres explicacions. La Generalitat, a ­través de la seva portaveu Neus Munté, es va afanyar a declarar que les paraules de Vidal eren “absolutament falses”. Els representants de l’oposició al Parlament català van emprar diferents tons, però una severitat semblant, per criticar-les. L’ ANC de Martorelles, que havia convocat per ahir una nova xerrada del jutge, va decidir en vista dels fets cancel·lar-la. I fins i tot la CUP, de cor desobedient i poc respectuós amb el marc legal, va censurar Vidal dient que “el rigor és absolutament necessari” i que les assercions del ja exsenador feien un flac favor al procés sobiranista.

El d’ahir, com dèiem, va ser un dia negre per al jutge Vidal. Els seus excessos verbals li van valer una generalitzada reprovació, que no només va procedir de l’ Estat, sinó també de molts dels seus correligionaris, convençuts que ha desacreditat la tasca del Govern. És comprensible que així fos. La lleugeresa de Vidal topa frontalment amb la doctrina de l’Executiu català, que fins ara ha enarborat la bandera de la pulcritud jurídica en tot el relatiu al procés secessionista. I, encara que l’afany últim de Vidal fos donar ànims als independentistes –cosa que ha fet sovint, i de vegades amb altres afirmacions sorprenents–, el que a la fi ha aconseguit ha estat exactament el contrari.

Ningú no eximirà el jutge Vidal de les seves responsabilitats, ni evitarà que la Fiscalia indagui en les presumptes irregularitats que va atribuir a la Generalitat. Però és convenient assenyalar que, a més d’un conferenciant desafortunat, Vidal és també un símptoma de l’enrarida situació política que viu el nostre país. Una situació en què, en absència de majories suficients, bona part del sobiranisme alimenta un clima de fabulació col·lectiva. En què la il·lusió i l’ emocionalitat es volen imposar sobre la realitat i la racionalitat, alterant el relat quotidià, tant entre els ciutadans com en organitza­cions de govern, polítiques o socials. En què s’allarga un parèntesi excepcional i ja molt prolongat, i es para més atenció a la futura configuració de Catalunya que als reptes del dia a dia. En què es produeixen massa episodis en la línia del protagonitzat pel jutge Vidal, que aporten poc o res a la serietat i fiabilitat catalanes.