POLÍTICA
SANT JUST DESVERN - 28 febrer 2016 2.00 h

MERITXELL RUIZ 

CONSELLERA D'ENSENYAMENT

“La llei Wert està en via morta”

 “Necessitem tenir pressupostos si volem un sistema educatiu inclusiu”

 “Els contractes amb els concerts de les escoles que separen per sexe s'han de complir; estan previstos per la LEC”

Meritxell Ruiz
La consellera d'Ensenyament durant l'entrevista a El Punt Avui Televisió, a Sant Just Desvern
XEVI XIRGO - SANT JUST DESVERN

El nou govern de Carles Puigdemont s'ha posat en marxa fa poques setmanes. És un executiu amb més conselleres que abans i una mitjana d'edat de 46 anys, quan abans passava de la cinquantena. I és, sobretot, un govern amb moltes cares noves, com la de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, la més jove del govern.

Si el PSOE i C's
fan ideologia
amb la llengua del que és pedagogia comencem malament
No dubtaria a facilitar que es posessin les urnes en un 9-N com
va fer la consellera Irene Rigau
Vostè és de perfil democratacristià. Hi ha qui li retreu queva estudiar en una escola de l'Opus i s'han posat en qüestió els concerts a les escoles que separen per sexe.
Les escoles estan concertades des de fa molts anys. En tot cas, les forces polítiques que ara demanen aquestes desconcertacions haurien d'explicar per què en aquell moment les van concertar. Aquest és un model vàlid, els concerts estan renovats i són contractes que s'han de mantenir i que estan reconeguts en la nostra llei.
Vostè està en un govern que té estabilitat gràcies a la CUP, que ja ha dit en diverses ocasions que està en contra d'aquest tipus de concerts.
Sí, com també és cert que tant en els cinc punts d'acord al qual es va arribar, com en les mesures contra la pobresa, com en el document Fil a l'agulla, aquest tema ja no es va posar sobre la taula. Aquí hi ha una llei i una normativa que és la que s'ha de complir.
Perquè hi hagi aquest nou país el primer que hi ha d'haver és pressupostos. Vostè creu que n'hi haurà?
Hem de tenir pressupostos si volem tenir un país pròsper, si volem ajudar les persones que estan vivint situacions molt difícils. Tenim reptes importants com donar suport als centres de màxima complexitat, desplegar la llei d'FP, que cal recordar que és una llei que s'ha aprovat amb molt de consens al Parlament, si volem continuar desenvolupant la LEC, si volem un sistema inclusiu... Tot això necessita recursos.
Vostè és independentista de naixement, per decantació...?
Per decantació. Jo sempre he estat catalanista, els meus
referents sempre han estat d'aquest país, però també tinc orígens de fora, el meu pare
és andalús, i era de les que
pensava que era possible un marc més ampli d'entesa.
Però això no ha estat possible, ni crec que sigui possible. I, al final, quan et sents maltractat com a poble, fas un pas endavant. Per tant, s'ha de valorar la gent com el president, que ha estat independentista sempre, com els que ens hi hem anat tornant.
En aquest procés, l'educació deu ser la principal estructura d'estat.
És exactament així: la principal estructura d'estat d'un país és la formació i l'educació dels seus ciutadans i aquí tenim la sort de tenir una llei d'educació que va ser de consens. El dia que no depenguem d'una llei orgànica d'educació, totes aquelles coses que la llei orgànica es reserva com a matèria exclusiva, haurem de debatre com creiem que ha de ser aquí.
I això com es fa? Plantant cara a la llei Wert i no aplicant-la? Esperant-nos a poder legislar d'una manera independent?
La llei Wert és una llei en via morta tant perquè el mateix ministre ha dit que està disposat a revisar-ne el calendari d'aplicació i, per tant, reconeix que ni és una bona llei ni un bon calendari, com pels partits que estan dient que volen fer un govern alternatiu. Hem de recordar que tots els partits polítics vam signar un acord en què dèiem que el primer que faríem seria fer marxa enrere en aquesta llei.
El que farem aquí és anar desplegant la LEC.
El PSOE i Ciutadans han arribat a un pacte que parla de bilingüisme i trilingüisme.
Estem molt preocupats perquè ens sembla que ha triomfat el model de bilingüisme o trilingüisme que Ciutadans ha promulgat tots aquests anys i, per tant, demanem al PSC i al PSOE que ens diguin exactament a què es refereixen. Es pot entendre que han aplicat aquest model que ha estat un fracàs a les Illes Balears i que el mateix PSOE ha anul·lat. Nosaltres apostem per un model ni bilingüe, ni trilingüe, sinó plurilingüe. Si comencem fent ideologia del que és pedagogia comencem malament.
El govern actual és per a divuit mesos. Què tindrà temps de fer en aquest temps?
De fet, de la LEC ja hi ha força coses desplegades. Ja vam apostar perquè al centre de tot hi hagués el projecte educatiu de centre i l'avaluació com a eina de millora del sistema. Les dues primeres parts ja estan fetes i ara seguirem avançant en l'avaluació com a millora del sistema, model competencial i la llei d'FP que desplegarem i potenciarem ben aviat.
El nombre de beques menjador ha augmentat els darrers anys, però se'ls retreu que encara hi dediquen poca partida pressupostària.
La partida pressupostària és la que es necessita per atendre les necessitats. En beques menjador vam fer un canvi molt important d'acord amb els municipis. Llavors no donaven resposta a les necessitats econòmiques, sinó a altres necessitats com la conciliació i ens preocupava molt perquè teníem unes beques que no atenien les necessitats. Per tant, vam canviar tot el sistema amb unes premisses bàsiques: Primer, que el que es tingués més en compte fos la situació econòmica de la família i que fos una beca garantida al cent per cent en els casos de més necessitat. I després, que s'atenguessin els casos durant el curs.
Vostè s'ha referit abans a la davallada demogràfica. Hauran de tancar alguns grups de P3.
No és que els hàgim de tancar, és que no es necessitaran tants grups de P-3, però en canvi en necessitarem més en l'educació secundària.
A vostè li retreuen que no es tanquen línies, precisament,a les escoles concertades.
En els últims cinc anys no
s'havien tancat mai línies i grups a les concertades i ara s'ha fet. Ara estem treballant
en les taules de planificació, juntament amb els ajuntaments. Una decisió que es pot prendre és que les famílies triïn lliurement i després tancar els grups que ja sabem que no necessitarem perquè no hi ha nanos. Però això pot suposar tancar escoles, cosa que no volem, que s'estigmatitzin determinats centres, i que les famílies diguin “jo he demanat aquell centre; resulta que només som cinc i vostè m'envia a un centre que no he demanat”. A vegades, no prendre decisions és fàcil, però els perjudicis són més greus.
No puc deixar de preguntar-li si es trobés amb un 9-N com es va trobar la consellera Irene Rigau, també facilitaria que hi hagués urnes a les escoles?
No ho dubtaria.
Per veure l'entrevista sencera, cliqueu aquí .