POLITICA
BARCELONA - 28 abril 2016 2.00 h

Sant tornem-hi

 Pocs canvis entre els partits catalans per afrontar la repetició de les eleccions, malgrat la celebració de primàries en diverses formacions

 CDC té de límit fins al 13 de maig per convèncer ERC de les virtuts de concórrer junts als comicis

E.B. / Ò.P.J. / A.B - BARCELONA

20-D, reloaded. No es pot dir que la convocatòria electoral per al 26 de juny hagi agafat a contrapeu cap partit català, atesa
la previsibilitat del fracàs de la política espanyola per investir un president, aventurada amb molta antelació. Totes les formacions estan confirmant els mateixos caps de llista del desembre, amb el permís de les primàries del PSC i de Ciutadans, i amb el permís també de l'exlíder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que es va retirar de la primera línia política. Però la repetició d'eleccions enxampa en moments molt diferents les formacions catalanes. Primer caldrà aclarir si Convergència i Esquerra es presenten plegades. Dimarts el govern reclamava la totèmica “unitat”. Els convergents tenen fins
al 13 de maig per convèncer els republicans d'anar junts pel sí i evitar així que torni a guanyar En Comú Podem, tal com prediu l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió. Probablement, el paisatge s'aclarirà molt abans.

Si, com sembla, la unitat d'acció actual al Congrés entre les dues formacions independentistes no es tradueix en una candidatura conjunta, CDC haurà de decidir, com ja ha insinuat Francesc Homs, si recupera la sigla o manté la marca Democràcia i Llibertat.

D'altra banda, la confluència d'esquerres liderada per Xavier Domènech haurà de concretar les qüestions “tècniques” que li han de permetre, aquest cop sí, tenir grup propi al Congrés, sense posar en risc espais mediàtics corresponents als resultats del 20-D. Una primera conseqüència que el grup tingui més autonomia serà la disminució del nombre de diputats computables a Podem al conjunt de l'Estat, tal com va passar amb Compromís.

Sigui com sigui, la campanya començarà el 10 de juny i tindrà traca final: l'últim dia coincidirà amb Sant Joan. En aquesta ocasió, les urnes s'instal·laran, doncs, en un cap de setmana de pont a Catalunya. Com a factor sobrevingut, aquell cap de setmana se celebraran els vuitens de final de l'Eurocopa, en què la selecció espanyola podria jugar, dissabte o diumenge. Les motivacions per anar a votar i fer-ho en un sentit o en un altre són inescrutables.

En tot cas, aquests són els moments vitals en què els partits catalans afronten els comicis.

En Comú Podem, ajustant-se

En Comú Podem espera repetir la “fórmula d'èxit” que els va portar a ser la força més votada a Catalunya el 20-D. Així ho va assegurar ahir un dels coordinadors d'ICV, David Cid. La intenció dels ecosocialistes és “revalidar” la llista del desembre, amb la possibilitat que hi hagi petits “canvis” i “ajustos” per intentar blindar la manera de tenir grup propi al Congrés. Tot i així, encara han de prendre una decisió tant sobre la qüestió de si ICV farà primàries per ratificar els membres de la llista del 26-J com sobre
la manera d'assegurar el grup propi. Cid va assegurar que la llista que havien presentat el 20-D era per quatre anys i, per tant, entenen que és una proposta que s'ha de “revalidar”.

Pel que fa a un altre dels socis de la candidatura a Catalunya, les noves eleccions tenen una primera repercussió sobre Podem: que s'endarrereixen les seves primàries per escollir la direcció, provisional des que l'octubre passat
va dimitir la secretària general, Gemma Ubasart. Així, també s'endarrereix el procés perquè tots els integrants d'aquesta coalició electoral facin una confluència estable en una nova organització, una decisió que ICV va ratificar el dia 10 d'abril en la darrera assemblea.

Esquerra,
amb mandra

Els republicans afronten “molt tranquils” i “sense cap pressa” unes eleccions que admeten que els motiven ben poc i que els fan molta mandra. De moment, ERC no ha abordat la qüestió internament, i no ho farà fins que no hi hagi els comicis convocats formalment. Per tant, oficialment tampoc ha decidit res sobre la possible candidatura unitària amb CDC, tot i que diverses figures de pes ja han deixat anar que no la veuen gens clara. Oriol Junqueras advertia ahir que, si d'ell depèn, Gabriel Rufián tornarà a ser el candidat d'ERC.

L'actual diputat al Congrés i número 2, Joan Tardà –que té tots els números per repetir tàndem electoral amb Rufián–, va avançar ahir que preveu un “debat ràpid al cor del partit”, però creu que, “en una fase d'acumular forces, com més hams llancem, més rendible serà”. “Homs pot pescar en l'univers independentista de persones que mai votarien Tardà, i a l'inrevés”, valorava a RAC1. Els republicans, en tot cas, ja han dit que no volen entrar en un debat públic amb CDC.

PSC: el quart cop de Chacón

Les noves eleccions han obert la caixa dels trons a Nicaragua. El partit, que confiava a passar l'estiu per arribar a la renovació del partit sense sotracs electorals i creia que no es repetirien episodis incòmodes com l'enuig de Pere Navarro pel fet de no figurar en la llista de Carme Chacón al Congrés, veu ara com la cap de cartell del desembre és qüestionada per Carles Martí, que advoca per una renovació al capdavant de la candidatura del PSC a Madrid.

Chacón és candidata des del 2008 i anava a la llista ja el 2000. Seria el quart cop que es presenta. Les diferències es dirimiran el 14 i 15 de maig en primàries. José Zaragoza, confiava ahir que l'exministra seria la candidata. Té a favor que va obtenir el millor resultat del partit a la cambra baixa: els famosos 25 diputats del 2008. En contra, el pitjor resultat: els 8 del desembre.

Convergència,
en ple debat

CDC arribarà a la nova convocatòria electoral en ple procés intern de reformulació, que de fet ja s'ha vist en part afectat pel 26-J. El partit ha ajornat fins al mes de juliol el congrés que l'haurà de segellar, tot i que manté per al 21 de maig, en plena precampanya, la consulta del superdissabte, en què les bases decidiran si hi haurà una dissolució o una refundació. A banda d'això, també caldrà veure amb quina fórmula aniran a les eleccions, després que el 20-D hi concorreguessin com a Democràcia i Llibertat, amb Reagrupament i Demòcrates.

Tot i que, en espera d'acabar-ne de parlar, aquesta aliança semblaria ara reassegurada, CDC aspira a crear un front més ampli en què també hi hagi ERC. Els seus líders han anat insistint en les últimes setmanes en l'“oportunitat” que això suposaria, apel·lant a l'èxit de Junts pel Sí i a l'impacte que tindria una hipotètica nova victòria independentista el 26-J, però de moment no hi ha hagut contactes formals amb ERC.

El seu candidat el 20-D, Francesc Homs, està disposat a repetir, tot i que es vol sotmetre a un procés de primàries internes si sorgeix algun altre candidat. Qui està descartat que ho sigui, segons van assegurar ahir ell mateix i el cap de Junts pel Sí, Jordi Turull, és l'expresident de la Generalitat Artur Mas.

Ciutadans,
en ‘stand-by'

Ciutadans va irrompre en unes espanyoles amb un sorpasso al PP a Catalunya en nombre de vots, amb una candidatura encapçalada pel periodista Juan Carlos Girauta. En escons, va quedar a cinc, els mateixos que els populars. Fonts del partit asseguren que de moment no hi ha res decidit pel que fa al 26-J. Girauta no ha fet cap pas endavant públicament i, de fet, la formació taronja té previst celebrar unes primàries, que encara no tenen data. El procés és en mans de l'executiva.

Al PP, cap canvi

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, repetirà com a candidat del PP a Catalunya, segons va confirmar ahir la secretària d'organització de la formació, Dolors Montserrat, a RAC1. “No hi haurà cap tipus de canvi en les candidatures a Espanya”, va avisar. Els populars catalans, que van quedar a la cua el 20-D, no fan, doncs, autocrítica per aquell resultat i confien que Mariano Rajoy tornarà a guanyar els comicis.

Unió, pendent dels números

Unió, en preconcurs de creditors, decidirà en comitè de govern, un cop hi hagi convocades les eleccions, si s'hi presenta o no, tot i que el seu secretari general, Ramon Espadaler, va refermar ahir en una carta a la militància que, encara que hauria de fer una campanya molt modesta per les restriccions econòmiques, és partidari d'anar-hi per omplir el forat ideològic, i més si hi acaba havent llista conjunta independentista.

El que no s'ha aclarit encara és –un cop el líder, Josep Antoni Duran i Lleida, es va retirar definitivament de la primera línia política després de no obtenir representació el 20-D– quin o quins candidats hi podrien concórrer, ni si el mateix Espadaler podria ser un d'ells. Unió, de fet, també està en plena fase de reformulació, que en principi té fixada justament per a l'11 de juny la primera fase, com seria l'aprovació de la reforma organitzativa interna.

La CUP, abstencionista

Evidentment, la CUP, adduint coherència amb els seus plantejaments independentistes, no es presentarà a unes eleccions espanyoles. Ni tan sols té previst debatre-ho. La posició oficial és abstencionista, com el 20-D, tot i que en aquella ocasió l'exdiputat Quim Arrufat va dir que, si votava, es decantaria per En Comú Podem, mentre que Tardà demanava el vot de David Fernàndez.