EL DISCURS

“El futur polític que volem”

28/09/14 02:00 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA - ARTUR MAS I GAVARRÓ
“Quatre màximes
han guiat aquest procés: àmplies majories socials, consens polític, cerca constant del diàleg
i respecte als marcs legals”

Acabo de signar el decret de convocatòria que ha de fer possible que el proper 9 de novembre tots els catalans i les catalanes puguem pronunciar-nos sobre el futur polític que volem per al nostre país.

Han calgut grans mobilitzacions ciutadanes i molts mesos de treball fins a arribar al dia d'avui, un dia que recordarem per sempre. Va ser el novembre del 2012, quan el poble de Catalunya, mitjançant el seu vot en unes eleccions de gran participació, va formar una majoria parlamentària clarament favorable al dret a decidir. Un dret que ara ens preparem per exercir.

Des d'aleshores quatre màximes han guiat aquest procés: àmplies majories socials, consens polític, cerca constant del diàleg i respecte als marcs legals.

1. Majories socials que són fruit de les multitudinàries manifestacions populars, i sobretot de l'expressió lliure i democràtica a les urnes. Majories socials que a través del vot van configurar un Parlament amb àmplies majories polítiques a favor del dret a decidir i de trobar una solució política al nostre futur, solució que ha de ser consultada a tots els catalans i catalanes. Aquesta és la manera com s'expressen les democràcies i neixen els projectes polítics: votant. És responsabilitat dels demòcrates no negar la realitat, escoltar la veu de la ciutadania expressada a les urnes i donar sortida als compromisos electorals, que són mandats de la ciutadania que sempre cal procurar complir.

2. Consens polític que reconeix Catalunya com a nació, com a font de sobirania que mereix ser consultada sobre el seu futur. Unitat política per pactar una data, una pregunta i els marcs legals per fer possible la consulta. Unitat política en la diversitat ideològica per construir, per generar consensos. Unitat política que contrasta amb aquells a qui només els uneix la voluntat de negar, de dir que no a tot, de no presentar cap projecte ni alternativa. De no fer ni deixar fer. O fins i tot de fer-ho tot per no deixar fer res.

3. Cerca constant del diàleg per parlar i negociar. Ningú podrà negar que hem allargat la mà al diàleg en tot moment. Hem estat oberts a pactar la pregunta, la data i el marc legal. Hem estat i estem oberts a pactar les condicions per fer possible la consulta, fins al darrer moment. El que no podem, però, és caure en el
parany de l'immobilisme, vestit d'una presumpta legalitat, per no fer res. Quin contrast amb aquells estats democràtics que permeten que les nacions que els formen puguin opinar i decidir sobre el seu futur! Estats democràtics que parlen i que deixen parlar; que pacten per poder votar; i que fan servir les lleis per escoltar les persones i no per silenciar-les.

4. I finalment, respecte als marcs legals. És sota l'empara de la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 19 de setembre que signo aquest decret perquè els catalans i les catalanes puguin opinar sobre el futur polític que volen per a Catalunya. Una llei que és conseqüència de la competència exclusiva en matèria de consultes populars que defineix l'Estatut en vigor. Una llei constitucional i estatutària, que demanem que sigui respectada. Una llei que empara una consulta que ha de permetre a la Generalitat exercir la iniciativa legal, política i institucional que li pertoca i li correspon. Quina millor manera d'exercir aquesta iniciativa que a partir de conèixer l'opinió del poble de Catalunya?

Tinc l'honor de ser el 129è president de la Generalitat de Catalunya, institució creada el 1359 i que des de la primera presidència de Berenguer de Cruïlles ha estat reflex durant gairebé set segles de la voluntat d'autogovern.

Al llarg d'aquests set segles només imposicions externes han provocat la suspensió de l'autogovern. Un autogovern que la voluntat expressa del poble català sempre ha maldat per tornar a recuperar. Les nostres arrels són profundes com ho és la solidesa del nostre sentiment. Però encara són més sòlides i profundes la voluntat i la determinació de construir un país millor amb vista al futur. Un bon país. Volem votar, volem decidir i ara tenim el marc i el moment adequat per fer-ho.

A partir de la signatura del decret de convocatòria el Govern desplegarà tota la seva iniciativa per fer possible que els catalans i catalanes puguin votar. Ara és el moment de contrastar parers, de contrastar idees i propostes. Ara és el moment que cadascú ofereixi el que cregui millor per al nostre futur col·lectiu i que amb respecte a tothom pugui dir-hi la seva. Ara és el moment d'exercir la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres a les urnes, de decidir el que creiem millor per al futur, el nostre futur i el dels nostres fills i néts.

En aquesta hora gran de Catalunya, vull tenir un record especial per a totes aquelles generacions d'homes i dones que han lluitat pel nostre país i han cregut en ell. Generacions de catalanes i de catalans, d'origen, d'acollida o d'adopció, que des de fa segles, dècades o anys han fet de Catalunya una terra de democràcia, de respecte, de tolerància, de benestar i de solidaritat.

A tots els que no veureu ni viureu aquesta hora gran de Catalunya, o que la veureu i viureu d'una manera diferent, aquest decret és un homenatge que us tributem per donar-vos les gràcies i per dir-vos que sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.

I a totes les catalanes i tots els catalans que configureu la Catalunya d'avui i la del demà, aquest decret és el repte que posem a les vostres mans per decidir i construir el vostre futur. Avui s'obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya. Confio plenament que sigui a fi de bé. I us demano a tots que hi ajudeu.

Visca Catalunya!

“A tots els ciutadans espanyols”

“Vull aprofitar també aquest moment solemne per dirigir un missatge a tots els ciutadans espanyols. Catalunya vol decidir pacífica i democràticament el seu futur polític. Els llaços de germanor que ens uneixen amb la resta de pobles d'Espanya són intensos i profunds. Tenim una llarga història en comú, història que continuarà amb la voluntat de construcció conjunta de l'Europa del segle XXI. En democràcia hem de resoldre els reptes que ens ofereix el futur amb més democràcia. A ningú pot espantar que algú expressi la seva opinió amb un vot en una urna.

Aquest és el nostre compromís, així ens ho han manat una gran majoria de catalans amb el seu vot en les últimes eleccions autonòmiques. Catalunya vol parlar, vol ser escoltada, vol votar. La Catalunya que vol votar és la dels set milions i mig de persones que la componen; persones d'orígens molt diversos, moltes d'elles procedents de terres espanyoles, i de llengües també diverses. Aquesta Catalunya, terra de pas i d'acollida, terra de cultures que al llarg de segles han creuat aquest racó de la Península Ibèrica i de la Mediterrània, és la Catalunya que vol votar. I un cop Catalunya s'hagi manifestat democràticament, trobem els marcs de diàleg necessaris per construir el futur.
Un futur millor per a tots. Aquest és el nostre desig.”

(Part del discurs pronunciada en castellà)

Darrera actualització ( Diumenge, 28 de setembre del 2014 02:00 )