El 20 d'octubre ja es podrà votar

El període per votar anticipadament en la consulta serà del 20 al 25 d'octubre, però només ho podran fer els catalans a l'exterior, les persones que treballin en el dispositiu del 9-N o les que tenen mobilitat reduïda

Els estrangers que tenen dret a sufragi s'han d'inscriure prèviament

La consulta tindrà un cost de 9 milions

28/09/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Una de les urnes amb les quals es podrà votar el 9 de novembre i que construiran els presos del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). A sota un model de la butlleta Foto: ANDREU PUIG.
El webinstitucional
de la consulta ja conté
un llistat provisional
dels llocs de votació
No s'enviarantargetes censals i les dades es podran comprovar per internet o telèfon
Si alguns ajuntamentsno col·laboren, la Generalitat habilitarà
els seus edificis

El decret de convocatòria que va signar ahir el president Artur Mas especifica tots els detalls que hauran de seguir els catalans per poder votar el 9 de novembre i com s'articularà la logística de les meses, les urnes i els punts de votació.

Qui pot votar?

Tal com preveia la llei de consultes, el 9-N podran votar els majors de 16 anys; els estrangers comunitaris amb un any de residència al país i els extracomunitaris amb tres; i els catalans que viuen a l'exterior i que els últims mesos s'han hagut d'apuntar en un registre. Les inscripcions es van tancar divendres i la xifra final ha estat d'unes 2.000 persones –s'estima que hi ha 211.000 catalans que viuen a l'estranger–. Al marge d'aquest últim cas, les dades dels electors s'agafaran del registre de població de Catalana, en data 1 de juliol d'aquest 2014. Els que segur que no podran participar són els catalans que viuen a la resta de l'Estat espanyol. Aquesta opció es va desestimar
per qüestions logístiques.

Què cal fer per votar?

Tant els estrangers com els catalans a l'exterior encara hauran de fer un tràmit més per poder votar el 9-N, mentre que per a la resta no caldrà. Els immigrants hauran de demanar que volen participar en la consulta i ho hauran de fer presencialment, de l'1 al 7 d'octubre, a les comissions de seguiments, uns òrgans de control que s'habilitaran en cada territori. Per la seva part, els que viuen a l'exterior, també de l'1 al 7 d'octubre, han de reclamar una presol·licitud de votació anticipada per dipòsit –la Generalitat els enviarà un correu electrònic.

Com es pot
comprovar el cens?

A partir del 10 d'octubre apareixerà una llista provisional amb les dades dels votants, en què cadascú podrà comprovar si la seva informació és correcta –el 16 d'octubre ja serà definitiva–. Aquestes dades es podran consultar al lloc web www.gencat.cat/governacio/consulta/rparticipants, al telèfon d'atenció ciutadana 012 o a les oficines municipals dels ajuntaments. La Generalitat calcula que al final el cens serà d'uns 5,5 milions de persones.

Com es podrà votar?

Hi haurà la votació presencial ordinària i l' anticipada per dipòsit. L'habitual és farà el 9 de novembre, entre les nou del matí i les vuit del vespre, mentre que el període per a l'anticipada serà del 20 al 25 d'octubre. En aquest cas, però, cal especificar que no tothom podrà votar prèviament, és a dir, no funcionarà com una elecció tradicional i el vot per correu. En la consulta només ho podran fer els catalans que visquin a l'estranger permanentment o que hi estiguin provisionalment; els presos; les persones amb dificultats físiques per arribar als col·legis; els que tinguin una cita hospitalària la setmana del 9 de novembre o aquells treballadors mobilitzats el dia de la votació com ara per exemple els policies, els membres dels equips d'emergència o el personal de centres penitenciaris, entre d'altres. Aquests ciutadans, que hauran de fer una presol·licitud entre l'1 i el 7 d'octubre, podran votar en punts habilitats a l'estranger; a les comissions de seguiment del seu territori o als centres penitenciaris. A aquells que tinguin la mobilitat reduïda, se'ls anirà a buscar el sufragi a casa.

On es podrà votar?

Aquest és un dels grans dilemes que té el Departament de Governació, sobretot en aquells municipis –com Badalona o Castelldefels– en què la col·laboració de l'equip de govern serà nul·la. Ahir es va posar en marxa el web institucional de la consulta –http://9nconsulta2014.cat– amb un apartat perquè la gent pugui veure a quins col·legis podrà anar. Simplement posant el nom de la població i el codi postal, ja apareix tota la llista. Però s'ha de tenir en compte que les dades són provisionals i corresponen a alguns dels punts de votació de les últimes eleccions. El govern creu que no variaran gaire per al 9-N, tot i que els ajuntaments tenen fins al proper 7 d'octubre per comunicar quins edificis proposen per ubicar-hi els col·legis. El 12 d'octubre, com a màxim, Governació ha de publicar tota la relació de llocs. Es calcula que hi haurà més de 2.000 punts per votar i entre 5.000 i 6.000 urnes, mentre que en els darrers comicis catalans hi va haver 2.718 col·legis i 8.130 meses electorals.

En aquelles ciutats on els consistoris no vulguin cedir cap local, està previst que la Generalitat utilitzi les seves instal·lacions.

S'enviarà targeta
censal als domicilis?

No. Totes les comprovacions s'hauran de fer via telemàtica, al 012 o als ajuntaments. Si s'hagués optat per enviar les targetes censals als domicili, els costos haurien estat molt elevats, prop de dos milions.

Com es constituiran les meses?

La Generalitat serà l'encarregada de fer el sorteig dels membres de les meses. Un cop se'ls hi hagi comunicat als implicats, tindran un termini de cinc dies per si volen renunciar-hi. A diferència de la resta d'eleccions, no hauran d'esgrimir cap motiu de força major i no seran multats. Llavors s'iniciarà un nou tràmit per poder trobar un substitut. Les meses sempre hauran de tenir, com a mínim, la presència de dues persones.

Cobrarà la gent que vagi a les meses?

Sí. El president cobrarà 70 euros i el gestor, 62. En aquest aspecte, la Generalitat calcula que s'haurà de gastar 1,5 milions d'euros.

Les entitats formaran part del dispositiu?

Les organitzacions socials o professionals interessades a formar part del procés de la consulta han de presentar una sol·licitud a la comissió de control fins al 13 d'octubre. Segons el decret, aquestes associacions podran accedir lliurement als punts de votació, estar presents en la constitució de les meses o en el procés de recompte. Per la seva part, els ajuntaments també tindran un paper destacat en aquest camp. Al marge dels
col·legis electorals, hauran de gestionar la votació del 9-N dins del seu àmbit territorial, i un coordinador haurà de supervisar les activitats administratives i logístiques necessàries.

Com seran les
paperetes i les urnes?

Les paperetes seran en català i en castellà, i a l'Aran, també en aranès. Ahir mateix el govern va encarregar al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), a Lleida, la impressió de les butlletes i també la fabricació de les urnes, que seran de cartró. Aquest dispositiu és habitual en països com ara el Canadà i els Estats Units i ajuda a abaratir-ne els costos, perquè les de metacrilat són més cares i cadascuna costa entre 30 i 40 euros. En un primer moment, s'havia previst aquest últim escenari i el cost de l'operació era d'uns 84.000 euros. Un cop disminuïda aquesta partida, es preveu que el govern es gasti 195.000 euros en el subministrament de material per a aquell dia, que comporta paperetes, sobres, urnes, cabines, etcètera.

Quins són els òrgans de control?

L'organisme principal, segons es preveu en la llei de consultes, és la comissió de control, que seria l'equivalent a la junta electoral. La seva missió és vetllar pel bon funcionament de les votacions i estarà composta per set membres, que han de ser juristes i politòlegs de reconegut prestigi. Aquest dimecres el ple ha d'escollir-los a proposta dels grups parlamentaris, que tenen fins dilluns per presentar els candidats. Però si, finalment, pel que fos, aquest ens no es pogués constituir –per exemple si el TC hagués tombat la consulta– la mateixa norma estipula que les seves funcions les assumiria la comissió de control de les iniciatives legislatives populars, que ja està en marxa des de l'any 2006.

Per sota d'aquesta entitat es bastiran uns altres òrgans de caràcter territorial, les comissions de seguiment. Seran set i controlaran les zones de l'Alt Pirineu i l'Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Tarragona. En aquest cas, els components han de ser nomenats tres dies després de la convocatòria del referèndum i a través d'un decret del president. Són cinc membres a cada comissió territorial, que estan proposats pel Consell de l'Advocacia, el Col·legi de Politòlegs de Catalunya, el Consell de Governs Locals i el mateix executiu.

Quant costa el 9-N?

La memòria econòmica que s'inclou en el decret detalla que la consulta del 9-N tindrà un cost de prop de 9 milions d'euros. Entre les partides més elevades figuren els tres milions d'euros de la gestió informàtica i els 195.000 euros de material. A
això se li ha de sumar una bestreta que s'avançarà als ajuntaments de 4,7 milions per pagar els membres de les meses, els representants de l'administració, la Policia Municipal i la seguretat i el personal col·laborador.

Els pressupostos de la Generalitat del 2014 ja incloïen una consignació de cinc milions d'euros per a la consulta, tot i que el govern va deixar clar que era ampliable, tal com ara s'ha comprovat. El cost d'aquesta convocatòria és més econòmic en comparació a d'altres. Per exemple, la de l'Estatut va costar uns 15 milions d'euros, tot i que en aquell cas la Moncloa va contribuir-hi amb sis milions d'euros. Aquest cop, el govern català haurà d'assumir tots els costos.

Quan comença
la campanya?

La campanya comença avui i finalitza el 9-N –no hi ha dia de reflexió–. CiU ja té actes per avui i ERC presentarà dilluns el seu material de campanya, encara que està previst que el pes de les activitats vagi a càrrec de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, amb un porta a porta a totes les llars catalanes. A més, dilluns l'ANC dóna el tret de sortida a una sèrie de xerrades per dialogar sobre el “país que volem”.

5,5
milions
de persones calcula la Generalitat que configuraran el cens definitiu que podran votar en el referèndum
2.000
catalans que viuen a l'estranger s'han apuntat al registre previ per poder votar el 9 de novembre
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de setembre del 2014 02:00 )