La consulta sobre la independència

Francesc Pau i Vall

• 29/08/2014 La funció pública
• 23/07/2014 La monarquia parlamentària

Espanya té un problema greu de fa més de cent anys. Aquest problema és Catalunya i, entre altres causes, per la política que es fa des de l'Estat, el problema s'ha anat agreujant. Si una part molt significativa del poble de Catalunya, l'Onze de Setembre del 2013 va ser capaç de fer una cadena humana de quatre-cents quilòmetres, al llarg de tota la costa del país i aquest darrer Onze de Setembre del 2014 entre cinc-centes mil persones, segons la delegació del govern de l'Estat i un milió vuit-centes mil, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, han estat capaces de fer una concentració en forma de V per demanar la independència o el dret d'autodeterminació, que ara en diuen dret a decidir, els governants d'Espanya haurien d'adonar-se que tenen un problema greu.

El PP fins ara s'ha pronunciat en el sentit que l'única via possible és que els partits catalans promoguin una reforma constitucional. El problema és que els diputats catalans que ho podrien proposar són menys que la resta de diputats espanyols i per tant la majoria sempre s'imposarà a la minoria, la reforma no es farà i el problema seguirà existint. En aquest mateix sentit els catalans som una minoria dins de l'Estat i si en el marc espanyol votem una qüestió que no tingui el vistiplau de la resta de l'Estat sempre perdrem. D'altra banda, el PSC i el PSOE parlen d'una reforma federal de la Constitució, malgrat que l'estat autonòmic pot ser qualificat com una mena d'estat federal, ja que no hi ha un model únic d'estat federal sinó que cadascun té similituds i diferències amb els altres estats federals. Són estats federals, entre d'altres, els Estats Units, Alemanya i Mèxic i la seva organització institucional és molt diferent. Per tant, més enllà de nominalismes, caldria que el PSC i el PSOE concretessin molt més les reformes constitucionals que proposen. Des de determinades posicions polítiques es reclama que a Catalunya, seguint formant part de l'Estat espanyol, se li respecti la seva identitat diferenciada, la seva llengua, es doti d'un sistema de finançament anàleg al concert basc o navarrès i pugui participar de forma efectiva en el procés d'adopció de les decisions que afecten el conjunt de l'Estat, mitjançant una autèntica cambra de representació territorial.

Des de les posicions sobiranistes,
emparats en la legitimitat que els atorga un alt percentatge de diputats al Parlament de Catalunya, es reclama que es faci una consulta, en realitat un referèndum d'autodeterminació, sobre si la ciutadania de Catalunya vol o no la independència respecte d'Espanya. En tot cas, la pregunta, que varen acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, amb dues respostes que es poden encadenar o no, és confusa. Caldria que la pregunta fos meridianament clara i hauria de tenir diverses possibles respostes, per tal que els catalans i catalanes poguessin expressar la seva voluntat real lliurement perquè si no es limita que puguin optar, legítimament, per altres posicions. Les possibles respostes haurien de ser si es vol un estat independent, un estat federal o mantenir l'actual estat autonòmic, o fins i tot un estat unitari, perquè d'acord amb les enquestes d'opinió hi ha forces polítiques catalanes que proposen altres opcions d'organització territorial i sobre aquestes opcions cal que la ciutadania s'hi pugui pronunciar lliurement.

De tota manera no sembla que la consulta es pugui arribar a fer perquè el Govern espanyol ja ha dit que no ho permetrà. En qualsevol cas cal que des de les posicions sobiranistes s'expliqui a la ciutadania, titular de la sobirania en democràcia, quin és el full de ruta: primer el Parlament aprovarà la llei de consultes, que serà, presumiblement, impugnada i suspesa pel Tribunal Constitucional. El president de la Generalitat convocarà la consulta, convocatòria que també serà, presumiblement, impugnada i suspesa. En aquest sentit, des de la fiscalia ja s'ha manifestat que la Generalitat no té competència per convocar una consulta o referèndum d'aquest tipus. En conseqüència, com ha insinuat el president de la Generalitat en el debat de política general, sembla que es convocaran, legítimament, unes eleccions, que previsiblement tindran caràcter plebiscitari, perquè com vol part del govern la consulta s'ha d'ajustar a la legalitat. Si de les eleccions en sortís una majoria sobiranista, es faria una declaració unilateral d'independència? S'ha previst quina resposta donaria l'Estat a aquesta eventual declaració d'independència? Cal que la ciutadania, que és de qui deriva el poder, conegui quines alternatives proposen els dirigents sobiranistes quan l'Estat digui no.

Des de les posicions sobiranistes
es diu, amb encert, que la via de la reforma constitucional és molt difícil de seguir perquè cal la col·laboració dels partits espanyols, però cal remarcar que seguir la via de la declaració unilateral d'independència és encara molt més difícil de seguir, perquè té l'oposició frontal de la gran majoria de partits espanyols. En qualsevol cas és precís iniciar un procés de negociació, perquè si no el problema que té Espanya no se solucionarà, sinó que s'anirà agreujant progressivament.