Política | La qüestió catalana Els antecedents judicials

Les resolucions del Constitucional impedeixen de fet les convocatòries amb perfil de referèndum

Un mur per a les consultes polítiques

Edició impresa Política | 28/09/2014 - 00:00h

José María Brunet
Madrid




ÀLEX GARCIA / DANI DUCH / PEDRO MADUEÑO / ARXIU

El Tribunal Constitucional (TC) s'ha pronunciat en diverses sentències sobre les consultes. I ho ha fet col·locant sempre barreres infranquejables. El seu criteri és que la Constitució va preveure que els referèndums s'haguessin de celebrar per decisió de l'Estat, no de les comunitats autònomes. I això a causa de la seva concepció de la sobirania, que atribueix al conjunt del poble espanyol i, per tant, no és divisible. En tot cas, l'alt tribunal estableix una nítida diferència entre consulta i referèndum, en especial en la sentència del juny del 2010 sobre la reforma de l'Estatut. I ho fa reblant el clau: una comunitat autònoma pot consultar sobre matèries que siguin de la seva competència, però no pot fer-ho sobre aquelles que estiguin atribuïdes a l'Estat. Aquest seria el cas de l'organització territorial, tal com defensa el Govern central. Aquesta distinció no es va formular per primera vegada en la sentència de l'Estatut, però sí per primer cop d'una manera especialment rotunda i clara. A partir d'aquí, la síntesi d'aquella sentència del Constitucional i dels seus antecedents.

LA SENTÈNCIA DE L'ESTATUT

El referèndum, sempre estatal

La sentència sobre l'Estatut afirmava en el seu fonament jurídic número 69 que la competència atribuïda a la Generalitat per convocar consultes s'havia d'entendre referida a les qüestions del seu àmbit competencial. Per al TC, una comunitat autònoma en cap cas no pot consultar sobre competències de l'Estat. D'aquesta manera va salvar l'article 122 de l'Estatut, sobre consultes populars, amb una clàusula interpretativa. Si s'interpreta d'aquesta manera -sostenia el TC- "la competència per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, la realització i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de les seves competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, atribuïda a la Generalitat per l'art. 122 de l'EAC -sigles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya-, és perfectament conforme amb la Constitució, en el ben entès que l'expressió 'qualsevol altre instrument de consulta popular' no comprèn el referèndum".

LES CLÀUSULES DE TANCAMENT

L'Estat, omnipresent

La decisió del Constitucional, per tant, estrenyia el pas per a una possible regulació autonòmica de la matèria. En definitiva, no és possible que una comunitat autònoma reguli res relatiu a un referèndum, perquè és una cosa diferent a una consulta. La sentència deia que la reserva competencial a favor de l'Estat "no pot limitar-se a l'autorització estatal per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, sinó que ha d'estendre's a la sencera disciplina d'aquesta institució, això és, al seu establiment i regulació". La competència estatal, per tant, és plena pel que fa a tots aquests aspectes.

En el fonament jurídic 147, d'altra banda, la sentència del Constitucional sobre l'Estatut deixava clar que l'article 92.3 de la Carta Magna reserva a una llei orgànica estatal la regulació de "les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes a la Constitució". Aquest passatge es referia a la legalitat que sigui el president de la Generalitat qui convoqui el referèndum sobre la mateixa reforma estatutària. El TC ho va aprovar, sempre que constés la prèvia autorització de l'Estat, després del corresponent debat del text a les Corts i es convoqués en nom del Rei.

EL PRÒLEG DECISIU

El fre al pla Ibarretxe

Els obstacles posats a la sentència de l'Estatut tenien el seu antecedent més rellevant en la decisió del mateix TC sobre el pla Ibarretxe. El Govern central el va voler tallar de soca-rel, fins i tot abans que es convertís en un text legal. El Constitucional es va plantar en primera instància, perquè considerava que s'havia de permetre almenys la capacitat de proposta del Govern i el Parlament bascos. Però aquesta decisió del TC va irritar el Govern central, llavors presidit per José María Aznar. Queden per a la història de la institució les conseqüències internes d'aquells debats. Però el fet és que al mateix TC sempre s'ha considerat que aquella negativa li va costar al magistrat conservador Vicente Conde, decisiu en la resolució, no ser elegit president de la institució. Quatre anys més tard, en tot cas, el TC sí que va anul·lar el pla Ibarretxe, una vegada convertit en proposta formal.

LA DESTRALADA MÉS ROTUNDA

La negativa a Euskadi

Quan el pla Ibarretxc es va aprovar al País Basc, l'Advocacia de l'Estat va anar al gra. Aquesta vegada l'afer no podia passar el filtre, sobretot quan les Corts ja li havien donat un no rotund al lehendakari, que va comparèixer en un ple del Congrés per defensar la seva proposta. En ella se subratllava que el poble basc seria consultat per decidir el seu futur en absència de violència.

La sentència del TC va concloure que la consulta que es pretenia celebrar a Euskadi era, en realitat, un referèndum, ja que es cridava al cos electoral basc, i resultava irrellevant el proclamat caràcter no vinculant. La convocatòria -sostenia la decisió- "no pot emparar-se en genèriques potestats implícites vinculades al principi democràtic, en entrar aquestes en col·lisió amb competències expressament atribuïdes a un altre ens, com ocorre en el present cas amb la qual a l'Estat atribueix l'article 149.1.32 de la Constitució". Aquest precepte és el que reserva de manera exclusiva per a l'Estat la competència sobre convocatòria d'un referèndum.

LA DECLARACIÓ SOBIRANISTA

El TC demana ara diàleg

Amb aquests antecedents, el Govern central va decidir impugnar la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya el 2013. De nou, el Tribunal Constitucional va negar que pugui reconèixer-se una sobirania diferent de la que té com a titular el conjunt del poble espanyol. Sobre això, la decisió recordava el que s'havia resolt sobre el pla Ibarretxe, i afirmava que, com va dir llavors per a un supòsit que "presenta aspectes de similitud amb el que ara ens ocupa, aquest subjecte" (el poble basc en un cas, i el català en l'altre), "no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació constituïda en Estat", ja que "la Constitució parteix de la unitat de la Nació espanyola, que es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, els poders del qual emanen del poble espanyol en què rau la sobirania".

El matís va ser que el Constitucional va efectuar una crida al diàleg. La decisió deia que el dret a decidir pot interpretar-se com "una aspiració política a la qual només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional".

El Tribunal Constitucional, en resum, va dir que cadascú pagués els seus neulers, que el seu paper és examinar l'adequació de les propostes a la Constitució espanyola, però no suplantar institucions i forces polítiques en la recerca de solucions. I, com llavors, encarem estem igual, en espera.