LA CRÒNICA

Compte enrere sense àrbitre

28/09/14 00:00 XAVI AGUILAR
Un marcador electrònic a la plaça Sant Jaume mostra el temps fins la consulta. Foto: ANDREU PUIG.

En una cerimònia que recordava el suport que reben els futbolistes abans d'un partit decisiu, centenars de persones van acompanyar l'entrada dels polítics al Palau de la Generalitat amb ovacions, senyals d'ànim i crits de suport a la independència. Artur Mas, que excepcionalment va passar la nit a la Casa dels Canonges, no va sentir directament el caliu del poble fins més d'una hora després, quan, un cop signat el decret, va sortir a la plaça Sant Jaume per saludar els presents. Se'l reclamava al balcó, però va aparèixer (encertadament) a peu de carrer, per a decepció de la majoria. Llavors, però, la sensació entre els convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural era que el partit (la lliga, encara no) s'havia guanyat una estona abans. Així doncs, els assistents van mostrar el seu suport al president, que, acompanyat d'Oriol Junqueras i la presidenta del Parlament, va repetir el lema que penja en el seu despatx: Cap fred, cor calent, puny ferm i els peus a terra.

Entre tots dos moments, la plaça va viure una jornada de transistors. A manca de pantalles gegants o megafonia, no hi havia cap altra manera de saber què passava al Palau. Algú va fer un crit de “Ja ha signat!” que, com si d'un gol a Espanya es tractés, va anar seguit d'una ovació general observada per la mirada atònita dels pocs turistes que cabien a la plaça. No tots, però, estaven sorpresos: “Nosaltres som molt fans del Barça i, pels crits a l'estadi al minut 17:14, fa temps que n'estàvem al cas”, deien una parella de xinesos de 28 anys, que a la tarda tenien previst anar al camp.

Una altra eina imprescindible per a molts va ser el mòbil. Mentre s'esperaven els discursos de Muriel Casals i Carme Forcadell, els grups de Whatsapp bullien amb les imatges del decret signat i les xarxes socials s'omplien d'imatges de les estelades, senyeres i pancartes que onejaven al cel. En algun moment, però, a algú se li va ocórrer aprofitar l'urna gegant instal·lada en una cantonada per fotografiar-se fent veure que ja votava, emulant els que a Pisa juguen amb l'efecte òptic per sostenir la torre inclinada. A partir de llavors, un reguitzell de persones s'hi van afegir.

Les responsables de l'ANC i d'Òmnium van inaugurar un marcador electrònic amb un compte enrere fins al 9-N. Van agrair la feina de polítics i ciutadans que han permès arribar fins a aquest punt, amb menció especial “als socialistes que han contribuït que ciutats com Tarragona, Badalona, Sabadell o Terrassa hagin donat suport a la consulta”. Forcadell va demanar voluntaris per a la campanya del Sí-Sí, però a les taules per inscriure'ls no hi havia gaire activitat: “Aquí, la majoria de la gent ja ho són.”

El rellotge continua descomptant segons, però tot fa pensar que caldrà tornar a l'acció abans que arribi a zero: “El dia que se'ns prohibeixi la consulta, tothom ha de ser als ajuntaments a les set de la tarda”, proposava la presidenta de l'ANC. Ponderant el marcador del compte enrere amb la impaciència per votar, algú va reclamar “Àrbitre, l'hora!” com per evitar que l'Estat tingués temps de desautoritzar el decret. El problema, però, no són els 42 dies que falten, sinó que aquí no hi ha àrbitres imparcials.

Darrera actualització ( Diumenge, 28 de setembre del 2014 00:00 )