LA CLAU

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

El cavall de Troia

DIUMENGE, 28 DE DESEMBRE DEL 2014

La visita recent de Pablo Iglesias a Catalunya ha produït coïssor en el dividit front independentista, sobtadament unit davant el seu nou enemic exterior. Ahir, Josep Rull (CDC) va sintetitzar aquest estat d'ànim col·lectiu al definir Podem com a "cavall de Troia" antisobiranista. El genet d'aquest equí que galopa en les enquestes ratifica a EL PERIÓDICO que el referèndum sobiranista no té lloc en la Constitució, però advoca per un «procés constituent» que permeti discutir democràticament de "tot", inclosa la independència.

De les tres forces espanyoles amb opcions de governar, només Podem recolza la consulta que anhelen molts catalans. ¿Per què el sobiranisme el percep llavors com una amenaça? Doncs perquè la seva irrupció  sacseja alhora el tauler polític espanyol i català, on les peces estaven perfectament disposades per acumular les forces de l'independentisme, captar indecisos i desmobilitzar refractaris.

El fracàs de l'Estatut, fruit de les intrigues del PP i la passivitat del PSOE, ha alimentat la idea que Catalunya no trobarà mai encaix a Espanya, governi qui governi. Que aparegui un tercer en joc, aliè al previsible establishment bipartidista, debilita aquest pressupòsit.

Fins i tot amb matisos, CiU i ERC anteposen la independència als drets socials, argüint que només la primera garantiria els segons. Podem, per contra, situa en peu d'igualtat la sobirania nacional i la ciutadana, passió i raó.

Davant la crisi, les desigualtats i la corrupció, el nou país que vindica l'independentisme connecta amb una idea, la del canvi de règim, que el Partit dels Indignats abandera amb més convicció i moltes menys hipoteques.

Els altres catalans

Iglesias apunta al cor metropolità de Barcelona, avui molt castigat per la crisi, fidel a Felipe González als 80-90 i abstencionista en les autonòmiques. Si vota la Catalunya immune a l'imaginari sobiranista, potser les anomenades plebiscitàries deparin sorpreses. El cavall de Troia, en tot cas, no seria Podem, sinó aquests altres catalans que, recordem-ho, també tindrien dret a decidir
.