POLÍTICA
BARCELONA - 29 gener 2019 2.00 h

El Suprem s’escuda en el Consell per la República

 El tribunal torna a denegar la llibertat als nou presos polítics perquè sosté que hi ha “més risc de fuga” per les “estructures de poder” a l’exterior

 Nega la similitud amb el cas del líder kurd adduint que “no es persegueixen idees”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
El PDe­CAT i ERC pre­gun­ten per la “cam­pa­nya” del govern en el judici

Tot i que el sis­tema penal espa­nyol recull el prin­cipi d’impu­tació necessària, pel qual uns fets pre­sump­ta­ment delic­tius s’han d’atri­buir de manera deta­llada a una per­sona en con­cret, en el cas dels nou pre­sos polítics, el Tri­bu­nal Suprem insis­teix a dene­gar-los la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal perquè altres com­panys pro­ces­sats van optar per l’exili. Con­cre­ta­ment, els set magis­trats que jut­ja­ran els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, en una reso­lució difosa ahir, asse­gu­ren que s’ha incre­men­tat el risc de fuga i el de rei­te­ració delic­tiva, perquè –en parau­les del pre­si­dent i ponent Manuel Marc­hena– “és un fet notori que fora de l’Estat espa­nyol hi ha infra­es­truc­tu­res de poder [ho escriu en cur­siva] orga­nit­za­des al ser­vei d’aquells pro­ces­sats que s’han sos­tret a la crida d’aquesta sala”. És a dir, el Con­sell per la República.

Pel magis­trat Marc­hena, el perill es manté des que el 26 de juliol del 2018, amb el suport de la fis­ca­lia, van dene­gar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics, tot i que ja superen l’any tan­cats, ja que van qua­li­fi­car de molt greu “la situ­ació en rebel·lia” de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i qua­tre excon­se­llers, així com el fet de la “insistència en el procés inde­pen­den­tista al marge de les vies legals”, sense atri­buir-la a ningú en con­cret.

El Suprem no només cas­tiga els pre­sos polítics per la decisió per­so­nal dels exi­li­ats, sinó també pels actes del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, i del pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, d’anar-los a veure. “Algu­nes auto­ri­tats del govern i del Par­la­ment català s’han des­plaçat per anar a veure aques­tes per­so­nes que for­men part d’aquesta infra­es­truc­tura, que també estan pro­ces­sa­des en aquesta causa i decla­ra­des en rebel·lia”, sosté la sala.

Per jus­ti­fi­car la presó pre­ven­tiva dels líders polítics i soci­als, el magis­trat Marc­hena fins i tot posa en dubte la capa­ci­tat dels agents de la poli­cia espa­nyola per poder-los con­tro­lar i, així, des­carta altres mesu­res menys greus com ara la vigilància telemàtica i la firma judi­cial, dema­nada per les defen­ses. “La pro­xi­mi­tat res­pecte a la fron­tera i les faci­li­tats de trànsit entre països de la UE revela la més que limi­tada capa­ci­tat de reacció dels cos­sos i for­ces de segu­re­tat de l’Estat davant un intent de fuga dels pro­ces­sats.” El pre­si­dent del tri­bu­nal, però, s’oblida de recor­dar que cap dels pre­sos polítics va per­pe­trar cap intent de fuga, i que es van pre­sen­tar davant del jutge ins­truc­tor Pablo Lla­rena, alguns en dues oca­si­ons, tot i saber que des de Madrid ja s’anun­ci­ava el seu empre­so­na­ment. També es des­carta la petició de la defensa de Quim Forn que durant el judici esti­guin en un cen­tre de règim obert perquè la llei no ho recull.

Final­ment, el Suprem també des­carta que se’ls pugui equi­pa­rar amb el cas del líder opo­si­tor kurd Sela­hat­tin Demir­tas, empre­so­nat a Tur­quia, sobre el qual el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) va dic­ta­mi­nar recent­ment que la seva situ­ació era injusta perquè les reso­lu­ci­ons eren genèriques i vul­ne­ra­ven els seus drets. El pena­lista Jordi Pina va expo­sar aquesta situ­ació del polític kurd per dema­nar la lli­ber­tat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Paral·lela­ment, ahir es va anun­ciar que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha tor­nat a ajor­nar la seva res­posta a la petició de lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal feta per l’advo­cat Andreu van den Eynde per a Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, adduint la reso­lució del TEDH en el cas Demir­tas. El supo­sat motiu, s’indica, és no inter­fe­rir en el judici, mal­grat que la res­posta arribi massa tard.

El magis­trat Marc­hena va aju­dar el Cons­ti­tu­ci­o­nal a sor­tir-se’n asse­gu­rant que “la sala sí que com­pleix les exigències del tri­bu­nal euro­peu de moti­var les reso­lu­ci­ons”. Hi afe­geix que el líder kurd és “opo­si­tor”, men­tre que els encau­sats cata­lans “són polítics inte­grats en el govern de la comu­ni­tat autònoma, assu­mien ser el màxim repre­sen­tant de l’Estat i la seva veu no va ser silen­ci­ada”. I clou: “La ide­o­lo­gia que amb tanta legi­ti­mi­tat democràtica pro­fes­sen els recur­rents sosté l’actual govern autonòmic i és pre­sent en les seves ins­ti­tu­ci­ons.”

I men­tre tot­hom espera que el Suprem fixi la data del judici –la set­mana pas­sada ja va dema­nar a Inte­rior que volia els pre­sos polítics a par­tir del 5 de febrer– i els tes­ti­mo­nis i les pro­ves que s’accep­ta­ran, el govern del PSOE ha obert una nova polèmica asse­gu­rant que ini­ciarà una “cam­pa­nya” per desac­ti­var pre­sump­tes notícies fal­ses que es difo­nen des d’enti­tats sobi­ra­nis­tes. El por­ta­veu del PDe­CAT al Senat, Josep Lluís Cle­ries, piu­lava ahir que han exi­git la com­pa­rei­xença de la secretària d’estat de l’Espa­nya Glo­bal, Irene Lozano, que va anun­ciar la cam­pa­nya durant el judici al Suprem. El dipu­tat d’ERC al Congrés Joan Tardà també va dema­nar la com­pa­rei­xença de Lozano i va pre­sen­tar una bate­ria de pre­gun­tes, com ara: “En què con­sis­tei­xen aques­tes cam­pa­nyes de desin­for­mació? El govern espa­nyol con­si­dera ètic dedi­car temps, diners i per­so­nal a convèncer el món de la seva visió par­cial dels fets?”

Fora de l’Estat espanyol hi ha estructures de poder al servei d’aquells que s’han sostret a la crida d’aquesta sala
Autoritats del govern i del Parlament han anat a veure persones integrants d’aquestes infraestructures i en rebel·lia
Aquí no existeix la persecució d’idees ni es criminalitza cap ideologia
Manuel Marchena
PRESIDENT DE LA SALA PENAL DEL TS

L’expresident Puigdemont accepta ser testimoni

L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas va comunicar ahir al Suprem que l’expresident Carles Puigdemont està disposat a declarar com a testimoni en el judici, tal com ha demanat algun dels processats, a través de videoconferència, des d’una seu judicial de Bèlgica, on està exiliat. Puigdemont “es compromet a dir la veritat i renuncia expressament al dret a no declarar, que en el seu cas l’empararia com a investigat”, sosté el comunicat a l’alt tribunal.

Fonts properes al Suprem, però, han avançat que la declaració de l’expresident de la Generalitat serà finalment descartada, així com la de la líder d’ERC, Marta Rovira, ja que els invalida la seva condició d’“acusats” en el mateix procediment. Altres juristes sostenen que, retirades les euroordres d’extradició, és qüestionable que es pugui adscriure aquesta etiqueta als dos exiliats. Quant als processats per l’1-O en altres tribunals i sol·licitats per les defenses com a testimonis al Suprem, com és el cas del major Josep Lluís Trapero, tenen la protecció de l’investigat i poden no respondre preguntes que els perjudiquin, prerrogativa que ara descarta Puigdemont.