AL CONTRAATAC

Jordi Évole

JORDI ÉVOLE

Periodista

Ens faran tornar bojos

@jordievole

Ens faran tornar bojos

J M PRATS

Pedro Sánchez i Albert Rivera, després de la signatura del pacte entre el PSOE i Ciutadans per a la investidura.


DILLUNS, 29 DE FEBRER DEL 2016

Ens faran tornar bojos. I tant és que siguis d’esquerres, de dretes, independentista o tot al contrari. Resulta que no hem parat de votar per aclarir les coses, i no hi ha qui s’hi aclareixi. Tots sabem que quan no hi ha majories absolutes hi ha la possibilitat de pactar, i que pactar és cedir. Però cedir no pot ser cedir el pas a qualsevol cosa perquè et convé. Algun stop s’hi deu haver de posar... ¿Què és més important la conveniència o la coherència? La gent vota un partit perquè confia en les seves promeses, i espera que per a aquest partit el que convé sigui ser coherent. Doncs aquesta evidència, tan fàcil d’entendre, segueix sense estar de moda. Aquesta temporada d’hivern se segueix imposant la incoherència. I es pot trobar en molts colors polítics.
    Ja sé que la incoherència és patrimoni de la humanitat. Però la dels polítics no és igual que la dels altres. Almenys, és diferent perquè la seva la paguem a escot, entre tots. Quan veig socialistes reclamar un pacte amb el PP perquè segueixi manant Rajoy, em sembla incoherent i difícil d’entendre. Quan veig que Ciutadans i PSOE pacten per buscar la investidura de Pedro Sánchez malgrat no sumar suficient suport per formar govern, em sembla incoherent i difícil d’entendre. No m’estranya que amb aquesta investidura més d’un s’esquinci les vestidures. Tots els partits parlen del canvi, però no canvia res. Bé, sí. La cara dels ciutadans que esperaven que les eleccions servissin perquè hi hagués canvis i no una infinitat de negociacions infructuoses. Aquests ciutadans comencen a fer mala cara, cara de frustració.


Independència i sou

Però aquí, a Catalunya, també n’hi ha per sucar-hi pa. La incoherència no té fronteres. Alguns diuen que ja han desconnectat d’Espanya, però no es nota. Ha arribat abans la incoherència que la independència. Només un exemple, el de l’alcalde de Girona: Albert Ballesta. Aquest senyor, que és convergent, ha volgut pactar amb el PP i Ciutadans un augment del seu sou. ¿Però Convergència no és independentista? ¿Què fa un convergent intentant pactar amb partits que ni accepten un referèndum? I als que consideren que no s’ha de barrejar, que la independència i el sou no tenen res a veure, els pregunto: ¿N’esteu segurs? Quan els independentistes llancen el missatge que amb una Catalunya separada les coses aniran millor, m’agradaria entendre que significa que els polítics no intentaran apujar-se la paga en època de crisi. Segons Ballesta, la seva pretensió no era cobrar més, sinó augmentar el salari de l’alcalde, sigui qui sigui. Per prestigiar el càrrec, vaja. ¿La pasta dóna prestigi? Conec molta gent que té bastants menys diners i que, segons la meva opinió, té bastant més de prestigi. Fins i tot més coherència.