ARTICLES
29 febrer 2016 2.00 h

LA GALERIA

Francesc Ferrer i Gironès

JOSEP M. LOSTE

L'homenatge amb motiu del desè aniversari de la mort de Francesc Ferrer i Gironès, el passat 18 de febrer al saló de descans del Teatre Municipal de Girona, va ser un acte senzill, però, alhora, esplèndid i molt reeixit. No hi ha dubte que el personatge s'ho valia. De fet, considero que personalitats com Francesc Ferrer i Gironès no haurien de morir mai.

Va ser una figura clau en el pensament polític i cívic contemporani de Catalunya

Francesc Ferrer i Gironès era un excepcional catalanista. Un independentista de pedra picada. El seu llibre La persecució política de la llengua catalana és una obra de referència en el pensament català que, malauradament, encara és ben actual. Francesc Ferrer va ser una persona que des de fa molts anys, des de finals del franquisme fins a la seva mort va lluitar d'una forma aferrissada i coherent a favor de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Al principi de la Transició, com a senador de l'Entesa pels Catalans, es va convertir en el “senador en defensa de la llengua”, més endavant va ser diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament de Girona. Si no hagués mort, el 2006, molt probablement hauria arribat a ser l'alcalde de Girona, l'alcalde de la magnífica Florència Català. Ferrer sempre va ser fidel a Catalunya i la llengua catalana, però també va ser una persona que va defensar amb fermesa i efectivitat el conjunt de les comarques gironines. Va ser un gran català i un gran gironista que va anar més enllà de la ciutat dels rius per fer un gran servei, polític, lingüístic, econòmic i cultural a tota la demarcació de Girona (als 221, ara 222, municipis i les 8 comarques). Francesc Ferrer i Gironès es mereixeria que se li fes cada any un homenatge. El més important és que avui en dia hem de seguir bategant a favor de les seves idees, en un combat cívic per la llengua i la nació catalanes. Si ara el 2016 Francesc Ferrer i Gironès fos viu no entendria, es rebel·laria contra algunes qüestions i actituds contràries a la llengua; per exemple, que l'any 2014 només el 12,2% de les sentències judicials de Catalunya fossin redactades en la llengua de Pompeu Fabra. Tampoc entendria que encara existeixin partits i persones que, a Catalunya, pretenguin carregar-se la immersió lingüística. Per aquesta raó hem de seguir homenatjant Francesc Ferrer i Gironès; però, sobretot donar a conèixer la seva obra, el seu llegat i irradiar les seves idees de fermesa i servei al país. Avui en dia, el 2016, tots hem de continuar essent Francesc Ferrer i Gironès, una figura clau en el pensament polític i cívic contemporani de Catalunya.