Política

Els resultats de consultes i eleccions desautoritzen els pronòstics de les enquestes en els processos de secessió

Lliçons d'Escòcia

Edició impresa Política | 29/09/2014 - 00:00h

Carles Castro
Barcelona


VERTIGEN FINAL Els sondejos sempre auguren un suport a la secessió que al final s'acaba reduint
L'EXPERIÈNCIA DEL QUEBEC El sí tenia un marge de tres punts i va arribar a la consulta empatat, però va perdre
EL REFERÈNDUM ESCOCÈS El vot a la secessió va ser inferior al dels sobiranistes en els comicis escocesos
LES XIFRES A CATALUNYA Sondejos i comicis catalans coincideixen a deixar el sobiranisme per sota del 50%


A pocs dies de la celebració de la consulta per decidir la futura relació entre el Quebec i la resta del Canadà, els partidaris de la independència guanyaven avantatge i exhibien una tendència a l'alça que semblava garantir-los la victòria. Tot i això, l'últim sondeig, efectuat hores abans de l'obertura de les urnes, reflectia un atapeït empat que deixava el desenllaç en mans dels indecisos (més del 10%). I al final, encara que per poc més de 50.000 vots, la victòria va ser per als qui rebutjaven la secessió. Es va imposar el vertigen de la ruptura.

En el cas escocès, l'avenç de l'independentisme en els sondejos també era considerable des que es va anunciar la convocatòria del referèndum, ja que la secessió partia amb una gran desavantatge davant els partidaris de mantenir la Unió. Tot i així, en les últimes setmanes la correlació es va fer més disputada, fins al punt que fins i tot un sondeig va arribar a donar un lleu avantatge al sí. Va ser foc d'encenalls, perquè les enquestes que es van fer l'última setmana de campanya van tornar a posar el no per davant, encara que amb marges molt ajustats i a compte d'una xifra variable d'indecisos.

Tot i això, el resultat final va ser rotund: el rebuig de la separació va acabar imposant-se per més de deu punts. Els indecisos no eren tals; només ocultaven el sentit final del seu vot, potser fins i tot a ells mateixos. Però novament el vertigen de la por va actuar com un poderós catalitzador de decisions ajornades fins a l'últim instant.

El procés català presenta, sens dubte, característiques molt diferents de les que han exhibit Escòcia o el Quebec (començant per la mateixa viabilitat de la consulta sobiranista en el cas català). Tot i això, l'experiència de canadencs i britànics ofereix una lliçó especialment útil per als promotors del procés català: el caràcter volàtil i enganyós de les enquestes que donen majoria a l'independentisme.

De fet, en el cas català quan les dades brutes dels diversos sondejos es passen pel filtre de l'estimació (que suposa preveure què faran els indecisos i ponderar la fermesa i versemblança de molts sufragis decidits), la correlació s'estreny i, al final, el percentatge de vots afirmatius no sol superar la suma dels vots negatius en la doble pregunta ideada a Catalunya. A tot això hi cal afegir unes taxes d'indecisos superiors al 10% i una altra dada no menys decisiva en vista del que ha passat a Escòcia: les preferències majoritàries dels catalans per una tercera via que suposi més autogovern.

Però també els mateixos processos electorals a Catalunya limiten les expectatives del secessionisme català. I encara que es tracta de dilemes diferents, l'exemple escocès és il·lustratiu: la independència va tenir el suport de més del 44% dels votants, un percentatge similar al que va obtenir el nacionalista Alex Salmond en els comicis escocesos del 2011. Esclar que en aquella ocasió els partits independentistes van aconseguir més del 48% dels sufragis. És a dir, quan el dilema no és qui governarà els propers quatre anys, sinó a quin país viuran els electors, el suport a la secessió sempre és inferior al dels partits que la propugnen.

En el cas català, hi ha dues cites electorals recents que permeten mesurar el suport al sobiranisme. En les autonòmiques del 2012, les forces partidàries d'un Estat català van sumar el 49,1% dels vots emesos. I aquest resultat es va produir en unes autonòmiques que van registrar una participació rècord, propera al 70%. Les eleccions més recents, les europees del maig, van delimitar encara més les perspectives del sobiranisme: el vot conjunt de CiU i ERC amb prou feines va superar el 45% a Catalunya (vegeu el gràfic adjunt). Per això, la incertesa no afecta només la celebració de la consulta catalana, sinó el seu eventual desenllaç.