POLÍTICA
BARCELONA - 30 gener 2019 2.00 h

Contra el feixisme i l’oligarquia

 Junqueras fa una crida a convertir la causa catalana en una lluita a favor de la democràcia i en contra del feixisme i el règim del 78

 Apel·la a l’esperit de l’1-O per afrontar la repressió

 Preveu que la sentència serà dura

EMMA ANSOLA - BARCELONA
Jun­que­ras alerta que “venen temps de lluita”, però augura la victòria

Quan fal­ten pocs dies perquè Oriol Jun­que­ras comenci a decla­rar davant del Tri­bu­nal Suprem per un pre­sumpte delicte de rebel·lió, ahir el líder d’ERC va enviar un dar­rer mis­satge per rea­fir­mar-se en les seves actu­a­ci­ons i asse­nya­lar un “camí fac­ti­ble” per acon­se­guir la Cata­lu­nya repu­bli­cana.

Les parau­les de Jun­que­ras van ser pro­nun­ci­a­des per una “plu­ra­li­tat de veus molt esti­ma­des”, tal com el mateix Jun­que­ras les va qua­li­fi­car. La pri­mera, la del seu germà Roger. Abans, però, una petita sor­presa dalt de l’esce­nari: la silu­eta de Jun­que­ras apa­rei­xia pro­jec­tada en un teló de fons negre cami­nant cap al faris­tol, una imatge molt aplau­dida pels cen­te­nars de per­so­nes que van omplir el Sant Jordi Club.

I al final, el pen­sa­ment polític de Jun­que­ras, en què con­ti­nua edi­fi­cant el pro­jecte de país, ara amb més peces, fins a eri­gir la causa cata­lana en una “lluita” a escala euro­pea a favor de la democràcia i en con­tra de l’auge del fei­xisme. Dos rep­tes que Jun­que­ras afe­geix a un dels prin­ci­pals objec­tius que ja ha estat ban­dera del procés inde­pen­den­tista: la lluita, a l’Estat espa­nyol, “con­tra el poder de l’oli­gar­quia, con­tra els pri­vi­le­gis polítics i con­tra l’statu quo”, subrat­llava el líder repu­blicà.

I qui hau­ria de lide­rar tot aquest movi­ment? En aquest sen­tit, asse­nyala la ciu­tat de Bar­ce­lona com el refe­rent d’aquesta lluita per la lli­ber­tat i la democràcia. Per fer-ho pos­si­ble, però, el líder repu­blicà mar­cava una data clau en el calen­dari: les pròximes elec­ci­ons muni­ci­pals del 26 de maig. Aquest dia Bar­ce­lona ha d’esde­ve­nir “la capi­tal de la Cata­lu­nya repu­bli­cana per tor­nar a ser el refe­rent mun­dial de la lluita per la lli­ber­tat i la punta de llança de la lluita anti­fei­xista a Europa”, escriu Jun­que­ras. Així, les muni­ci­pals esde­ve­nen, en parau­les de Jun­que­ras, una veri­ta­ble “prova de foc”.

L’euro­pe­isme de Jun­que­ras es va fer palès al llarg de la con­ferència fins al punt que el líder repu­blicà aposta perquè la cons­trucció d’aquesta Cata­lu­nya repu­bli­cana, demòcrata i anti­fei­xista “s’incar­dini” en la causa gene­ral de la democràcia al Vell Con­ti­nent. “Cal que Europa enten­gui que defen­sar la democràcia i la lli­ber­tat a Cata­lu­nya és defen­sar el futur democràtic d’Europa”, remar­cava el repu­blicà. És en aquest dis­seny de país que Jun­que­ras hi veu un camí fac­ti­ble per “enfor­tir” el movi­ment repu­blicà i –no menys impor­tant– “debi­li­tar de manera gra­dual el règim del 78, que encara con­trola l’Estat”. “Gua­nya­rem”, asse­gura, però l’afir­mació de Jun­que­ras arri­bava acom­pa­nyada també d’una advertència. “Això no s’acon­se­gueix sola­ment amb una o dues bata­lles deci­si­ves, sinó amb una feina paci­ent de reforçament propi i de des­gast del rival.” I enmig de tot aquest camí, un cop més, el líder repu­blicà va asse­nya­lar “la necessària capa­ci­tat de seducció sobre el con­junt de la soci­e­tat cata­lana, de sumar i cons­truir un pro­jecte de majo­ries al ser­vei de cadas­cun dels ciu­ta­dans d’aquest país”, que s’haurà d’expres­sar a les urnes a través de l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació, d’acord amb el que plan­teja el 80% de la soci­e­tat cata­lana. Aques­tes són les con­di­ci­ons, la solució al con­flicte. I, a l’hora d’asse­nya­lar-les, Jun­que­ras no hi va posar límits: no hi ha renúncies, només el repte de ser majo­ria.

Jun­ta­ment amb el pro­jecte inde­pen­den­tista, Jun­que­ras també es va refe­rir de manera con­tun­dent i crítica al judici que haurà d’afron­tar els pròxims dies.

“Ho tor­na­ria a fer”

“Voler que la gent d’aquest país deci­deixi lliu­re­ment i democràtica­ment què vol ser em sem­bla que és l’abecé de qual­se­vol demòcrata. I sí, ho tor­na­ria a fer.” Les parau­les ahir de Jun­que­ras res­so­na­ran a la sala del Suprem d’aquí a pocs dies. El pre­si­dent d’ERC s’ha pre­pa­rat a fons i ahir no dub­tava a qua­li­fi­car les acu­sa­ci­ons, la ins­trucció i abso­lu­ta­ment tota la causa de “farsa” i “mun­tatge”, fruit de “la ven­jança i l’objec­tiu de posar fi a un movi­ment polític que pot gene­rar el canvi i la fi dels pri­vi­le­gis del règim del 78”, denun­ci­ava Jun­que­ras. No en va, per a aquest pres polític, que només veu la solució al con­flicte en la justícia inter­na­ci­o­nal, “l’única cosa que demos­tra tota aquesta onada de repressió que s’ha enge­gat és l’abso­luta feblesa de l’Estat”, escriu.

“Plan­tem cara i des­mun­tem aquesta farsa”, rei­te­rava Jun­que­ras, dis­po­sat a denun­ciar la invo­lució de l’Estat espa­nyol, que va pre­dir que afec­tarà tots els ciu­ta­dans d’Espa­nya, no només de Cata­lu­nya.

És per això que Jun­que­ras truca un cop més a Europa per “fer caure la injustícia espa­nyola”. De fet, ahir mateix, l’advo­cat de Jun­que­ras ja va dema­nar al TC que res­pon­gui abans del judici la seva petició de lli­ber­tat, ja que en cas con­trari por­tarà aquest silenci al tri­bu­nal d’Estras­burg de manera imme­di­ata.

“Venen temps deci­sius i de lluita”, augura. Amb tot, el líder repu­blicà es mos­tra espe­rançat i con­si­dera que “tenim l’opor­tu­ni­tat de can­viar la història”. Com? Jun­que­ras vol fer seure al banc dels acu­sats l’Estat espa­nyol i, men­tres­tant, “cap ben alt i lluita cons­tant”, rei­tera. I, sobre­tot, “fra­ter­ni­tat i humi­li­tat”, perquè tenim la volun­tat ferma i explícita d’allar­gar la mà per sumar, per enfor­tir-nos i per gua­nyar el país.

A les por­tes del judici, Jun­que­ras va apel·lar pre­ci­sa­ment a l’espe­rit previ a l’1-O, a la il·lusió, a l’ener­gia d’aquells dies, per fer front pre­ci­sa­ment al que està con­vençut que serà una “sentència exem­plar­ment dura”, perquè som davant d’un movi­ment que suposa el veri­ta­ble canvi i la fi del règim del 78. “És una qüestió de temps”, deia la veu de Diana Riba, cap de car­tell en les euro­pees, que va estar acom­pa­nyada del cap de llista en les muni­ci­pals, Ernest Mara­gall.

La repressió que vivim és una etapa necessària cap a la victòria i la prova més evident que no som lluny de guanyar
Tota la causa és una farsa, un muntatge, però els mou la venjança i el repte de posar fi a un moviment de canvi
Les municipals seran una prova de foc, i Barcelona ha de ser referent d’aquesta lluita per la llibertat i contra el feixisme

Puigdemont carrega contra l’Estat des d’Irlanda

L’expresident Carles Puigdemont va participar ahir en una conferència a Berlín, on va denunciar que l’Estat espanyol “no pot garantir els drets judicials dels seus ciutadans”. Va alertar que la democràcia espanyola “està en risc perquè els drets bàsics han estat suspesos de facto”. En aquest sentit, va acusar l’Estat de llançar una campanya d’assetjament judicial contra polítics independentistes i membres de la societat civil. “Aquesta onada de repressió és impròpia d’una nació que es considera una democràcia constitucional”, va concloure davant d’unes 400 persones. Abans va insistir que tindrà “paciència fins a la sentència; després, cadascú explicarà el que hagi d’explicar” sobre el judici als presos polítics que està a punt de començar.