Admiro Antonio Díaz, el Mag Pop. Vaig anar a veure'l a Barcelona i em va semblar un dels espectacles més fascinants que es poden fer en un teatre. Antonio et deixa amb la boca oberta, t'intriga, t'enganxa a la cadira, et fa riure, t'emociona. Des que de petit somiava fer el mateix que David Copperfield, volar per l'escenari, el Mag Pop ens ha demostrat que d'il·lusió també es pot viure. Però al jove mag li està sortint competència. Si ell té programa a Discovery Max, hi ha un altre popular mag que podria tenir fins i tot el seu propi canal de televisió (si és que no el té ja): Discovery Mas. Estic parlant del president de la Generalitat. Per a mi, Artur Mas és el Mag Pop de la política. Un tros d'il·lusionista. ¡Li dóna mil voltes a l'Antonio!
L'il·lusionisme és crear la il·lusió que alguna cosa increïble està passant. I, evidentment, no pots parar de crear la il·lusió perquè, si pares, se't pot veure la crisi, ja sigui l'econòmica, la de CiU o una crisi de fe sobre els vots independentistes, perquè potser s'ensumen que són menys dels esperats. I si se't veuen les crisis, s'ha acabat el bròquil. Els grans mags no deixen mai que es vegi el que realment està passant perquè, llavors, descobriríem el truc, i l'espectacle perdria emoció. Mas és tan bo que si tingués temps lliure seria capaç de trencar les lleis de la física, però està molt ocupat trencant les lleis de la química amb Oriol Junqueras. De tota manera, quan creus que s'ha trencat la química, arriba Mas i et fa una màgia de prop que Déu n'hi do. Un dia va muntar una sessió amb Junqueras, Carme Forcadell i Muriel Casals, tots partidaris que el president convoqués eleccions com un llamp perquè es poguessin celebrar el primer trimestre d'aquest any. Doncs quan va acabar la sessió, tots estaven molt satisfets que el president anunciés eleccions per al 27 de setembre. Va passar una cosa semblant quan Junqueras volia una consulta, i Mas es va treure de la màniga una consulta alternativa, que el líder d'ERC també va acceptar. Quin art que té Mas. La seva última exhibició, a Molins de Rei, va ser el joc de paraules titulat Com que no hi ha res aquí, provem si hi ha alguna cosa allà. Artur Mas va fer desaparèixer la Llista del president i, per art d'encantament, va anunciar la Llista amb el president. Va rebre una gran ovació. I això que encara no l'ha vist ningú. Però aquesta és la clau del seu èxit: de llista no sé si n'hi haurà, però que n'és de llest, el president.
El barret de copa
He arribat a pensar que Mas té poders, a part de l'executiu. ¿Amb què ens sorprendrà després del 27-S? ¿I si del fons del barret de copa treu una Catalunya més independent però dins d'Espanya? No ho descartis. Encara més, al pas que anem, potser a un munt d'independentistes, eventuals o fixos, els acaba semblant un número fantàstic
.
