GEOMETRIA VARIABLE

Joan Tapia

JOAN TAPIA

Periodista

¿Catalunya és territori pantanós?

@joantapia00

Diumenge els catalans van votar tres fulls de ruta molt enfrontats

¿Catalunya és territori pantanós?

FERRAN SENDRA


DIMECRES, 29 DE JUNY DEL 2016 - 22:27 CEST

Fa bastants anys, abans del magnífic Els Güell, quan CiU i PSC eren els dos grans partits, Andreu Farràs va escriure un altre agut llibre, L’oasi català. Però avui Catalunya ja no és un oasi, sinó un territori de batalles, internes i externes, de tots contra tots en nom d’il·lusions i idees contraposades. I s’enfonsen coses. ¿L’oasi s’ha transformat en un pantà?

Després de les eleccions hem vist la destitució de Daniel de Alfonso com a cap de l’Oficina Antifrau –per la «conspiració» contra Xavier Trias i altres polítics independentistes– i la decisió del jutge instructor (pendent encara de recurs) de fer asseure al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. És evident que l’aparell de l’Estat –no només el Govern del PP– desconeix la realitat catalana. Però tot és bastant estrany perquè el conspirador De Alfonso –el que volia pegar a l’animal (Trias) quan el cop el matés– no és un protegit de Madrid, sinó que va ser elegit, per àmplia majoria, pel Parlament a proposta del Govern de Mas. Cert que el 2011, quan Mas era parella de fet d’Alicia Sánchez-Camacho. Quan governava gràcies als que ara el volen condemnar pel «procés participatiu» del 9-N del 2014.

El PP puja

En les eleccions de diumenge, les converses Fernández Díaz-De Alfonso no van perjudicar el PP, l’únic partit (juntament amb ERC) que va augmentar els vots. I a Barcelona ciutat va passar de sisena força a tercera, per davant del PSC i CDC. Només el 13,36% dels catalans van votar el Partit Popular, però són dos punts més que el 20-D.

El domini polític està passant de CDC i PSC (ja a segona divisió), a dues forces d’esquerra –En Comú Podem i ERC– que s’han barallat amb acritud. ERC denuncia que el referèndum que preconitzen els comuns és gairebé impossible. Cert. I Xavier Domènech replica que la independència exprés de Gabriel Rufián (que no és exactament el discurs més sofisticat d’Oriol Junqueras) encara és més irreal. No menys cert. ¿Guanyen dues forces que venen una moto?

I tot això amb unes institucions en crisi perquè, després del que es va qualificar de victòria [el 27-S], la CUP ha vetat els pressupostos i tenim un Govern penjant d’un fil que haurà de passar una qüestió de confiança passat l’estiu. Crec que la superarà perquè l’instint suïcida de la CUP també deu tenir algun límit. Carles Puigdemont sobreviurà però amb un full de ruta en què no creu ni ell. A més, Catalunya no està unida, sinó dividida i desorientada. Diumenge, el vot indepe va ser del 32%, un punt més que al desembre. No està malament tenint en compte la lluita lliure primaveral entre Junts pel Sí i la CUP. Però el vot no independentista (molt divers) va pujar un 0,5% i va arribar al 40,4%. I encara queda un 24,5% que demana un referèndum, però que està partit entre els que exigeixen la consulta per quedar-se a Espanya (la secció catalana de Podem) i per marxar-ne (algun sector d’ICV i dels comuns).

L’exemple d’Escòcia

Sí, Catalunya està confusa, dividida i en terreny pantanós. Puigdemont busca punts de referència i s’ha refugiat en el brexit. Escòcia pot ser independent perquè ha votat no sortir d’Europa i vol heretar la butaca que el Regne Unit deixarà vacant. Però em temo que pot ser un miratge d’aquells caminants, assedegats i perduts en el desert, que creuen veure aigua on hi ha sorra. Alex Salmond, l’exprimer ministre escocès, acaba de declarar: «Cada país és diferent, i si no és que Espanya decidís sortir de la UE, una cosa bastant improbable, no veig la manera com Catalunya podria seguir el nostre exemple».

¿Hem passat d’oasi a pantà?