OPINIÓ
30 juny 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Martín Villa

IMMA MERINO
Condecorat fa dos dies per Felip VI com a membre de les Corts Constituents d’una democràcia que li ha permès no pagar cap crim

No ho he pogut oblidar: al documental Llach: la revolta permanent (realitzat l’any 2006 a propòsit d’un concert a Vitòria en què el cantautor va interpretar Campanades a mort en memòria de les víctimes de la massacre perpetrada per la policia a la ciutat basca el 3 de març del 1976) Rodolfo Martín Villa afirma que la responsabilitat dels fets referits va ser dels convocants d’una vaga il·legal de treballadors reunits en assemblea a l’església de Sant Francesc d’Assís. Amb tot el seu cinisme, amb tota la impunitat concedida per sempre més als botxins franquistes, ho ha pogut dir en qualsevol altre moment: la responsabilitat no va ser dels policies que, amb gasos lacrimògens, van forçar la sortida dels treballadors i, a les portes de l’església, van disparar-los causant cinc morts i desenes de ferits; tampoc d’ell mateix, aleshores ministre de Relacions Sindicals, i de tot l’aparell franquista.

En el franquisme, els seus opositors sempre eren culpables en relació amb la il·legalitat a la qual se’ls condemnava. Trenta anys després de la mort de Franco, Martín Villa pensava amb la mateixa lògica: membre actiu del Movimiento, amb una diversitat de càrrecs durant l’última dècada de la dictadura, l’esperit franquista és al moll dels seus ossos. Quan va tenir lloc la massacre de Vitòria, mort Franco cinc mesos enrere, el franquisme mantenia vivíssima la seva repressió. Tanmateix, amb l’establiment de les institucions democràtiques, el franquisme va començar a cuejar. Ho va fer amb Martín Villa de ministre de Suárez i de Leopoldo Calvo-Sotelo; ho va continuar fent amb Martín Villa com a diputat del PP en tres legislatures consecutives; ho va fer encara més quan, l’any 2004, el govern espanyol va negar l’extradició de Martín Villa després que la jutgessa argentina María Servini dictés una ordre internacional de captura contra ell i dinou més pels crims contra la humanitat comesos a Vitòria. I encara cueja: Martín Villa, condecorador del torturador Billy el niño, va ser condecorat fa dos dies per Felip VI com a membre de les Corts Constituents d’una democràcia que li ha permès no pagar cap crim, continuar la carrera política i ser president (honorífic) d’Endesa i de Sogecable. De “rositas” i sense perdre ni un duro.