* 30/08/14. Miquel Roca Junyent. Parlem del problema.


Parlem del problema

A un plantejament que es pretengui erroni cal acarar-hi una via que es valori com a correcta

La Vanguardia en català | 30/09/2014 - 00:00h


Miquel Roca i Junyent
Barcelona


El decret de convocatòria de la consulta d'aquest 9-N ja està signat. I la maquinària de l'Estat s'ha posat en marxa per tal d'aconseguir que se suspengui. De fet, l'atenció se centra en els arguments jurídics i constitucionals que fonamenten tant la impugnació del Govern central com la pretensió de legalitat que reclama la Generalitat. La qüestió, de moment, se centra en un debat jurídic que ignora la naturalesa política del tema.

La consulta no és més que una manifestació d'un problema. Es pot discutir la consulta, però no es pot ignorar el problema. Aquí estem en presència d'un problema greu, que afecta Catalunya i es planteja a Catalunya però que compromet tot Espanya. Es pot discutir i debatre sobre si el plantejament que es fa des de Catalunya és encertat o no; es poden qüestionar les seves expressions i, fins i tot, denunciar si és el resultat de manipulacions o enganys, com diuen alguns. Però el problema hi és i, si està mal plantejat, els oponents haurien de proposar altres vies per solucionar-lo. Però ignorar el problema, negant simplement les seves manifestacions, no porta enlloc. Bé, condueix a fer més viu el problema.

Discutir sobre la legalitat de la consulta ha d'anar acompanyat d'una o diverses propostes que busquin resoldre el problema. De fet, el mateix Tribunal Constitucional en una darrera sentència assenyalava el caràcter polític del conflicte i invitava que per la via del diàleg i de l'acord se'n busqués la solució. No correspon a cap tribunal resoldre qüestions polítiques; quan s'ha fet ha estat un fracàs i l'origen de conflictes més greus. A un plantejament que es pretengui erroni cal acarar-hi una via que es valori com a correcta. Però per intentar resoldre el problema, no per ignorar-lo.

A vegades, la legalitat no és per dir no i prou; és per dir sí, assenyalant el com i, si cal, els límits. Però un problema mereix consideració i atenció, encara que es denunciï com a mal plantejat. Estem, avui, plens d'exemples en què el desencert en l'expressió del problema no ha impedit atacar-ne les causes.

Que el temps ho arregla tot és una gran mentida. Ara, en tenim la prova.
Comments