POLÍTICA FICCIÓ

Junqueras i l'aire insubmís


 TONI AIRA

@toniaira

DIUMENGE, 30 D'AGOST DEL 2015

Ial final va arribar la llista unitària. I a Convergència no van tirar coets perquè tampoc no calia demostrar a totes l'alegria. I a Esquerra un aire de funeral es va apoderar durant unes hores (dies, en alguns casos) d'uns quants al més alt nivell. Sergi Sol, el cap de premsa d'Oriol Junqueras, evidentment no va tenir en cap moment la temptació de llençar coets, i tot i que no va ser tampoc dels que es debatia a ERC entre tallar-se les venes o deixar-se-les llargues, va deixar clar a qui el volgués escoltar que per a ell la fórmula finalment acordada no era en absolut l'opció ideal per a Esquerra, i sí més per als convergents. No debades, Sol és persistent de mena. Un home que fa temps que hi és, a Esquerra, càrrecs a banda. Hi és en la lluita d'aquest món, de fet.

Perquè ell va començar a moure's políticament des de l'activisme i sí, va entrar a feinejar a ERC abans que Oriol Junqueras. Veurem, en tot cas, si també el sobreviu políticament a la casa, a l'estil d'aquell mític Sir Humphrey Appleby de la sèrie Sí, Ministre, que veia passar superiors a dojo al seu voltant i que és el personatge televisiu que primer li ve al cap a Sol quan parlem de política ficció.

No té la flegma de Sir Humphrey, però sí la fama de persistent (dit en fi) i d'«intransigent» (com el descriuen els seus adversaris). A ell, de fet, se li atribueix una de les resistències més explícites de l'entorn de Junqueras a l'acord amb Artur Mas i amb Convergència en general. I de fet, tenint en compte la seva trajectòria vital i política, no sembla estrany que així pugui ser. De fet, el seu és tot un altre món, diferent de l'esquema clàssic que descriu el militant i fins i tot el prototipus de votant convergent. Ell, de fet, és força l'extrem oposat a aquest espectre de vot, amb un accent molt clar a l'esquerra, amb un independentisme de tota la vida i que pensa en clau de Països Catalans, i amb una actitud contestatària amb el poder que el va dur en el seu dia a la presó per insubmís contra el servei militar obligatori. Aquest aire rebel, que viu amb passió cada decisió política que explica o discuteix, encara el descriu ara.

Ell va accentuar molt el seu rebuig a l'exèrcit espanyol i un bon dia es van presentar a casa seva tres guàrdies civils. Allà va començar un periple que durant unes setmanes el va dur a la presó del Bruc, a Alcalà Meco, a una presó de la Corunya i finalment de nou a Alcalà Meco. No n'està penedit i considera que va sumar junt amb molts altres a la llavor determinant per liquidar la mili obligatòria.

Llicenciat en Dret, ha treballat sobretot com a periodista en diversos mitjans, en premsa comarcal com el 3 de Vuit i col·laborant en revistes com Sàpiens o Descobrir Catalunya. Va començar a treballar a la seu nacional d'Esquerra en l'àrea de premsa i difusió en l'etapa prèvia a Oriol Junqueras. I malgrat els molts canvis que l'actual líder republicà va aplicar (especialment en l'àmbit de comunicació) quan va instal·lar-s'hi, Sol va sobreviure'n, i encara més, va passar a ser, juntament amb Lluís Juncà, cap de gabinet de Junqueras, la secretària general, Marta Rovira, i pocs més, el que es considera el nucli dur del president d'Esquerra Republicana. Com en Humphrey amb el ministre James Hacker de la gran sèrie britànica dels vuitanta, és un d'aquells pocs elegits que parla a cau d'orella del líder fins que aquest és a punt de prendre una decisió. Bé, de fet s'hi posa a cau d'orella o a cau de Whatsapp, que és prou útil a l'equip de Junqueras, per interactuar-hi.

I com que els durs, en temps d'acord, no acostumen a tenir un paper (oficialment) destacat, Sol no surt gaire gens a la majoria d'informacions que parlen de l'equip compartit de campanya de la candidatura unitària independentista. No és un home pont, no ens enganyem. No amb Convergència, com a mínim. Tot i que sí que ho ha estat, per exemple, entre un líder poc donat a la vida social amb líders d'opinió i altres perfils influents a la premsa, entre els quals Sol es mou còmodament. I en això, per vendre bé el seu líder, que seguirà persistint. Com en tantes altres coses
.