Política | La qüestió catalana Els arguments jurídics

El recurs al·lega que es busca un "referèndum sobre independència"

La iniciativa "afecta directament la unitat" d'Espanya, segons la impugnació

Edició impresa Política | 30/09/2014 - 00:00h


José María Brunet
Madrid




DANI DUCH
L'Advocacia de l'Estat sosté que s'ha donat cobertura jurídica a una iniciativa il·legal

Els recursos del Govern espanyol contra la llei de Consultes i el decret de convocatòria del 9-N afirmen que el que es pretén no és saber l'opinió dels ciutadans, sinó celebrar un referèndum "sobre la independència de Catalunya", cosa que topa frontalment amb la Constitució. L'Advocacia de l'Estat exposa en les seves impugnacions que "aquest objectiu patent, declarat i proclamat en la tramitació parlamentària, en els antedecents de la norma i en les declaracions polítiques dels grups parlamentaris que donen suport a l'aprovació de la llei, crida a l'aplicació de la teoria del frau de llei, en aquest cas a la Constitució Espanyola mateixa".

Des del primer foli, el recurs contra la llei exposa, per tant, la tesi que el Parlament ha legislat contra la Constitució, anant a l'arrel del conflicte. En aquest sentit, afegeix que "l'objectiu últim de la llei és la dotació de cobertura jurídica necessària per a la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya", segons es dedueix "notòriament, explícitament i clarament:

a) Del context jurídic i polític en què es tramita i promulga la llei.

b) Dels antecedents històrics de la norma.

c) De la tramitació parlamentària.

d) De la mateixa promulgació del decret núm. 129/2014, del 27 de setembre, de convocatòria d'un referèndum amb una pregunta que versa sobre si Catalunya ha de ser un Estat independent".

Els recursos s'estenen tot seguit a descriure les competències que la Constitució atribueix a l'Estat amb caràcter exclusiu per convocar referèndums. El text reconeix que hi caben consultes populars d'àmbit municipal, per exemple, però subratlla que la Constitució mateixa reserva l'article 81 a una llei orgànica la regulació de l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques.

En aquest sentit, s'afegeix que "la consulta sobre aspectes de naturalesa política no es pot entendre sense la participació del poble espanyol, del cos electoral organitzat en forma d'electorat, sense que entri en joc el dret dels ciutadans, garantit per l'art. 23 de la CE a participar en la presa de decisions polítiques o que els afectin a tots com a col·lectivitat". En definitiva, s'insisteix en aquest punt en l'existència d'una sola sobirania, corresponent al conjunt del poble espanyol, no a una part. Pel Govern central, la llei de Consultes catalana ignora o defuig aquests principis, i per tant vulnera tant la Constitució en aspectes generals com en la seva reserva de la regulació dels drets de participació esmentats per una llei orgànica específica, la promulgació de la qual no està en mans d'una comunitat autònoma.

Per l'Advocacia de l'Estat, per tant, s'ha produït una extralimitació clara del legislador autonòmic. El recurs sosté en aquest ordre de coses que "en analitzar aquesta llei no es pot parlar (...) de l'existència de competència de la comunitat autònoma de Catalunya sobre l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, la realització i la convocatòria per la mateixa Generalitat d'una consulta mitjançant votació de caràcter referendari".

Per l'Advocacia de l'Estat és evident que "el legislador autonòmic no pot innovar en matèria de modalitats, tipus o figures de referèndum creant del no-res el referèndum consultiu autonòmic". I afegeix que en el cas de la llei examinada "la inconstitucionalitat és més evident, ja que a la incompetència material de la comunitat autònoma per regular el referèndum se suma l'omissió en la llei de la necessària autorització de l'Estat per a la seva convocatòria".

En aquest punt se cita la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, que va validar la reforma estatutària interpretant que "en cap cas no atribueix a la Generalitat competències en matèria d'establiment i regulació de referèndums, definits com una espècie del gènere consulta popular". L'Advocacia de l'Estat completa el raonament subratllant de nou que en aquest cas no hi ha cap consulta popular, sinó un autèntic propòsit de dur a terme un referèndum, tot i que s'eviti dir-ne d'aquesta manera. Els recursos, en suma, afirmen que el Parlament "ha creat un nou model de consultes populars que s'identifica amb el referèndum, malgrat que pretengui fugir d'aquesta categoria jurídica".

En el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra la convocatòria de la consulta s'exposen arguments similars, en la mesura que es considera que es tracta d'una iniciativa per celebrar un referèndum "que té per objecte que el poble de Catalunya es pronunciï sobre si vol que Catalunya sigui un Estat independent". L'advocat de l'Estat s'oposa totalment a aquesta crida a l'electorat, atès que "la convocatòria per la Generalitat d'un referèndum en l'àmbit territorial de Catalunya sobre una qüestió que afecta directament la unitat de la nació espanyola vulnera directament la Constitució".