Política

Els constitucionalistes creuen que el 9-N és un referèndum encobert

Una consulta "enganyosa"

Edició impresa Política | 30/09/2014 - 00:00h


José María Brunet
Madrid


Des del món acadèmic el debat sobre la llei de Consultes se segueix amb intensitat i preocupació. Les anàlisis són diverses quant a l'origen i les arrels de la fase de tensió actual. En aquest apartat, l'atribució de responsabilitats està molt repartida. Però hi ha una majoria clara en la crítica al procediment seguit per la normativa ara qüestionada davant el Tribunal Constitucional (TC). El criteri dominant entre els constitucionalistes és que s'ha intentat esquivar les sentències anteriors del TC sobre la matèria presentant com a consulta no vinculant el que és un referèndum d'indubtable transcendència política.

La qüestió de la competència. Manuel Aragón Reyes, exmagistrat del Tribunal Constitucional i catedràtic d'aquesta branca del dret, subratlla en aquest sentit que una comunitat autònoma pot dur a terme consultes, però sobre qüestions de la seva competència. Aragón creu que la jurisprudència del TC és clara respecte a això, en especial en la seva sentència 31/2010, la relativa a la reforma de l'Estatut de Catalunya. "En aquesta resolució es va dir -recorda l'exmagistrat- que tota regulació del referèndum correspon a l'Estat mitjançant una llei orgànica, i no a les comunitats autònomes".

Una opinió coincident sosté el també catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid Javier García Roca. qui considera que la convocatòria d'un referèndum correspon sempre al Govern central, tret que la matèria que se sotmeti a consulta sigui d'abast autonòmic o local. En altres matèries, "el dret a decidir incumbeix a la sobirania nacional", ja que "no es pot desapoderar una administració de les seves atribucions".

El principi de legalitat. García Roca subratlla que actuar al marge d'aquest repartiment de competències suposa atacar un principi bàsic, el principi de legalitat. El catedràtic de la Complutense considera especialment il·lustratius sobre aquest i altres aspectes de la iniciativa de la Generalitat de Catalunya els vots particulars que van plantejar Eliseo Aja i Marc Carrillo amb motiu del dictamen demanat pel Govern català al Consell de Garanties Estatutàries.

Per García Roca, en certa manera es repeteix ara la polèmica originada per la reforma de l'Estatut. Llavors es va parlar de reforma constitucional encoberta i ara es tornen a utilitzar conceptes similars, quan el mateix Consell d'Estat considera que la consulta prevista per al 9-N suposa un referèndum encobert. Afegeix que aquell episodi precedent es va resoldre malament, no només perquè l'Estatut va intentar canviar la Constitució espanyola, sinó pels conflictes interns en el mateix TC, amb la recusació del llavors magistrat Pablo Pérez-Tremps, "que coneixia molt bé la matèria i hauria pogut fer bones aportacions a la sentència" dictada al seu dia.

Manuel Aragón, al seu torn, es remet a la mateixa legalitat constitucional. La seva tesi és que determinades qüestions van quedar resoltes pel pacte constitucional i no es poden replantejar ara per via d'una consulta en una comunitat autònoma. Entre aquestes qüestions esmenta "la unitat de l'Estat i el concepte de sobirania nacional".

Les garanties del procés. Pablo Santolaya, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Alcalá, incideix en un altre aspecte, el de les garanties per a un procés en el qual, a parer seu, una autonomia no té competències. En aquest cas, "el que pretenen consultar -afirma- ni està en l'àmbit de les seves competències ni és una consulta". Manuel Aragón explica en aquest sentit que, a més, en qualsevol procés d'aquest tipus és necessari reforçar les garanties, perquè no es tracta d'una simple consulta "equiparable a una enquesta d'opinió".

El caràcter consultiu. Aragón també destaca en aquest sentit que els referèndums tenen moltes garanties quant a l'ús del cens electoral i dels instruments de què disposa l'Estat per assegurar la netedat del procés. I afegeix que el caràcter no vinculant d'una convocatòria de consulta no autoritza a entrar en matèries ja ordenades i resoltes pel constituent, quan es va pactar la Carta Magna. "És clar -diu l'exmagistrat del Tribunal Constitucional- que la sobirania política és del conjunt del poble espanyol, encara que una consulta popular es presenti com a no vinculant, entre altres coses perquè és clar que una consulta d'aquest tipus sí que és d'alguna manera vinculant des del punt de vista polític".

El pacte necessari. L'opinió més estesa entre els constitucionalistes quan s'obre el focus i es pregunta sobre les vies de sortida al conflicte plantejat és que les solucions no poden provenir exclusivament el camp del dret. Javier García Roca afirma en aquest sentit que en aquest assumpte cal apel·lar també al "principi democràtic".

Aquests raonaments recorden els que va fer el primer ministre britànic quan va dir que estava en contra de la independència d'Escòcia, però a favor de permetre la lliure expressió dels escocesos. Tot i això, García Roca insisteix que qualsevol negociació política ha de partir del respecte a les regles del joc, no del seu desconeixement o conculcació.