"Només tingues por d'estar immòbil"

La Vanguardia en català | 30/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Se sol atribuir al bon polític la virtut de saber administrar els temps. Amb això es pressuposa que el dirigent té l'aptitud de gestionar amb fermesa situacions incòmodes, que no es deixa endur per la impaciència ni la irreflexió. Ni Mariano Rajoy ni Artur Mas no han demostrat fins ara ser gaire experts en la gestió dels temps. Durant tots els anys que fa que governen no han anat a l'hora ni un segon. De fet, ni tan sols ho han intentat. Quan Mas veu un escull accelera, mentre que Rajoy es limita a mirar com corre des de la casella de sortida, amb la mà al front que fa de visera i xiuxiuejant: "Ui, se la fotrà...". I això ja fa tres anys que dura.

Mas, en canvi, té una habilitat que Rajoy no té. El president de la Generalitat de Catalunya s'ha convertit en un polític molt eficaç en l'ús d'un discurs de manera exquisidament racional, però que invoca en el fons els sentiments d'autoestima i orgull col·lectius. En això Rajoy ha demostrat una destresa nul·la. Fins ara ha gestionat aquesta qüestió com un simple enfrontament polític amb Mas, a qui confia guanyar per golejada als tribunals. Però s'ha oblidat d'escoltar i de convèncer els catalans. El tímid intent d'explicar-se que va fer ahir hauria tingut algun sentit fa dos anys, però a hores d'ara, a Catalunya aquest discurs sona caduc.

Mentre el cap de l'Executiu espanyol abandonava Pequín, els periodistes que encara eren allà esperant la sortida del seu vol van poder veure en una pantalla de televisió en ple centre de la ciutat les imatges de Mas firmant el decret de la consulta, transmeses per una cadena xinesa, amb una bandera espanyola a la pantalla per facilitar la ubicació de la notícia als televidents. És evident que Rajoy té un problema. Assegura al seu entorn que està preocupat i està pendent del que passa a Catalunya, però quan parla sembla que el problema no sigui seu, sinó únicament de la Generalitat.

Malgrat l'enorme distància que hi ha entre les dues parts, alguns elements indiquen que els persegueix cert vertigen, tot i que cap dels dos estigui disposat a mostrar ni un indici de presumpta debilitat. Quins són aquests senyals? Rajoy va repetir ahir diverses vegades que la Constitució es pot reformar -és obvi, però fa dos anys no ho hauria dit-, si bé va evidenciar que aquest camí no li fa gota de gràcia. El president s'ha emportat de Pequín un gravat amb la paraula Espanya escrita en cal·ligrafia xinesa que li va regalar l'artista Xi Bing. Als carrers de Pequín hi ha cal·ligrafistes que t'escriuen en un paper qualsevol frase. Per tot just un euro es podria haver fet escriure aquell proverbi xinès que diu: "No tinguis por dels canvis lents, només tingues por d'estar immòbil".

Mas, d'altra banda, ha transmès algun missatge que es podria llegir com a invitació a buscar una sortida. A l'article 2 del decret de convocatòria de la consulta del 9-N s'insinua que el resultat de la votació serviria per avalar que el Parlament instés a una reforma constitucional. En aquest text i en algunes de les seves declaracions televisives, Mas sembla dir a Rajoy que, si permetés la consulta, el resultat més probable seria sí-no (sí a un Estat, però no independent), de manera que tots dos hi sortirien guanyant (win-win): Mas guanyaria perquè s'hauria votat i hauria sortit una majoria de sí, mentre que Rajoy guanyaria perquè tancaria el conflicte sense que s'arribés a la independència.

Com es pot veure, són missatges tan encriptats que desxifrar un indici de comunicació resulta impossible. Utilitzen freqüències diferents. I això que la lliçó d'Escòcia és recent: Salmond reclama més autogovern i Cameron l'hi nega. La tensió arriba fins al punt que es vota per desfer el nus. Al final, després de molts nervis i de tenir mig Europa amb l'ai al cor, Cameron haurà de negociar una federalització de l'Estat i concedir més autonomia a Escòcia.

Ja ho deia el general Sun Tzu: els veritables mestres en l'art de la guerra són els que aconsegueixen el seu objectiu eludint la batalla.