Política | La qüestió catalana Les reaccions

Mas qüestiona la urgència del TC per frenar la consulta

Govern i Parlament demanaran que s'aixequi la suspensió i presentaran al·legacions

Edició impresa Política | 30/09/2014 - 00:00h


Josep Gisbert
Barcelona


DESIG El president català manté l'esperança que, malgrat tot, el TC faci d'àrbitre
RECRIMINACIÓ Mas titlla el Govern central d'hostil i Homs avisa de "conseqüències majúscules"
AVÍS Junqueras adverteix que "els catalans no es tornaran a rendir davant el TC"
CONCENTRACIONS L'ANC i Òmnium Cultural convoquen protestes avui davant de tots els ajuntaments

La urgència amb què el Tribunal Constitucional ha suspès la consulta del 9 de novembre és, segons Artur Mas, "absolutament inusual". Tant que "s'han reunit a velocitat supersònica, han trencat la barrera del so, i això no havia passat mai en trenta-cinc anys", va denunciar ahir al vespre durant la intervenció que va fer en l'acte de presentació, al Palau de la Generalitat, del Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, que compila els divuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre la viabilitat d'un Estat català independent.

El president de la Generalitat, que va fer l'afirmació mentre el Tribunal Constitucional encara estava reunit, va atribuir la celeritat sobretot al seu president, Francisco Pérez de los Cobos, de qui va recordar que va ser recusat, sense èxit, pel Parlament per la militància al PP i per la "clara animadversió contra temes catalans". Però, tot i aquesta censura, es va mostrar esperançat que el conjunt de l'Alt Tribunal actuï d'àrbitre: "Diguin-me ingenu, però encara espero que tots els membres del tribunal entenguin que hem fet tots els esforços per ajustar-nos a la legalitat". I és que, malgrat tot, Artur Mas va carregar la responsabilitat política de la suspensió de la llei de Consultes i de la convocatòria del 9 de novembre al Govern espanyol, que va recordar que podria haver presentat els recursos sense demanar la suspensió i el qual no va dubtar de qualificar de "clarament hostil amb tot el que està fent el poble de Catalunya".

Més enllà de valoracions i declaracions, el pas següent que li tocarà fer al president de la Generalitat serà convocar totes les formacions polítiques que donen suport a la consulta per veure com actuen a partir ara, com es va comprometre que faria quan el Tribunal Constitucional intervingués. Mentre els contactes es produeixen previsiblement en les properes hores, la reacció immediata de la Generalitat serà reclamar l'aixecament de la suspensió de la llei i de la convocatòria i presentar les al·legacions corresponents als recursos del Govern espanyol. Tant el Govern com el Parlament, de fet, ja tenen preparades les dues iniciatives i en espera de rebre la notificació oficial de l'Alt Tribunal per formalitzar-les, les analitzaran avui a les reunions del gabinet i de la mesa, respectivament. La intenció de la Generalitat és exhaurir, en qualsevol cas, totes les vies jurídiques, fins i tot si és necessari en funció de com evolucionin els esdeveniments, el recurs a la justícia internacional. Tot i que des del Govern es continua defensant que el conflicte és de naturalesa política, de manera que amb el recurs "el Govern central ha comès un dels errors més greus de la democràcia espanyola" que tindrà "conseqüències majúscules", va advertir el conseller de Presidència, Francesc Homs.

D'altra banda, la notificació del Tribunal Constitucional pot condicionar també que el ple del Parlament designi demà, com tenia previst, els set membres de la Comissió de Control de les consultes populars, tots ells experts en dret i ciència política. Els noms d'aquests membres, pactats per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, són: Mercè Barceló, Joaquim Brugué, Alfonso González, Miquel Martín, Marc Marsal, Jordi Matas i Benet Salellas. La voluntat inicial del Govern, així com dels partits que donen suport a la consulta del 9 de novembre, era en qualsevol cas mantenir els preparatius, cosa que després del pas fet per l'Alt Tribunal ara caldrà veure com es concreta.

En aquesta línia es va expressar amb summa claredat Oriol Junqueras. El líder d'ERC va remarcar que, com que el compromís no era "convocar el 9 de novembre", sinó "votar el 9 de novembre", resultava ineludible continuar endavant amb els preparatius de la consulta independentment de la posició de l'Alt Tribunal, de manera que "els catalans no es tornaran a rendir davant el Tribunal Constitucional" com va passar amb l'Estatut, va avisar. I gràficament es va preguntar: "Si bona part del procés que estem vivint va començar amb una sentència del TC en contra de la voluntat dels ciutadans de Catalunya, algú creu que aquest procés ha d'acabar amb una sentència del TC en contra de la voluntat dels ciutadans de Catalunya?".

ERC, precisament, va presentar just abans de la reunió de l'Alt Tribunal la campanya "Vull ser lliure, vull un nou país", amb la qual pretén mobilitzar la ciutadania per al sí-sí, i que està adreçada sobretot als indecisos. La campanya té vocació de ser complementària de la que amb el lema "Ara és l'hora" impulsen l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Les dues entitats, a més, han convocat per a avui a les set del vespre concentracions davant els ajuntaments de tot Catalunya -la principal a la plaça Sant Jaume de Barcelona- en protesta per la decisió del Tribunal Constitucional. Les protestes tenen el suport de CDC, ERC i ICV, que hi participaran activament.