Política | La qüestió catalana LA CRÒNICA

Suspensió ràpida, rebuig frontal i oferta de diàleg per al 10-N

L'aparell de l'Estat actua sense fissures contra la consulta catalana

Edició impresa Política | 30/09/2014 - 00:00h


Enric Juliana
Madrid


EL LLENGUATGE GOVERNAMENTAL Rajoy combina la duresa amb certa oferta de reforma constitucional
LES PRESSES El TC es veu obligat a justificar la celeritat de la suspensió cautelar
LA BAULA FEBLE Preocupació a la Generalitat pel risc d'inhabilitació de funcionaris

A les vuit de la nit va sonar el clarí. El toc de trompeta que tothom donava per fet, amb aquesta vella i pètria seguretat hispànica en el desplegament, inapel·lable, dels reglaments. La convocatòria catalana ha estat declarada il·legal, rotundament il·legal, abans que l'òrgan competent s'expressi literalment en aquest sentit. Espanya funciona així.

Tot va ser rotund ahir a Madrid. Extremament rotund, excepte unes paraules del president del Govern espanyol que van deixar entreveure la disposició a una negociació política que inclogui la reforma de la Constitució, després del 9 de novembre. Tres missatges: rebuig frontal de la iniciativa catalana, qualificada de "profundament antidemocràtica" pel mateix Rajoy; celeritat i contundència de l'aparell estatal, i alguns punts suspensius per després del 9-N.

L'organicitat és absoluta. El Govern central, els dos grans partits i els principals mitjans de comunicació de la capital s'expressen aquests dies amb una rotunditat que col·loca el Tribunal Constitucional en un paper merament auxiliar en la construcció del relat públic. L'unanimisme que se sol criticar a Catalunya -la innegable hegemonia del discurs sobiranista en l'àmbit oficial- té ara com a rèplica un organicisme estatal sense fissures. La Brigada Aranzadi al galop. La rotunditat com a mecanisme d'afirmació d'unes estructures estatals secularment fortes, ara inquietes, molt inquietes, no només per la qüestió catalana. Inquietes per la crisi econòmica, encara no resolta, pel fort desgast de les institucions com a conseqüència de la corrupció i per la incerta reacció social en les pròximes cites electorals. Ve un any 2015 molt complicat.

A les vuit del vespre es va saber que el Tribunal Constitucional havia admès a tràmit, per unanimitat, els dos recursos aprovats pel Consell de Ministres al matí, hores després que la reunió dominical del Consell d'Estat qualifiqués d'inconstitucionals la llei catalana de Consultes i el decret de convocatòria del 9 de novembre, signat amb tota solemnitat per Artur Mas dissabte al matí al Palau de la Generalitat.

Una seqüència rapidíssima, en bona mesura condicionada pel calendari tàctic de la Generalitat. L'agit prop català està sent incisiu i a Madrid es tornen a sentir veus preocupades per la victòria propagandística del catalanisme. La victòria jurídica de l'Estat es dóna per segura, però algunes veus reflexives -no tot és cridòria a Madrid, ni de bon tros-, es pregunten sobre la dificultat per convertir la victòria jurídica en victòria política.

El mateix Tribunal Constitucional es va sentir obligat ahir a la nit a justificar tanta celeritat: "La decisió de no demorar la resolució -limitada a comprovar la concurrència de les condicions processals d'admissibilitat dels recursos, sense cap consideració respecte al fons dels mateixos- obeeix que el Tribunal Constitucional és conscient de la transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades, per a la societat espanyola en el seu conjunt i, en particular, per a la catalana".

El TC ha donat al Govern espanyol un termini de vint dies per aportar documentació en suport del seu recurs i -atenció a la dada- ha comunicat al Tribunal Suprem que s'abstingui d'obrir qualsevol procediment sobre les matèries subjectes a litigi constitucional. Hands-off. Mans fora, davant la possibilitat d'una denúncia filibustera que intentés situar el Suprem en el combat.

Al final del Consell de Ministres, el president del Govern espanyol es va expressar en els termes inicialment esmentats. Desqualificació de la iniciativa catalana en termes molt durs i un oferiment al diàleg que en aquesta ocasió pot ser una mica més que la retòrica necessària per a un mínim equilibri del discurs. Quan la periodista Carmen del Riego, de La Vanguardia, li va preguntar, Rajoy va admetre aquesta vegada que la seva oferta de diàleg "dins de la legalitat", inclou la possibilitat de revisar la Constitució. "Encara som a temps de redreçar el rumb", va dir.

L'estratègia governamental sembla clara. Missatge rotund a l'Espanya d'ordre -"o nosaltres o el caos"-, reafirmació de la Constitució i disposició al diàleg després del 9 de novembre, si no hi ha trencament de la legalitat. Rajoy manté aquestes setmanes una comunicació fluida amb el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

A Catalunya, Artur Mas no va tenir dificultat ahir per capitalitzar políticament la resposta granítica de l'aparell de l'Estat. Tanta pressa i tanta rotunditat alimenten el sobiranisme com a corrent principal. El Partit del President continua ocupant el centre de l'escena, amb ERC al costat, llançant advertències contra qualsevol flexió. L'Assemblea Nacional Catalana en el seu punt, convocant mobilitzacions davant els ajuntaments.

I unes paraules del portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, que no poden passar desapercebudes. La intenció del Govern de no posar els seus funcionaris en risc d'inhabilitació. La baula feble de l'actual cadena de tensions són els funcionaris de la Generalitat que poguessin intervenir en la consulta suspesa. Per a l'aparell de l'Estat és més fàcil, políticament, castigar els funcionaris, un a un, que activar l'article 155 de la Constitució.