Llibre blanc per l'estat

El llibre blanc de la transició nacional de Catalunya no preveu fer la consulta fora de la llei i aconsella plebiscitàries

El Consell Assessor per a la Transició Nacional considera “imprescindible” que Catalunya tingui estructures d'estat

Veu possible la secessió amb intel·ligència, unitat i mobilització ciutadana constant

30/09/14 02:00 BARCELONA - XAVIER MIRÓ

El llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, presentat ahir pel president Mas al Palau de la Generalitat, recull els divuit informes elaborats durant l'últim any i mig pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i, alhora, una síntesi dels treballs. Planteja les estratègies i els escenaris que cal tenir en compte cap a la consecució d'un estat propi, molts dels quals també són plausibles en el cas de la creació d'un estat federal o confederal, amb la diferència que en aquest darrer cas el procés no pot ser mai unilateral perquè molts dels passos o vetos dependrien del govern espanyol, en paraules de Carles Viver Pi-Sunyer, president del CATN.

El CATN considera “necessari” i “avui imprescindible” que Catalunya disposi d'estructures d'estat i, tot admetent que és un camí llarg i complex, afirma que la consecució d'un estat propi és possible amb “molta intel·ligència política”, “unitat” i “mobilització constant de la ciutadania amb plena consonància” amb les iniciatives unitàries del Parlament i el govern.

Consulta

En el primer dels informes, sobre la celebració d'una consulta, el CATN defensa que és possible celebrar-la dins de la legalitat actual i que cal esgotar totes les vies de diàleg amb Madrid per explorar les possibilitats: la via del referèndum convocat per l'Estat; la delegació de competències a la Generalitat per convocar-la; els referèndums previstos en la llei catalana; la llei catalana de consultes no referendàries i la reforma de la Constitució. En cas que l'Estat tanqui totes les portes, les alternatives són una consulta organitzada pels ajuntaments o les entitats privades amb el suport indirecte d'ajuntaments i Generalitat, que el CATN desaconsella, o unes eleccions plebiscitàries que poden portar a una declaració unilateral d'independència.

La independència

En un escenari d'oposició de l'Estat espanyol, la Generalitat podria intentar forçar una negociació acudint a actors diversos de la comunitat internacional i la societat civil. Proclamar unilateralment la independència seria una altra alternativa i ratificar la proclamació en referèndum. Però, per això, caldria disposar de les estructures d'estat indispensables per fer funcionar el nou estat unilateralment.

Tributs

L'organisme proposa desenvolupar al màxim l'Agència Tributària de Catalunya, creada el 2007, en el període previ a la constitució d'un nou estat; obtenir la màxima informació disponible dels contribuents, i preparar la legislació necessària per al futur sistema tributari.

Integració europea

En l'estudi sobre les vies d'integració d'un futur estat català a la UE, es deixa clar que “el dilema no és, en realitat, si Catalunya acabarà formant part de la UE sinó quan i com ho farà”. En el primer escenari en continua formant part perquè el nou estat té un territori, unes institucions i uns ciutadans que en formaven part abans de la independència. En el cas de vet d'un estat membre, el CATN preveu un escenari d'integració o adhesió ràpida. En el tercer escenari, el nou estat inicia un procés d'adhesió de bon començament, com si es tractés d'un estat que mai ha format part de la UE, com ara Islàndia, Macedònia, Sèrbia i Turquia.

Deute espanyol

El nou estat no hauria d'assumir el deute territorialitzable que l'Estat espanyol hagi contret per fer obres i inversions fora de Catalunya però sí part del deute general a partir d'una negociació prèvia sota el criteri de proporcionalitat i segons el pes demogràfic o el PIB.

Política monetària

El CATN aposta pel manteniment de l'euro com a moneda d'ús comú encara que Catalunya quedés fora de l'eurozona. En aquest cas, es recomana un acord monetari. En qualsevol cas, s'hauria de crear el Banc Central de Catalunya i una agència per a la regulació i supervisió del mercat de valors.

Energia i aigua

Atesa la liberalització i interconnexió energètica, l'organisme no preveu un escenari de bel·ligerància amb Espanya o els operadors. Pel que fa a l'aigua, es considera que Catalunya hauria de patir una sequera molt més severa i llarga que la del 2008 per tenir problemes d'abastament.

Fiscalitat

El nou estat tindria un guany fiscal d'11.600 milions en la balança del 2011, un 5,9% del PIB. Inclou els 7.184 milions que deixaria de pagar pel deute espanyol i els 1.400 que li costaria formar part d'organismes internacionals.

Seguretat Social

Pel que fa a la sostenibilitat de la Seguretat Social, el CATN recorda que el saldo a Catalunya sempre ha estat millor que a la resta: superàvit des del 1997 fins al 2008 mentre que l'Estat només en va tenir entre el 2003 i el 2007. El dèficit també ha estat menor: del 25% a la resta d'Espanya i del 8,9% a Catalunya el 2010, per exemple.

oriol duran / arxiu
Els membres
Viver Pi-Sunyer, expresident del TC, presideix el CATN. Els vocals són Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional; Salvador Cardús, sociòleg; Ferran Requejo, catedràtic de ciència política; Germà Bel, catedràtic d'economia; Carles Boix, catedràtic de ciència política; Núria Bosch, catedràtica d'hisenda pública; Pilar Rahola; Àngel Castiñeira, professor d'Esade; Francina Esteve, professora de dret internacional; Josep M. Reniu, professor de ciència política; Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional, i Joan Font, president de Bon Preu.

Els membres
Viver Pi-Sunyer, expresident del TC, presideix el CATN. Els vocals són Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional; Salvador Cardús, sociòleg; Ferran Requejo, catedràtic de ciència política; Germà Bel, catedràtic d'economia; Carles Boix, catedràtic de ciència política; Núria Bosch, catedràtica d'hisenda pública; Pilar Rahola; Àngel Castiñeira, professor d'Esade; Francina Esteve, professora de dret internacional; Josep M. Reniu, professor de ciència política; Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional, i Joan Font, president de Bon Preu.
Darrera actualització ( Dimarts, 30 de setembre del 2014 02:00 )